opinió

Els papers secrets d'Urkullu

«Un es pregunta per a qui va treballar el lehendakari a Catalunya. Ens ha quedat clar que és un home d'Estat. Però de quin Estat»

per Jonathan Martínez , 30 de juliol de 2020 a les 20:34 |
Pots llegir la versió original en castellà en aquest enllaç

Els més ancians recordaran amb certa nostàlgia aquella tardor de 2017.
Diuen que Catalunya va celebrar un referèndum i que la policia es va dedicar a obrir caps en els col·legis electorals. Diuen que Carles Puigdemont, quan encara no s'havia lliurat al seu periple europeu, va dilatar diversos dies la proclamació d'independència. I compten també que en aquell impàs d'esperança i d'indecisions, van aterrar com un meteorit uns senyors de negre que la premsa va anomenar mediadors. Encapçalava la comitiva Iñigo Urkullu. L'acompanyava, ningú sap bé per què, una avançada d'empresaris i vocals de l'Església.


Sembla que Puigdemont va intentar forçar una solució dialogada amb el Govern de Rajoy abans que el Parlament signés la ruptura. La voluntat dels mediadors no era una altra que reconduir el desacord i aplanar el camí a una solució intermèdia. Ni independència ni intervenció de l'autonomia. Ni DUI ni 155. És a dir, tornar una vegada més al recés autonomista, a l'Estatut raspallat, a "l'Espanya és una i no cinquanta-una" de tota la vida. Aquesta via intermèdia, diuen els escrits, consistia a anticipar unes eleccions que de totes maneres Rajoy va acabar anticipant mentre els líders del Procés passaven per la caserna o posaven terra pel mig.

Llegeixo aquests dies que Iñigo Urkullu ha desclassificat un fardell de documents que testifiquen la seva intercessió a Catalunya. En una versió domèstica i tolerada de WikiLeaks, diversos mitjans han publicat alguns extractes sucosos i més aviat polèmics. Hi ha una nota manuscrita recollida per El Periódico on Urkullu sosté que Junqueras encarna "el pitjor de la política". Diu que la CUP és "anarcoide" i l'"autèntic cor de la desraó última". El lehendakari advoca per un diàleg que permeti "anar aprofundint la fossa" amb els cupaires i empènyer-los a tota metxa fora del Parlament.


Quan Urkullu fica el nas a Catalunya, el seu partit manté un acord pressupostari amb el partit de Rajoy. El PNB sosté els comptes del Govern espanyol al costat de Ciutadans i el PP sosté els comptes bascs a canvi. A més, Urkullu conserva una relació estreta amb Santi Vila i Marta Pascal, restes del naufragi del PDECat la llunyania amb la DUI i amb Puigdemont s'ha revelat insalvable. Digueu-me suspicaç, però en un mediador espero trobar una figura neutral i no un subjecte alineat amb una de les parts en joc.

Mentre la premsa oficial retratava a Puigdemont com un psicòpata messiànic i insensat, Urkullu era lloat com un paradigma de moderació i mesura. Amb el temps, Rajoy va revelar que s'havia gestat el 155 el 2014 i que estava convençut aplicar-lo sense importar el que Puigdemont decidís. Un es pregunta per a qui va treballar el lehendakari a Catalunya. Quins interessos va acudir a defensar. En què es diferencia un mediador d'un correveidile. Ens ha quedat clar, això sí, que Urkullu és un home d'Estat. Però de quin Estat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
13/08/2020

Nazis de maduixa

13/08/2020

Nazis de fresa

30/07/2020

Els papers secrets d'Urkullu

30/07/2020

Los papeles secretos de Urkullu

16/07/2020

El Tour del Borbó

16/07/2020

El Tour del Borbón

02/07/2020

Odio els indiferents

02/07/2020

Odio a los indiferentes

18/06/2020

Felipe González & CIA

18/06/2020

Felipe González & CIA

Participació