opinió

Tests massius de P3 per a polític catalans

«Amb senzills tests de P3 de cultura general bàsica, elemental, sobre Catalunya n’hi hauria prou per detectar si poden fer de polítics, o no»

per Francesc Canosa , 11 d'agost de 2020 a les 21:36 |
Hola. L’altre dia, el meu gat i jo, vam veure l’entrevista al líder del PSC, Miquel Iceta, que feien a TV3. Transcorria tot vegetalment quan el meu minin, amb bigotis d’escarola narcòtica, solta: "Aquest senyor porta tota la vida fent només de polític". La reflexió de la bèstia va merèixer que mogués els meus ulls d’enciam lisèrgic. Perquè, certament, érem com dues bledes assolellades sobreeixint de somnífers, i no podia fer néixer ni una onomatopeia coixa de la meva boca. Però encara tenia una neurona subvencionada que em fa esclatar una reflexió carnívora interna: "Coi, i el meu gat tota la vida que fot de gat!" Però és el mateix fer de gat que de polític? Marrameu!

Hipòtesi de treball felí. Si com afirma Iceta, a l’entrevista dita, els darrers 42 anys, amb la monarquia espanyola, han estat els millors dels darrers tres segles per a Catalunya i Espanya, ens vol dir que, coincidint amb la seva vida plenament laboral de polític professional, com més estiguis a un lloc de la cosa pública, millor? Que ser polítics tota la vida és una sana monarquia republicana? Que la monarquia és la política de la unió del loctite democràtic?


És a dir. No hi podria haver una monarquia take away? Per unes hores, dies. Unes setmanes. Uns mesos. I polítics via taxímetre? A estones, a convenir. A quotes. A granel. Per encàrrec. Per projectes. Hi ha algun tipus d’institució nacional o sideral que atorgui algun tipus d’ISO 900000000 als polítics? Qui emet el certificat de 100% vedella del polític? Com sé que un polític serveix per polític i no afavoriria més a la societat fent de taxidermista, o de lampista, o de gestor d’éssers inorgànics? Ja sé que els vota el poble, i també, la ciutat, i la gent que va gat. Però, no confonguem el fum amb el rostit, on és la data de caducitat dels polítics? Perquè a tots els productes, per llei, hi és, eh! Quan s’ha de consumir, preferentment, el nostre polític? I els efectes secundaris? I el colesterol? Hipertensió? Gasos? Insomni? Disfuncions erèctils? Al·lucinacions?

Ningú parla clar sobre això. Arrosseguem polítics amb granota inseparable com qui arrossega quilos de sobrepès. No hi ha cap dieta. No hi ha pastilles. No hi ha gimnàs. No marxen ni amb aiguarràs. Jo ja els vull els polítics, i els entrecots, i les fartaneres, però que siguin comestibles, digeribles, que no es floreixin, que no facin venir mal de panxa, diarrea. Coi, que estem en edat de creixement i som molt sensibles i estem desnerits. Cal una Agència Nacional de la Bona Salut Física i Mental del Polític. Volem saber els ingredients. De que estan fets i refets. Les calories, les neurones, les lobotomies, les tares, els greixos, les proteïnes. Ho volem saber tot. Si és millor coure’l a trossos o sencer. A la brasa o al vapor. Si els hi hem de posar farigola o romaní perquè tinguin més bon sabor. Però, com que la thermomix ja ens ho fot tot, voldríem saber si cal votar humanament els polítics. Cal?


Ara que els números ho compten tot. Els algorismes. El big data. La rehòstia digital. Fots xifres, bacallà, carquinyolis, julivert, musaranyes, el que faci falta, dins el bombo i et surt el resultat correcte. Bingo! Això voldríem: una màquina. Coi, unes sumes i unes restes. Que ens digui qui és el polític. Aquell. El millor. El més saludable. El més nutritiu. El que faria cagar a tothom. Quin és el plat, l’estofat, la manduca, la teca. Quin eh? I qui? Això voldria, voldríem saber. Llegim el manual d’instruccions del forn.

El meu gat llegeix El príncep, del forner polític Maquiavel. Un paio que tocava això de la tèrmica pública i dels governants, dels polítics, cremadors i cremats. Diu: "el príncep ha de ser guineu per conèixer les trampes i lleó per espantar els llops". Coi, el meu gat! Que coneix, a l’instant, la cotització de la rata a totes les borses del món i si cal es fa una truita a la francesa, a la italiana, o a la danesa. Que sap llegir, escriure, sumar, restar, que sap fer l’o amb un canut. I que sap, que "un príncep ha de conèixer el seu país". Sí, que sap que un 11 d’agost del 897 moria Guifré el Pilós. Al camp de batalla.


Aquell encarregat dels francs (els carolingis) que, amb d’altres subcontractats, va endreçar Catalunya amb comtats. Ell era el Comte de Barcelona. A Guifré, un dia se l’inflen els pebrots i les neurones perquè l’estat carolingi no responia als problemes, necessitats, voluntats dels seus ciutadans: els protocatalans. Guifré fa pim i pipa a l’estat i comença una nissaga pròpia: nomena com a successors del Comtat als seus fills. Diu adéu als contractes escombraria de pseudollibertat dels francs. Adéu regionalisme pseudoautonòmic. Bye, cafè-salfumant per a tots. Hola, dret a l’autodeterminació. Hola sobirania. Hola, independència. Fins que el 1714 va arribar, per art de màgia, l’absolutisme borbònic, ens pispa la nostra monarquia (títols, patrimonis, memòria...) i ens han donat tres-cents segles de pau i felicitat.

Això és el que saben els prínceps, que no caduquen, com Guifré el Pilós, pelut, com el meu gat. Per això, amb senzills tests de P3 de cultura general bàsica, elemental, sobre Catalunya n’hi hauria prou per detectar si poden fer de polítics, o no, una part important dels càrrecs que deambulen pel nostre país i no saben ni on viuen ni qui som. Socialitzem els tests massius d’alfabetització i farem un país més sa, comestible i sense data de caducitat. Marrameu!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
06/10/2020

Paletes! Poseu la llamborda de Companys!

08/09/2020

Antropofàgia independentista

11/08/2020

Tests massius de P3 per a polític catalans

14/07/2020

Capital dimitida de Catalunya

16/06/2020

De Pau Donés a Manuel Cuyàs

19/05/2020

Entre els Beatles i Paco Martínez Soria?

21/04/2020

El cul «progre» espanyol

31/03/2020

​Padrins morint

24/03/2020

El meu gat no entén res

17/03/2020

El nacional-virus Pedro Sánchez-Negrín

Participació