opinió

Mont-rebei, el «Grand Canyon» català

«El riu Noguera Ribagorçana és el més explotat per Endesa: cada metre de desnivell és utilitzat per generar electricitat»

per Ramon Tremosa , 21 d'agost de 2020 a les 20:00 |
Enguany el pantà de Canelles s'ha fet encara més gran: a Catalunya ha plogut tant com a Galícia aquest 2020 i prou que se'n ressenten totes les vinyes del país, així com les collites, que seran inferiors a les de l'any passat per causa dels fongs que ha generat aquest excés d'aigua. Mai no plou a gust de tothom, però enguany el pantà de Canelles, un dels més grans de la península Ibèrica, s'ha omplert com mai no l'havia vist abans: a mitjans d'agost era ple al 97%.

Tan sols una dada: amb 28 quilòmetres de llargada i una capacitat de 679 hectòmetres cúbics, al pantà de Canelles hi cap tanta aigua com en els 9 pantans de les conques internes catalanes que gestiona l'ACA (Sau, Susqueda, la Baells, La Llosa del Cavall, Darnius-Boadella, Siurana, Foix, Sant Ponç i Riudecanyes).


El congost de Mont-rebei és el "Grand Canyon" català: l'any passat va tenir uns 150.000 visitants, forçant la Generalitat a establir un sistema de prereserva per internet per tal de contractar el servei de pàrquing. El congost es pot fer de dues maneres: o bé caminant, per bé que el camí excavat a la roca no és apte per a gent amb vertigen (sobretot en el pas estret entre les dues parets verticals), o bé amb caiac, pàdel-surf o barcassa de motor elèctrica, passant per la làmina d'aigua que sol cobrir els dos extrems del congost, situat a la cua del pantà de Canelles.

La convivència entre caiacs i barques de motor, per cert, s'hauria de regular atès el gran creixement de la demanda que totes dues modalitats experimenten any rere any.


El congost de Mont-rebei és l'únic congost verge que hi ha a Catalunya i fa de frontera entre Catalunya i Aragó. Avui aquest congost s'ha fet famós a tot el món i els ribagorçans n'estem contents: fa només 10 anys era totalment desconegut però avui a Instagram el hashtag #montrebei té quasi 21.000 fotos. També TV3 a Temps d'Aventura n'ha fet uns vídeos fantàstics.

Arreu del món es publiquen reportatges del congost de Mont-rebei i fins i tot un francès hi va batre fa uns anys el rècord del món en caiguda vertical lligat amb una corda: 425 metres!! Les cases de turisme rural i els restaurants de la comarca són avui més plens que fa deu anys, d'un públic que ve de tot arreu i que valora i estima un paratge que ja hauria de ser un parc natural.


Aquesta setmana ha fet cinc anys d'una gran victòria: després d'una intensa campanya de pressió popular, i després dels informes negatius del govern de la Generalitat de Catalunya, presidida llavors per Artur Mas, el 18 d'agost de 2015 es feia públic l'informe definitiu de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre), el projecte d'Endesa de fer una presa de 33 metres d'alçada, tot just a l'entrada nord del congost de Mont-rebei, quedava definitivament enterrat.

Cal reconèixer la valentia del llavors conseller de Territori, Santi Vila, i de la Directora General de Medi Ambient, Marta Subirà, que van signar l'any 2015, en nom de la Generalitat, l'informe negatiu que va ser decisiu perquè la CHE rebutgés el projecte d'Endesa.

El conseller Vila i Marta Subirà van visitar un cap de setmana la comarca de la Ribagorça i vam pujar junts a les restes del castell d'Areny de Noguera (1.000 anys continuats de plaça militar, sempre habitada pel seu alt valor estratègic). Vam recórrer en caiac el congost de Mont-rebei. "Endesa no m'ho perdonarà mai, que els denegui el permís, però hem de salvar aquesta meravella natural". Li vaig respondre una frase que encara avui recordo i m'emociona: "Els ribagorçans us ho reconeixerem sempre".

El riu Noguera Ribagorçana és el riu més explotat per Endesa: pràcticament cada metre de desnivell entre el Pont de Suert i Alfarràs és utilitzat per generar electricitat. Totalment desconeguda és la central elèctrica subterrània de Montanyana: un salt sota terra de 180 metres d'alçada que mou dues turbines i que generen una gran quantitat d'energia a cost pràcticament zero.

Encara més desconegut és el túnel subterrani de 20 quilòmetres que hi ha entre Sopeira i Sant Esteve de la Sarga, paral·lel al riu i que segresta el 80% de tota l'aigua del riu Noguera Ribagorçana: el riu a l'aire lliure és raquític i escanyolit en aquest tram, on Endesa hi deixa baixar només entre 2 i 4 metres cúbics per segon. És tot un espectacle, però, veure com poc abans d'arribar a la cua del pantà de Canelles, Endesa torna al riu els 20-25 metres cúbics que té canalitzats al túnel, després del salt d'aigua subterrani esmentat.

El Tribunal Suprem espanyol va dictar l'any 2019 una sentència, d'acord amb la directiva marc de l'aigua de la UE, que obligava Endesa a garantir sempre un cabal mínim ecològic que "permeti la vida dels peixos en el riu", és a dir, entre uns 6 i 10 metres cúbics per segon pel cap baix.

Quan al gener de l'any 2009 Artur Mas em va proposar ser candidat al Parlament Europeu, la primera trucada per felicitar-me que vaig rebre va ser del president d'Aragó, Marcel·lí Iglesias. Nascut a Bonança, un poble catalanoparlant de la Franja aragonesa, era amic del meu pare, nascut a Areny de Noguera. "La primera pregunta parlamentària que faré a la Comissió Europea serà sobre el cabal ecològic del riu Noguera Ribagorçana" li vaig dir.

"Ramon, em va dir, la CHE és més poderosa que la Merkel. Jo he fracassat sempre en aquest tema, molta sort!". Ara, si més no, tenim també la sentència del Tribunal Suprem. En un debat amb la ministra Teresa Ribera al Col·legi d'Advocats de Barcelona l'abril de 2019, el meu últim debat com a eurodiputat, ella es va comprometre a fer complir la llei a Endesa, quan li vaig comentar aquesta qüestió.

A la Ribagorça, però, encara estem esperant que "es compleixi la llei" en el país campió del "se tiene que cumplir la ley", però que el 2018 Espanya tornava a ser el campió dels països incomplidors de la llei europea, segons el rànquing anual de la Comissió Europea: ni càmpings, ni pescadors, ni ràfting no poden aprofitar la bellesa i la força del riu Noguera Ribagorçana, tal com fan a la comarca veïna del Pallars.

Al Pallars Sobirà, gràcies al conveni que la Generalitat de Catalunya va signar amb Endesa fa molts anys, que obliga Endesa a l'estiu a alliberar uns 20 metres cúbics d'aigua per segon durant quatre hores al dia, avui els esports d'aventura són el principal sector econòmica de la comarca.

Aprofiteu les dues setmanes que queden d'agost i els mesos de setembre i octubre per visitar el Grand Canyon català, si no hi heu estat encara: ple d'aigua com mai aquest any, és d'una bellesa sorprenent. Fer el congost en caiac o en pàdel surf tranquil·lament i deixar-se dur pel vent de cua que sempre bufa en la part més estreta del congost, és una de les millors experiències que us puc recomanar.

I si voleu escoltar una preciosa cançó, aquí teniu el vídeo que vam enregistrar al congost de Mont-rebei ara fa uns anys amb en Francesc Canosa: la cantautora de Juneda Meritxell Gené canta "Mozart", un poema de Màrius Torres, remant en caiac al congost de Mont-rebei. Salut, música i aigua!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació