opinió

Els rivals de la feina ben feta

«Amb el govern més progressista que hagi vist el món, tenim menys autonomia local que mai»

per Roser Colomé , 6 d'agost de 2020 a les 20:20 |
Quan en una votació s’ha de fer servir el vot de qualitat és que alguna cosa no va bé, que la majoria grinyola. Això és el que ha passat aquesta setmana a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) quan el president (Abel Caballero, del PSOE) va necessitar utilitzar-lo per tirar endavant un acord que ha de ser validat posteriorment al Congrés dels Diputats. Aquesta proposta que ens pretén vendre el govern espanyol no ens resol els problemes als municipis on s’ha fet bona feina, on s’ha estalviat i on les arques municipals són sanejades, fruit d’una bona gestió.

Cal tenir en compte també que la bona gestió especialment al món local és el que sempre ha caracteritzat la manera de fer d’alcaldes i alcaldesses, de regidors i regidores: a part de tenir bons polítics i bones polítiques, als municipis premiem els bons gestors i les bones gestores que encapçalen projectes.


No repartir un fons de 5.000 milions amb tots els ajuntaments ens ve a dir que tindrem ajuntaments de primera i ajuntaments de segona, fet que no podem acceptar. Cap ciutadà ho pot acceptar. I a més, per tenir dret aquest fons, sí o sí els ajuntaments estan obligats a fer ús d’un préstec amb l’Administració General de l’Estat.

Hem estat anys posant-nos al corrent de pagament. Hem fet l’esforç de pagar al dia als proveïdors. Si ara sotmetem els ajuntaments, com pretén el govern espanyol, a un préstec per la totalitat del romanent, això en molts d’ells voldrà dir no poder complir amb les obligacions de pagament. I tots i totes sabem que a Catalunya la majoria dels 948 ajuntaments treballen dia a dia amb proveïdors, empresaris de petita i mitjana empresa:  els ofegarem nosaltres mateixos.


Cal dir també que el fet de no exigir la regla de la despesa només per aquest 2020 (que com aquell qui diu només ens queda l’últim trimestre), ens deixa amb el pa per avui i gana per demà de cara al 2021. Des de quan tenir estalvis s’ha de castigar? Des de quan tenir estalvis ha de suposar un tracte diferenciat negatiu?

Que en un moment de crisi sanitària, social i econòmica com l’actual no es permeti als ajuntaments que han fet bé la seva feina econòmica, que han estalviat, utilitzar aquests romanents és sinònim de castigar una vegada més aquell esperit tan català de guanyar-ne 10, gastar-ne 4 i guardar-ne 6 per si venen mal dades.


Tenir romanents als ajuntaments vol dir tenir estalvi, i hem de reivindicar poder-los utilitzar per a la reactivació social i econòmica que tan necessària és als nostres municipis.
Si als nostres veïns i veïnes els hi expliquem que no se’ns permet flexibilitzar la regla de la despesa, potser no entendran gran part del que volem dir. Però en canvi quan els hi expliquem que no podrem dur a terme als seus municipis més polítiques socials en uns moments en què ens vindrà una crisi econòmica mai vista, aleshores entendran perquè el municipalisme català diem prou.

Fer polítiques socials, ara més que mai és necessari i ha de ser una prioritat. I avui, no podem fer més polítiques socials als nostres ajuntaments perquè precisament el govern més d’esquerres de la història espanyola no ens ho permet. Amb el govern més progressista que hagi vist el món, tenim menys autonomia local que mai, i en canvi és més important que mai poder desenvolupar polítiques socials des de cada un dels nostres ajuntaments, i fer-ho reactivant econòmicament i social el nostre país a través del món local.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Roser Colomé
Cap de llista de Junts per Vilanova del Vallès i membre de l’executiva del Partit Demòcrata al Vallès Oriental. A Twitter és @roser_colome
06/08/2020

Els rivals de la feina ben feta

Participació