opinió

Lectures en temps de pandèmia

«Per una vegada hauríem d'entendre i sentir-nos part d'una comunitat. Però és més còmode posar-se la mascareta per bufanda»

per Montserrat Tura , 30 d'agost de 2020 a les 08:00 |
No és la meva intenció fer cap mena de crítica literària i gosaria recomanar cap dels darrers llibres que fan l'esforç de donar-se a conèixer en temps on les trobades estan limitades per ser el lloc preferit d'un patogen microscòpic que ja fa mesos va segrestar-me de les activitats de rabiosa actualitat per retornar-me a la intensa pràctica clínica per intentar guarir els infectats pel virus SARS-CoV-2.

Des d'aleshores, les meves hores de lectura les dedico al que escriuen els investigadors, al que publiquen les societats científiques sobre com millorar les formes greus de la malaltia Covid-19 i com escurçar-ne les modalitats "persistents".


De manera atzarosa, sense buscar-los, he coincidit en els darrers dies amb persones que han decidit sumar-se als arguments dels corrents negacionistes d'aquesta malaltia, potser perquè això els permet seguir gaudint de petits plaers estiuencs sense sentir-se culpables.

Ha estat llavors quan he decidit buscar entre els llibres vells que mai he volgut desprendre'm. Ara, damunt la tauleta hi ha el tractat de l'estupidesa humana de Carlo Maria Cipolla professor d'història, filosofia i economia que en la seva obra "Allegro ma non troppo" defineix les cinc lleis fonamentals de l'estupidesa humana.


- Primera: Cadascú de nosaltres subestima sempre i de forma inevitable, el nombre d'individus estúpids que circulen pel món.

- Segona: La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica seva essent molt intel·ligents en altres aspectes.


- Tercera: Una persona és estúpida si provoca un gran mal a una altra persona o grup de persones sense obtenir, alhora, un profit, o fins i tot obtenint-ne un perjudici.

- Quarta: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En especial, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol moment, lloc i circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error molt costós.

- Cinquena: La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix.

L'altra lectura rescatada és de Julio Cortazar, un autor que vinculo a la meva etapa universitària i del que he rellegit moltes vegades Historia de cronopios y de famas, especialment la seva primera part titulada Maual de Instrucciones, on amb infinita destresa relata amb intenció didàctica accions quotidianes com ara pujar escales, cantar, tenir por, plorar. La definició divertida de l'obvietat esdevé una acció literària només a l'abast de grans escriptors. Quan el rellegeixo sempre penso que ara escriuria com a cosa fàcil posar-se mascareta ben posada i rentar-se les mans.

En aquest article, encara d'agost, intento explicar-los que els que hem vist el polimorfisme i la gravetat de la Covid-19 no cessarem en el nostre clam de recomanar que es protegeixin, que cal conèixer l'agent patogen i la seva manera de transmissió i posar-li molt difícil. Aquestes paraules que semblen plenes d'ingenuïtat no fan altra cosa que recordar-los que la salut pública sempre troba els mateixos impediments: les polítiques i les actituds individualistes i egoistes i la mirada i actuació curterminista.

És tan senzill i alhora tan important. Quan sortim al carrer hem d'intentar no contagiar als altres i, en justa correspondència, hem de demanar que els altres faci tot el possible per no contagiar-nos. En l'actual situació, tots, per molt amics que siguem, tots per molt familiar estimat amb qui dinem, és un potencial contaminador, fins que no ho entenguem, les xifres de contagi seguiran pujant i els nostres hospitals s'ompliran a vessar.

Potser per això, per una vegada hauríem d'entendre i sentir-nos part d'una comunitat, podríem, si ens ho proposéssim, aturar una malaltia infecciosa. Però és més còmode posar-se la mascareta per bufanda.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
12/01/2021

Maragall, un president contra la inèrcia

04/01/2021

Oblidem els seguidors

20/12/2020

L'estela de la pandèmia

07/12/2020

Raimoniana

22/11/2020

Política per adults

08/11/2020

La importància d'un vot

25/10/2020

Llocs comuns

27/09/2020

La salut pública és una ciència social

30/08/2020

Lectures en temps de pandèmia

16/08/2020

Reconstruir i rellançar

Participació