OPINIÓ

Carta a Felip de Borbó: millor no vingui

«Serà benvingut quan vingui com a ciutadà sense privilegis d'un país amic i veí, com a membre fraternal del projecte europeu comú»

per Ernest Maragall i l'Agnès Lladó , 19 de juliol de 2020 a les 10:46 |
Benvolgut ciutadà,

Hem conegut els successius canvis en la seva agenda de visites a Catalunya.
D'una primera intenció que incloïa Figueres i Barcelona passem a una, per ara, única presència al Monestir de Poblet avui dilluns. De dues ciutats amb marcat accent republicà a la seu històrica com panteó reial de la Corona d'Aragó. Tampoc podem oblidar que el Monestir de Poblet és també seu de l'Arxiu de Josep Tarradellas, últim President de la Generalitat republicana a l'exili i després primer President de la Generalitat recuperada des de l'any 1977.


Abans, per cert, que fos aprovada i vigent la Constitució del 1978 que va permetre, sense la deguda i especifica verificació democràtica entre monarquia i república, la continuïtat dinàstica preparada a consciència des de la dictadura franquista.

En tot cas, avui li demanem cordialment que cancel·li qualsevol previsió de visita al nostre país.


Sap què passa? Que estem molt ocupats i preocupats per la gestió de les prou serioses condicions sanitàries a les nostres ciutats, al Segrià, la Noguera i a l'àrea metropolitana de Barcelona. I també estem intensament dedicats a debatre i preparar les decisions per orientar la millor sortida de la gravíssima crisi econòmica i social que la pandèmia de la Covid-19 ha provocat tant aquí com arreu del món.

Però, com vostè bé sap, tot això són només les circumstàncies que estem vivint aquestes setmanes. Les raons de fons són altres i venen de lluny, de molt lluny, tant com de la seva actual, personal, explícita i proclamada hostilitat a la nostra aspiració de llibertat com a poble pel futur immediat i com a nació històrica que el Monestir de Poblet, precisament, expressa amb tanta legitimitat.


Parlem, doncs, del que significa ara i aquí monarquia. Sabem prou bé fins a quin punt la dinastia borbònica constitueix l'última i pitjor versió de la monarquia com expressió de vassallatge i d'institució obsoleta, que cada vegada dissimula pitjor que no és capaç de complir amb la funció d'arbitratge d'un sistema amb equilibri de poders. Al contrari: avui la institució monàrquica representa l'empobriment democràtic, la manca de llibertats, la negació de tot vestigi de pluralitat.

Encara pitjor: hem constatat, és un clamor popular però també judicial, l'enriquiment il·lícit, o directament il·legal, del seu grup familiar. Amb l'evidència addicional de la complicitat necessària dels grans poders econòmics privats i de les institucions de l'Estat per compartir les ben conegudes pràctiques de corrupció sistemàtica. Més greu, amb el silenci còmplice de les grans forces polítiques de l'Estat (PP i PSOE) entestades a protegir l'abús de poder i l'espoli de recursos públics que la seva família protagonitza des de fa massa anys.

Senyor Felip, tenim memòria. Recordem aquell 1969 en què el dictador Franco va nomenar successor el seu pare; recordem aquell 1978 de la Constitució on alguns vam voler entendre que naixia una mínima esperança de retrobament entre Catalunya i l'Estat. Una esperança que els fets van negar ben aviat (23-F, LOAPA...) i esborrada del tot per la deriva recentralitzadora González-Aznar, culminada el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional i el rebuig frontal a l'última mà estesa des de Catalunya.

Tenim encara més present tot el que ha succeït des de la tardor del 2017 fins ara, aquest "trienni negre" contra Catalunya que vostè ha liderat amb entusiasme evident. Perquè va triar: podia haver dit "diàleg", però va preferir dir "repressió". I així, per a la immensa majoria de la ciutadania catalana, vostè ha esdevingut el símbol personal de la repressió, la persecució policial/judicial i els atacs ben coordinats dels grans grups empresarials i mediàtics.

Per tot això, i molt més, és millor que, per ara, no vingui. Li suggerim que torni quan els presos polítics siguin proclamats innocents, quan els exiliats hagin tornat a casa sense represàlies, quan cessi la persecució de la llibertat d'expressió que condemna amb presó les crítiques contra la corrupció de la seva família, i quan tinguem reconegut i en ple exercici el dret d'autodeterminació.

Llavors, vingui i escolti tot el que li diran les catalanes i els catalans, miri'ns als ulls, tracti d'entendre perquè volem emancipar-nos, perquè volem alliberar-nos del domini de la institució monàrquica i de la seva família. I sobretot, serà benvingut quan vingui com a ciutadà sense privilegis d'un país amic i veí, com a membre fraternal del projecte europeu comú.

Potser aleshores s'adonarà del que vol dir República i de fins a quin punt és un concepte intrínsecament lligat, aquest sí, als de dignitat, justícia i llibertat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ernest Maragall i l'Agnès Lladó
19/07/2020

Carta a Felip de Borbó: millor no vingui

Participació