opinió

Quan Puigdemont elogiava Felip de Borbó

«Els processos de presa de consciència haurien d'anar acompanyats d'una reflexió sobre la pròpia actuació quan no teníem aquesta consciència»

per Jordi Mir , 10 d'agost de 2020 a les 20:00 |
Elogis i agraïments de Carles Puigdemont per a Felip de Borbó, en aquell moment príncep, pel seu ús del català. Era l'estiu de 2013 i ho feia en una entrevista a Europa Press. Puigdemont recordava les paraules de Joan Carles I afirmant que la llengua castellana no havia estat mai llengua d'imposició. Havia estat en la intervenció del Premi Cervantes a Francisco Umbral l'abril del 2001.

Puigdemont posava el príncep com a exemple de bona relació amb el català per a càrrecs representants de l'estat i les seves administracions. A l'entrevista es destaca que Puigdemont es defineix com a independentista i un dels assumptes tractats és el conflicte amb la Delegada del Govern, María de los Llanos de Luna, que no parla català com el príncep, en defensa de l'Associació de Municipis Independentistes.


Aquesta setmana després de la sortida d'Espanya de Joan Carles de Borbó, Carles Puigdemont escrivia: "Avui és un dia per recuperar muntanyes d'hemeroteca, hores de tertúlies i quilòmetres de xarxes socials des de finals d'octubre de 2017. I per guardar els silencis i les hipocresies d'alguns servils. República sí. Però catalana, que ja se sap que els Borbons sempre acaben tornant"

Puigdemont escriu recordant el missatge institucional televisat del monarca després de l'1-O. Aquest exercici d'hemeroteca que plantejo aquí no ha de servir per utilitzar-se contra Puigdemont i el seu espai polític. Ho aviso perquè és allò que s'acostuma a fer amb ell i amb qui sigui en aquests temps de clatellots i garrotades, en seu parlamentària, xarxa social o plató televisiu.


A parer meu aquest exercici d'hemeroteca, que podríem fer més sistemàticament en aquest assumpte i d'altres, ens mostra alguns dels canvis viscuts els darrers anys a la nostra societat. És una evidència més dels canvis que estem vivint en l'àmbit de les idees i la mobilització social i política. En són mostra el creixement de les posicions a favor del dret a l'habitatge, la desobediència civil, el feminisme, la democràcia real, l'ecologisme, l'independentisme, contràries a la repressió... i també, la crítica a la monarquia i la defensa de la república.

Dues grans mobilitzacions viscudes aquesta dècada hi tenen molt a veure: allò que coneixem com a 15M i l'independentisme. Han promogut idees i actuacions ja existents prèviament que ara han arribat, o estan arribant, a sectors molt més amplis de la població (partits de govern inclosos). Aquests processos tenen una cara que ens mostra el creixement del suport a determinades propostes que en anys anteriors havien estat minoritàries o, fins i tot, minoritzades per qui avui s'ha volgut sumar a defensar-les. Aquest tipus d'exercici d'hemeroteca, de pensar històricament, ens ha de servir per analitzar, provar d'entendre i explicar com evolucionen les nostres societats, com canvien i perquè ho fan.


En David Fernàndez, fent present Joan Mari Torrealdai, la repressió que va patir i el cas Egunkaria, escriu: "En el rigorós directe i en moments difícils, que és quan es demostren de debò certes coses i quan cal defensar certs principis, només el Parlament de Catalunya, a proposta dels moviments socials catalans, va posicionar-se contra l'operació. I encara amb Jordi Pujol forçant que s'esborrés qualsevol referència a la pràctica de la tortura en la declaració institucional aprovada. La resposta social catalana –mocions, manifestos, mobilitzacions i una edició especial de 40.000 exemplars gratuïts d' Egunkaria en català per aquell Sant Jordi estrany– va ser desbordant i contrasistèmica."

Aquests exercicis d'hemeroteca, de pensar històricament, també haurien de servir per pensar perquè ara ens adonem de realitats que trobem inacceptables... Realitats que fa un temps no veiem de la mateixa manera. La història està plena d'aquests processos. Entendre com funcionen ens explica com som nosaltres i les nostres societats. I ens pot fer servei per promoure canvis, en cas que els vulguem fer possibles.

Els processos de presa de consciència (feminista, ecologista, democràtica, independentista, antirepressiva...) potser seria bo que, a més, anessin acompanyats d'una reflexió sobre la pròpia actuació quan no teníem aquesta consciència. Per què no pensàvem així abans? Quines conseqüències tenia això?

Josep Costa, parlamentari de Junts per Catalunya, també després de la fugida del rei emèrit escrivia un tuit preguntant: "Algú sap on són els del 15M? És per un amic". El podem utilitzar per exemplificar aquest exercici proposat. En la lluita dels clatellots, les garrotades i els relats, quan es veu l'opció d'arraconar l'enemic no hi ha descans. Allò que costa d'entendre és que només ens arraconem a nosaltres mateixes en un exercici contrari al diàleg i a l'argumentació raonada imprescindibles, també per gestionar els conflictes existents.

El 15M ha estat un procés de dinamització i difusió d'idees com, per exemple, la crítica a la monarquia que defensa Costa. Molt probablement a Catalunya, a Espanya, en els darrers anys molta gent s'ha sumat aquestes posicions des de la seva vinculació al 15M. Costa veu l'oportunitat de criticar a Podemos/Comuns per la seva participació en un govern espanyol actual que ell considera legitimador del monarca. Artadi va més enllà i escriu: "Davant la col·laboració del Gobierno en la fugida del rei emèrit demanem un Ple urgent a l'Ajuntament de Bcn. Exigim responsabilitats dels partits que governen a la ciutat i a l'Estat i presa decisions clares, no només declaracions. No deixarem que Colau i Collboni s'amaguin." 

També hi ha hagut crítiques a ERC per la seva voluntat de diàleg amb el govern espanyol... No dic que no tingui sentit la pregunta de Costa o la demanda d'Artadi, però potser si ens quedem aquí atenem poc massa coses. Potser atenem poc d'on ve cadascú, qui ha contribuït i de quina manera a la situació actual aquesta, potser calen crítiques i autocrítiques. Potser atenem poc a què es pot considerar més convenient i útil per l'objectiu més o menys compartit ja s'actuï des de l'oposició, des del govern o des de la mobilització social.

El procés independentista ha fet evolucionar una part del món convergent des d'unes idees legitimadores de la monarquia, la repressió contra la mobilització social, no majoritàriament ecologistes ni feministes... a un discurs força diferent. Allà s'han trobat amb altres sectors socials que ja hi eren o que també hi han arribat recentment.

El 15M ha contribuït també a aquest tipus d'evolució i, fins i tot, ha portat nous projectes al govern espanyol o al de Barcelona on s'ha trobat i, fins i tot, governen amb poders que van criticar i critiquen.Potser si ens interessa veritablement construir democràcia, garantir el dret a l'habitatge, fer front decididament a la crisi ecològica, a les discriminacions... seria més útil treballar conjuntament amb qui defensa propostes semblants. No són canvis petits, ràpids, ni senzills de fer. D'altra manera potser només ajudarem a pensar que hi ha poca cosa més que disputes partidistes i interessos de poder.

Com deia en David Fernández: "En el rigorós directe i en moments difícils, que és quan es demostren de debò certes coses i quan cal defensar certs principis". Ara vivim moments difícils: la pandèmia, la crisi econòmica, la crisi monàrquica, l'emergència de l'habitatge, la democràcia sempre per construir o la crisi ecològica, de civilització, que ho incorpora tot. Ara és quan s'han de demostrar els principis i les voluntats d'actuar. Ara, perquè d'això en depèn que hi hagi demà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mir
Doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari. A Twitter: @llambordes.
07/09/2020

Principi de generositat

10/08/2020

Quan Puigdemont elogiava Felip de Borbó

13/07/2020

Ningú està fora de perill

15/06/2020

Estàtues i aldarulls

20/05/2020

La llibertat per superar la crisi

22/04/2020

El virus del relat i la veritat

24/03/2020

No hauríem de tornar a la normalitat

10/03/2020

Massa Matxis i poques Pachecos

25/02/2020

Maquiavel a la taula de la negociació

11/02/2020

Els governs ens fan pobres, ho diu l'ONU

Participació