Lluís Puig lliure; Juan Carlos i la legalidad: a la fuga

"Els acòlits del règim odien l’exili i no suporten els exiliats, perquè la seva mera existència representa cada dia una esmena a la totalitat a la legalitat espanyola"

per Aleix Sarri , 9 d'agost de 2020 a les 21:00 |
“Me comprometo hoy y aquí a traer a Puigdemont de vuelta a España”
Pedro Sánchez, 6 de Novembre de 2019, debat electoral en directe a TVE

 
“Sánchez asegura que el rey Juan Carlos I estará a disposición de la justícia”

La Vanguardia, 4 d’Agost de 2020
 

 
Un cop aprovat el decret de Nova Planta, una de les primeres accions que va emprendre Felip V va ser treure competències als ajuntaments i fer que sempre que s’haguessin d’endeutar primer calgués demanar permís. 300 anys després, ni l’Ajuntament de Barcelona (un municipi amb més pressupost que alguns estats independents) es pot endeutar sense l’aval de Madrid i la darrera atzagaiada de Moncloa és un pla per confiscar els romanents fiscals dels ajuntaments i fer-los servir com a banc. De moment, el pla és voluntari, però la resposta que tinguin els ajuntaments catalans serà una pedra de toc per als mesos que vindran.
 
Mentrestant el Parlament de Catalunya viu la esperpèntica situació de veure com els propis funcionaris tenen por de publicar una resolució política aprovada pel ple per por a les represàlies del Tribunal Constitucional i de la fiscalia. Tan se val que teòricament la constitució espanyola inclogui la referència a la llibertat d’expressió, cap dret existeix quan es qüestiona l’estructura de l’estat. De fet, el problema de l’estat espanyol no és que no hagi superat el franquisme (que no ho ha fet), el problema és que no ha trencat ni amb la inquisició! Algú coneix un país democràtic en què la persecució ideològica sigui legal?
 
Tot plegat coincideix amb la victòria judicial
sense pal·liatius del conseller de cultura a l’exili Lluís Puig. Contra tots els pronòstics fets en el moment que ell, el President Puigdemont i la resta de consellers van marxar a l’exili, la justícia belga ha donat l’enèsim clatellot a la justícia espanyola pels seus abusos autoritaris. I n’ha estat tant de fort, que quasi ni l’han mencionat als mitjans espanyols. N’han passat de llarg.
 
Els acòlits del règim odien l’exili i no suporten els exiliats, perquè la seva mera existència representa cada dia una esmena a la totalitat a la legalitat espanyola. Un recordatori que encara hi ha catalans que no és que siguin independentistes, és que no accepten la legitimitat de l’estat ni les seves estructures autoritàries. I per si fos poc, les despullen a la justícia internacional.
 
La victòria de Lluís Puig
(i del seu magnífic equip d’advocats) és una notícia importantíssima que posa en qüestió tant el suplicatori al Parlament Europeu contra el President Puigdemont i els conseller Toni Comín i Clara Ponsatí com tot el judici de Marchena contra els presos polítics, que hauria de ser declarat nul.
 
Quina gran ironia que la mateixa setmana que Lluís Puig
afrontava (i guanyava!) una ordre de extradició per una malversació que mai va existir, Juan Carlos I fugia, ajudat per Pedro Sánchez i la branca del PSOE del govern espanyol, amb una fortuna que el New York Times calculava fa uns anys en 2.300 milions de dòlars.
 
Comptat i debatut doncs: Lluís Puig 1- Règim 0. I res millor que veure’l celebrar-ho amb en Josep Valtonyc, lliures, mentre la legalitat espanyola es troba en plena fuga i els diaris de mig món recullen en portada la corrupció dels Borbons.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 va passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Ha publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i és co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). Assessor de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i membre de l'executiva de Junts. A Twitter: @aleixsarri.
18/10/2020

(També) Depèn de nosaltres

04/10/2020

Era un 4 d'octubre

20/09/2020

Reconquerir Barcelona

06/09/2020

Bankia-Caixabank: nefast per a Catalunya

23/08/2020

Catalunya: un país més enllà de 1714 i 1939

09/08/2020

Lluís Puig lliure; Juan Carlos i la legalidad: a la fuga

26/07/2020

Lliçons neerlandeses: de cimeres europees i abjuracions

12/07/2020

Calviño i l'Espanya auto-derrotada

28/06/2020

10 anys sense l’Estatut: anestesia o independència?

14/06/2020

Es deia Domingo Choc

Participació