opinió

Benvinguda Mercè

«Aquesta Mercè és una de les poquíssimes bones notícies que pot viure la música en aquestes setmanes»

per Jordi Bianciotto , 11 de setembre de 2020 a les 21:57 |
La rentrée de la música en directe és una mena de desert del Gobi amb un gran interrogant imprès al damunt, i per això, després d’observar com, en les darreres setmanes, diversos ajuntaments han fet caure festes i festivalets, cal celebrar que Barcelona es mantingui ferma en els seus plans envers la Mercè. En lloc de deixar-se portar pel corrent d’una alarma social que el poder hauria d’estar moralment obligat a afinar, i no pas a alimentar, la capital de Catalunya dona exemple: tindrem BAM  i tindrem Mercè Música, amb més escenaris que mai i un centenar llarg d’artistes, tot plegat ben subjecte, com en el Grec, als protocols sanitaris pertinents.

La darrera vegada que a l’ajuntament de Barcelona se li va acudir tenir un detall amb el món de la música en va sortir mal parat. Pensem en el malaguanyat ‘concert dels balcons’, davant del qual una sèrie d’artistes (no pas tots) es van sentir sobtadament escandalitzats perquè feia anar certes summes de diner públic, escarafalls que contrastaven amb la naturalitat amb què alguns d’ells havien estat engreixant caixets en el circuit de les festes majors dels darrers anys (ep, èpoques, també, d’emergència social).


Aquella iniciativa podia generar pros i contres, però la manera en què va saltar pels aires va ser desoladora. Un gran festival de la demagògia on fins i tot es van trobar a faltar uns mínims de formalitat institucional, per damunt de les baixeses partidistes, amb l’ajuntament i l’alcaldessa de Barcelona, als qui el degoteig de baixes els va esclatar als nassos a Twitter, que és on es va fabricar l’escàndol. Tenim aquesta mena de país. Certes autoritats només mereixen el respecte dels patriotes quan són del color correcte.

Semblava que, després d’allò, al consistori no li quedarien ganes de veure-se-les amb el simpàtic sector musical, però la Mercè exigia estar a l'altura del moment. El programa, que s’ha presentat aquesta setmana, llueix força formós, donades les circumstàncies, i combina les places carismàtiques, com el Teatre Grec, amb escenaris menys corrents com el Park Güell, la plaça Major de Nou Barris o l’antiga presó Model.


Tot seguint la lògica Covid-19, les estrelles seran els artistes nostres: de Lildami a Maria del Mar Bonet, passant per Refree, Da Souza, Ferran Palau, Seward, The New Raemon, Núria Graham, Meritxell Neddermann o l’homenatge al malaguanyat percussionista Xavi Turull (Ojos de Brujo, entre d’altres aventures). Com ja hem vist aquest estiu, ara ens correspon valorar el talent que tenim més a prop. És una oportunitat. Sorgida d’una causa dramàtica, d’un aparatós accident, però oportunitat al cap i a la fi.

Encara que en aquests dies pugui semblar extravagant, alguns ens estimem més que els governants facin les coses correctament, tant si els votem com si no, i mirem de no passar-nos la vida desitjant que l’espifiïn per tot seguit sortir dient que ja ho havíem predit i que tenim raó. Les programacions amb diners públics poden generar disfuncions: no han de representar una competència deslleial als agents privats, sobretot ara que tot és tan prim i s’entreveu patiment. Caldrà que tots s’asseguin i trobin la manera. Mentrestant, no és pas difícil observar aquesta Mercè com una de les poquíssimes bones notícies que pot viure la música en aquestes setmanes. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
09/10/2020

El Liceu fa cultura, i l'Apolo, entreteniment?

25/09/2020

La pinça contra TV3

11/09/2020

Benvinguda Mercè

28/08/2020

Música sota el ràdar

15/08/2020

Salvar la música

01/08/2020

Adéu «Q Magazine»

17/07/2020

El lloc més segur del món

04/07/2020

El prestigi del pessimisme

19/06/2020

Un indestructible «Hallelujah»

05/06/2020

Tornem del futur

Participació