fil directe

Sánchez, tacticisme a prova de pandèmies

«Els governants espanyols han gestionat la crisi amb un ull mirant a les enquestes i l'altre a Brussel·les»

per Pep Martí i Vallverdú , 26 d'agost de 2020 a les 20:00 |
L'evolució de la pandèmia, amb l'increment de contagis i un risc creixent de rebrots greus, sembla preparar el terreny per una tardor crítica. Un panorama que en altres països forçaria un gran consens -com va passar a Portugal, sense anar més lluny- i que a l'estat espanyol treu el pitjor de la classe governant. En pocs mesos hem conegut dues concepcions ben diferents de l'estat d'alarma. 

En el moment més difícil de la pandèmia, l'executiu de Pedro Sánchez es va afanyar a imposar un estat d'alarma amb un comandament únic i amb una participació de les comunitats autònomes reduïda a ser informades en reunions per videoconferència, malgrat el llenguatge sobre la cogovernança, invisible més enllà de la Moncloa.


Aquest dimarts, en canvi, hem conegut que existeix una altra interpretació de la gestió de l'estat d'alarma, que sembla de visió federal i a la carta de les necessitats de les comunitats autònomes. A més, el president Sánchez ofereix -això sí que és un regal enverinat- als presidents de comunitat la tribuna del Congrés per defensar plegats una possible proposta d'estat d'alarma en el seu territori. Com ha dit el president de la Generalitat, ara resulta que el virus sí que hi entén de territoris.

Els governants espanyols, i en això Sánchez és un mestre, han gestionat la crisi pandèmica amb un excés de tacticisme, amb un ull posat a les enquestes i l'altre mirant a Brussel·les, tot esperant una ajuda comunitària que necessiten de manera dramàtica. També a Catalunya hi ha hagut des de la Generalitat contradiccions evidents, també respecte a l'estat d'alarma, que ha passat a ser criticat amb duresa a ser considerat, aquesta setmana, innecessari, "però s'estudiarà".


Fa l'efecte que no és l'emergència del virus sinó l'estat de les enquestes i les seves conveniències polítiques el que acaben determinant les grans decisions de govern. Així s'explica que el president espanyol hagués volgut interpretar el paper d'un Churchill sol i coratjós en la primera hora de perill, per passar a ser després el portaveu d'un grup coral delerós de cedir la iniciativa, la més arriscada, als seus adversaris.       

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
21/10/2020

Trapero i un relat repressiu trinxat

13/10/2020

Una tercera via contra el virus

06/10/2020

Visites reials clandestines

29/09/2020

La justícia, l'últim búnquer

23/09/2020

L'Estat i el fil de Navajas

16/09/2020

Debat interromput al Parlament

08/09/2020

Sense estratègia davant del Suprem

02/09/2020

Confrontació a misses dites

26/08/2020

Sánchez, tacticisme a prova de pandèmies

20/08/2020

Fer tard a l'escola

Participació