Salvar-se

"Això va de ser seriosos, va de començar a deixar de banda els actes purament simbòlics i anar per feina, assumint les responsabilitats del mandat de la ciutadania de l’1 d’octubre i del 21 de desembre de l’any 2017"

per Jordi V. Pou , 12 d'agost de 2020 a les 10:45 |
Que el camí per assolir la independència de Catalunya seria complicat i dolorós ja es podia imaginar sabent només una mica d’història. Fins i tot, si pel que fos no ens hi havíem fixat, tot el que ha passat des de 2017 ja ens ha permès constatar que els costos seran importants, en l'àmbit personal i en l'àmbit col·lectiu.

El que no és possible és ser part activa d’un moviment disruptiu i de revolta, com és l’independentisme, i no assumir el que això comporta, per molt dur que sigui. Qui estigui pensant en salvar-se personalment o no vulgui assumir les conseqüències de ser a primera fila, cap problema, no sobra ningú, hi ha molts llocs on sumar forces. Ara bé, cal demanar-li que no entorpeixi el front amb pors o càlculs estrictament personals o, pitjor  encara, amb càlculs electorals.


El vodevil de la publicació o no dels acords del ple sobre la Monarquia al diari oficial del Parlament en són l’exemple recent. El mateix ple ho és. Primer, perquè és lleig aprofitar una monarquia corrupta estrangera per excitar al personal, desviant un cop més l’atenció dels compromisos d’aplicar, aquesta legislatura, el mandat del primer d’octubre. Segon, perquè de resolucions simbòliques, que no ens porten enlloc, ja n’hem fet moltes i caldria anar avançant feina. Si aquestes resolucions ni tan sols es publiquen completes al diari oficial, és que tot grinyola en excés.

Ara bé, no us deixeu confondre. Això no va de culpar a un secretari general, o a aquell o altre lletrat. Ni tan sols de culpar a la mesa o al president del Parlament, o a tal o altre partit més o menys impur. No. Va de ser seriosos, va de començar a deixar de banda els actes purament simbòlics i anar per feina, assumint les responsabilitats del mandat de la ciutadania de l’1 d’octubre i del 21 de desembre de l’any 2017. I qui no vulgui assumir-les, qui prefereixi salvar-se personalment, que s’aparti.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi V. Pou
Jordi Vicenç Pou i Jové és fotògraf. Fa més de vints anys que treballa en diversos àmbits de la fotografia, incloent-hi els educatius i artístics. A partir d’octubre del 17 decideix participar activament en àmbits polítics. Al maig del 19 va ser alcaldable per Primàries Lleida. Actualment forma part de l’executiva nacional de Demòcrates de Catalunya a més de ser al grup impulsor del Consell Local per la República de Lleida. A twitter és @jordivpou.
14/10/2020

El Plebiscit

12/08/2020

Salvar-se

01/06/2020

Simbolisme

Participació