Opinió

La història imaginada

«Divulgar aquest vídeo em sembla un error polític, per bé que és, segurament, un encert comercial»

per Francesc-Marc Álvaro , 23 de juliol de 2020 a les 21:45 |
Des del passat dilluns, coneixem el vídeo del discurs que Carles Puigdemont va enregistrar l'octubre del 2017 per si l'Estat espanyol el detenia. Aquest missatge s'ha difós en coincidència amb el llançament del seu nou llibre, M'explico. De la investidura a l'exili, escrit amb el periodista Xevi Xirgo. Divulgar aquest vídeo em sembla un error polític, per bé que és, segurament, un encert comercial.

Com ha escrit el professor José Luis Martí, és estrany que els que assessoren l'expresident no s'adonin que aquesta al·locució davant càmera va en contra del relat que ha anat teixint el líder de Waterloo, perquè la decisió congruent amb el que s'hi diu no era l'exili sinó la presó. En tot cas, resulta insòlit i desconcertant que un enregistrament pensat per a un altre final de la peripècia presidencial serveixi ara per comunicar no se sap ben bé què. Si hom creu que es tracta d'un discurs veritablement històric, el més seriós hauria estat deixar-lo discretament a disposició dels historiadors del futur, i no portar-lo a la taula estressada de l'actualitat.


El discurs de Puigdemont és solemne i és greu, però la seva emissió en l'actual context li lleva el sentit original i l'apropa -sense voler- a l'autoparòdia. De cop i volta, tenim un final alternatiu d'una telesèrie de Netflix, la faula barroca, hiperbòlica, d'allò que hauria pogut passar però finalment no va ser. La suma de relats superposats acaba tapant la realitat d'uns dies on abunden els espais en blanc i els angles morts, perquè els testimonis dels actors principals tendeixen -de moment- a passar de puntetes sobre determinats aspectes. A l'espera de llegir el darrer volum de l'expresident, apunto que la proliferació de llibres de presos i advocats relacionats amb el procés no contribueix precisament a esclarir la diferència entre la veritat provada d'aquelles jornades i les veritats hipotètiques, subjectives i circumstancials, que van apareixent de manera incessant, sovint com una manera de redibuixar i corregir cada figura dins del gran diorama.

De què li serveix a l'independentisme la història imaginada que es desprèn d'aquest vídeo preparat per si Puigdemont era capturat per les forces de seguretat espanyoles? No ho sé, llevat d'alimentar la nostàlgia per un momentum ideal que no arriba. La història contrafactual és un esbarjo que serveix com a excusa per analitzar el passat, és divertida. Algunes qüestions clàssiques d'aquesta disciplina són molt conegudes: Què hauria passat si Juli Cèsar no hagués creuat el Rubicó? Com hauria estat el repartiment del poder a Europa i Amèrica si els vaixells de Felip II de Castella no haguessin estat derrotats pels efectius de l'Anglaterra d'Elisabet I? Com seria el món d'avui si no haguessin assassinat el president Kennedy? Es poden fer tantes preguntes com hom vulgui. Es tracta d'agafar les dades de què disposem i elaborar hipòtesis plausibles, sense forçar les coses més enllà del que és imprescindible per obtenir un escenari d'una certa versemblança. En aquest cas, la pregunta és clara: què hauria passat si Puigdemont hagués estat detingut i portat a una presó espanyola? Deixo a gust de cada lector desenvolupar els detalls d'aquest episodi imaginari.


El procés sobiranista és un fenomen especialment apte per a la història contrafactual. Això és degut a l'excés de planificació i de retòrica amb relació a les accions reals i concretes que, en teoria, s'havien de fer per concretar l'objectiu anunciat. Posats a imaginar finals alternatius del procés, jo us proposo altres preguntes: Què hauria estat de l'independentisme si Artur Mas no hagués fet el pas al costat? Què hauria fet l'Estat espanyol si tots els membres del Govern haguessin optat per l'exili? Què hauria passat amb el conflicte català en l'àmbit europeu si hi hagués hagut morts al carrer després del discurs del rei? Quina seria avui la situació espanyola si els independentistes catalans no haguessin votat la moció de censura contra Mariano Rajoy? Què hauria passat amb les bases de l'independentisme si no hagués existit la pandèmia de la Covid-19? Són només uns exemples, perquè hi reflexioneu una estona, si us vagava. Les coses han anat com han anat, però hi ha incomptables variacions possibles, si ens posem a jugar amb els moments més àlgids des de l'any 2012.

Darrere de tot això, darrere del vídeo contrafactual de Puigdemont i de la seva exhibició oportunista, hi ha el domini del passat (i de les seves promeses) sobre el futur. I l'imperi del simulacre sobre la prosaica textura del present, la qual cosa em porta a recordar -una vegada més- que vam viure l'assaig general d'una revolta i no un veritable torcebraç amb els poders de l'Estat, per bé que les conseqüències penals i polítiques posteriors han estat i són duríssimes. En les paraules d'Oriol Junqueras durant la recent entrevista del líder d'ERC a TV3 també s'hi va notar el mateix excés de passat, una inèrcia que converteix el present en una dimensió fràgil i supeditada obsessivament a les justificacions retroactives.


Com a líders principals del procés, i més enllà de les seves moltes diferències, Puigdemont i Junqueras coincideixen en una actitud: no poden evitar -ni sembla que ho vulguin- estar més pendents del retrovisor que de la carretera, un fet que no crec que ajudi gaire les seves respectives formacions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc-Marc Álvaro
Francesc-Marc Álvaro (Vilanova i la Geltrú, 1967). Periodista, escriptor i professor de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Columnista de La Vanguardia i Serra d'Or, i comentarista a RAC1. Autor de diversos llibres, entre els quals Assaig general d’una revolta. Les claus del procés català (2019) i Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol (2014). Premi Nacional de Periodisme 1994.
A Twitter: @fmarcalvaro
www.francescmarcalvaro.com
15/10/2020

Estadistes, rebels i màrtirs

01/10/2020

Fita de glòria i forat negre

17/09/2020

El simbolisme que es devora a si mateix

03/09/2020

Espectacle per a convençuts

23/07/2020

La història imaginada

09/07/2020

El mentrestant i la força

25/06/2020

De traïdors, sants i honors ferits

09/06/2020

De Jordi Pujol a Quim Arrufat

26/05/2020

La fe, la necessitat i el ridícul

12/05/2020

Lluny de Badalona

Participació