Fil directe

Fer tard a l'escola

«Les urgències de l'inici del curs no han de fer oblidar la necessitat d'afrontar la situació dels alumnes més fràgils, els que més han patit els mesos de confinament»

per Pep Martí i Vallverdú , 20 d'agost de 2020 a les 20:00 |
El Govern ha garantit aquest dijous que el curs començarà amb tota seguretat el 14 de setembre. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha volgut donar tranquil·litat de cara a un inici escolar que ve envoltat d'interrogants. Sembla que el què està clar: els centres disposaran de tots els aparells necessaris (presa de temperatura, mascaretes, equips de prevenció, neteja i desinfecció). Però en el com resten oberts molts dubtes. Bargalló ha mostrat les paradoxes a resoldre quan ha explicitat la discrepància entre els experts pel que fa a l'ús de mascaretes. Els de l'àmbit sanitari les reclamen, els especialistes del camp educatiu les desaconsellen. El curs començarà, sí, però amb més incerteses que seguretats, el que incrementa la sensació de desconcert. 

Sensació de desconcert quan encara no s'ha consensuat el com entre els dos departaments que són els principals responsables de gestionar la crisi a les aules: Educació i Sanitat. De moment, es diu que la setmana vinent hi haurà una nova trobada -com la d'avui- entre les dues conselleries per fixar noves directrius, a poques setmanes de l'inici de les classes. Per què s'ha hagut d'esperar al 27 d'agost per fer una reunió conjunta entre els ministeris de Sanitat i Educació, i els responsables d'aquests departaments de les comunitats autònomes, sabent com se sap des de fa mesos que caldria extremar les precaucions a les aules?


Sensació de desconcert també a les universitats, on les directrius marquen que es combinarà un model mixt, entre presencial i online, que també impacta en els alumnes estrangers i també en aquells que no són de Barcelona i han de trobar ja un pis per viure mentre duri el curs. Sensació de desconcert perquè les dades globals no són bones, el risc de rebrot s'incrementa i comença a ser versemblant que a l'octubre ja hi hagi centres tancats. I hi ha també sensació de desconcert en els pares: tindran permisos extraordinaris a la feina per si els fills van a escoles que s'han de tancar? Com es conciliarà? No ens podem permetre més mesos amb els nens sense anar a l'escola, però tampoc una tornada sense garanties o protocols que fan tard.

El tema de les mascaretes a les aules ha estat segurament el més representatiu dels dubtes i incerteses sobre com entomar la crisi sanitària a les aules. Com s'ha vist al llarg de tota la crisi, als responsables polítics els ha costat llançar missatges nítids i s'ha vist temor a donar males notícies, pel que s'ha optat per anar dossificant les consignes. S'haurà d'acabar portant obligatòriament la mascareta? Si és així, per què no es diu des de bon principi?


En alguns països, com a Itàlia i als EUA, s'han proposat alternatives quant a espais escolars, des d'usar centres esportius i organitzar activitats electives a l'aire lliure. Però més enllà d'aquests aspectes immediats, cal no oblidar els problemes de fons que ha evidenciat la pandèmia pel que fa a l'escola. 

La crisi ha deixat al descobert la desigualtat en l'aprenentatge i -ho ha recordat el pedagog Gregorio Luri- les urgències de l'inici del curs no han de fer oblidar la necessitat d'afrontar la situació dels alumnes més fràgils, que han patit més els mesos de confinament. Caldria ser flexibles, permetent potser que els alumnes als quals el confinament ha anat bé (una minoria) poguessin continuar estudiant des de casa i prioritzar l'atenció dels alumnes (un 20 o 25%) que han quedat fora dels ràdars des de l'inici de la pandèmia.     

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
21/10/2020

Trapero i un relat repressiu trinxat

13/10/2020

Una tercera via contra el virus

06/10/2020

Visites reials clandestines

29/09/2020

La justícia, l'últim búnquer

23/09/2020

L'Estat i el fil de Navajas

16/09/2020

Debat interromput al Parlament

08/09/2020

Sense estratègia davant del Suprem

02/09/2020

Confrontació a misses dites

26/08/2020

Sánchez, tacticisme a prova de pandèmies

20/08/2020

Fer tard a l'escola

Participació