opinió

Música sota el ràdar

«Els músics, tot el gremi, s'estan emprenyant, i és fàcil entendre per quina raó»

per Jordi Bianciotto , 28 d'agost de 2020 a les 22:37 |
Caldrà esculpir-ho amb lletres daurades si cal: la prohibició de les reunions de més de deu persones, que el president Quim Torra va anunciar dilluns, no afecta els concerts, actes culturals i festes majors que compleixen els protocols sanitaris. Ens ho ha fet saber aquest divendres l'Acadèmia Catalana de la Música, arran de la seva trobada amb la consellera Vilallonga. Celebrem l'aclariment. Llàstima que aquesta precisió no s'hagués fet dilluns mateix, perquè ens hauríem estalviat l'onada de cancel·lacions poc raonades que ha caigut sobre els professionals de la música al llarg de tota aquesta setmana.

Són dies hipersensibles, és cert, però per això cal anar amb summa prudència i vigilar cada síl·laba que es pronunciï a l'hora de comunicar mesures o restriccions, i pensar en cadascun dels sectors als qui afectarà. Ho han de fer les administracions, és clar, però també els mitjans de comunicació a l'hora de triar els titulars. El famós anunci relatiu a les reunions de més de deu persones ha fet que molts ajuntaments hagin procedit a fulminar programacions de festes majors, les que quedaven dempeus, traçades amb totes les mesures sanitàries i de les quals penjava la manutenció d'un bon nombre de famílies. Perquè la música, per a molta gent, no és com anar a jugar a la petanca; és una feina.


Ha estat lamentable la precipitació de certs ajuntaments, i escandalosa fins i tot la seva apel·lació a l'"alarma social", quan són precisament les suspensions poc argumentables el que alimenta aquesta alarma. És en aquestes hores delicades quan una administració ha d'estar a l'altura, i tenir coratge per apaivagar la marabunta i per plantar cara al pànic explicant les coses amb la serenor que s'espera del diàleg entre persones adultes en moments transcendents.

L'episodi ens recorda alhora que la música i la cultura no semblen donar gaire senyal a l'escàner dels governs, fins al punt que sovint s'obliden de la seva existència quan han de fer comunicats greus i de gran abast. Fins ara, arran de la pandèmia, entre els músics, la processó ha anat per dins: han assumit que eren els últims de la fila, han fet el que han pogut aquest estiu i s'han queixat poc. Però això pot canviar. Els músics, tot el gremi, s'estan emprenyant, i és fàcil entendre per quina raó.


Ens diu l'Acadèmia que en pocs dies el Govern declararà la cultura com a activitat essencial. Que sigui aviat, el reconeixement, i sobretot, que no es quedi en una declaració retòrica, si es tracta que hi hagi encara un sector cultural a salvar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
09/10/2020

El Liceu fa cultura, i l'Apolo, entreteniment?

25/09/2020

La pinça contra TV3

11/09/2020

Benvinguda Mercè

28/08/2020

Música sota el ràdar

15/08/2020

Salvar la música

01/08/2020

Adéu «Q Magazine»

17/07/2020

El lloc més segur del món

04/07/2020

El prestigi del pessimisme

19/06/2020

Un indestructible «Hallelujah»

05/06/2020

Tornem del futur

Participació