opinió

Política de Harley-Davidson

«Quan saps que la carretera és complicada potser no és bona idea donar gas i prou, sino que cal prendre fort el manillar i gestionar bé les corbes»

per Joan Foguet , 28 de juliol de 2020 a les 21:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Algun dia i en alguna hora heu sentit aquell brogit tan característic farcint l'espai del carrer o de la carretera. El brum brum brum característic i patentat de l'empresa més famosa de Milwaukee, Wisconsin: Harley-Davidson. Són unes motos molt xules, estètica trencadora i voluptuosa, símbol per la generació beat i per als rockers americans. Però tot i que tenen molta potència i alguns models arriben als 180 quilòmetres per hora és una motocicleta que no corre, que tot i ser còmoda és difícil de portar. A Catalunya, també en l'època de la gestió de la pandèmia, estem igual.
 

Com és possible que avui tinguem pitjor imatge del nostre govern o dels nostres ajuntaments? És clar: si prohibim les reunions, obliguem a portar morrió i no deixem que els nanos beguin a les platges és quan tothom és antipàtic. Ja des del confinament de Lleida que hauríem d'estar posant llençols amb la cara de l'alcalde o alcaldessa. Sembla que només funcionen amb por.
 

Però, i la política? Govern i ajuntaments han gestionat i estan gestionant situacions molt dures. Alcarràs i Aitona, per posar un parell d'exemples, han hagut d'enginyar-se com poder tenir rastrejadors, com poder ajudar als seus vilatans. Així sí, la gestió pública és això però i el més enllà no sembla que ens preocupi. El més enllà de les vacances vull dir. Perquè només estem pendents de si ens quedarem sense poder anar a l'apartament de la costa o al càmping de muntanya. Sort que no es pot anar a l'estranger en principi, estaríem molt més neguitosos.
 

Volem vacances? No, necessitem vacances. Perquè abans del virus teníem el país bloquejat políticament. I ara seguim amb el brum brum brum pel carrer Major. I la moto és maquíssima però no hi ha manera de saber on va. No sóc un gran conductor, però quan no saps com és el camí o quan saps que la carretera és complicada potser no és bona idea donar gas i prou, sino que cal prendre fort el volant o el manillar i gestionar bé les corbes.
 
I no és cosa de la Harley-Davidson, ni de com és de sexy, o de si corre molt o poc, és qüestió de fixar-se en la carretera. I, en el millor dels casos, saber on vols anar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Foguet
Un català de Barcelona i boig del Twitter. Periodista grafòman. Militant i vigilant de @Periodistes_org i @grupbarnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a www.joanfoguet.cat i a @joanfoguet.
04/05/2021

Vot de confiança als malfiats

06/04/2021

Som insuportables

09/03/2021

Ara, amb dos pebrots o res

16/02/2021

Independentisme inútil?

12/01/2021

La demagògia ets tu

23/12/2020

Govern amb cartell de «no funciona»

17/11/2020

Frustrat, confinat i sense restaurant

20/10/2020

Omeprazol independentista

22/09/2020

La separació (convergent)

25/08/2020

Massa màgia per ser agost

Participació