OPINIÓ

En una epidèmia els números parlen

«Atès que aquest virus atempta contra l’essència mateixa de l’activitat gregària de la societat actual, es fa imprescindible que els governants donin indicacions clares, precises i solvents»

per Montserrat Tura , 19 de juliol de 2020 a les 23:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La feina més important per a combatre el SaRS-CoV.2 s’està fent en laboratoris i per persones que saben més sobre virus que la resta de la humanitat sumada. La majoria dels estudiosos que tot i la novetat del patogen i de l’extraordinària capacitat de replicació o la seva proteïna Nsp1 que enganya i esquiva l’acció del nostre sistema immunològic, estan, per exemple desenvolupant cent-seixanta-tres projectes avançats que algun (o diversos) acabaran en vacunes que ens protegiran. Vint-i tres d’aquests projectes ja s’assagen en humans. Un centenar d’estudis avançats intenten obtenir un tractament específic.
 

La majoria dels científics implicats son desconeguts, treballen sense defalliment i no seran els que s’enriquiran amb la comercialització de la vacuna bi dels medicaments. M’agraden els savis entregats i discrets. Quan ja no estiguin tan ocupats serà un plaer escoltar com la frustració els amara quan una de les seves hipòtesi es demostra falsa per evidència empírica, i com després de la frustració cal tornar a començar una nova via extremadament difícil i inconeguda.
 

Mentre ells fan aquesta feina, esperen que els metges puguem guarir al major nombre de pacients possibles amb tractaments avui per avui molt limitats i de tria simptomàtica. També esperen que la ciutadania més informada de la història de la humanitat no caigui en les actituds egoistes comprovades una i altra vegada en la història de les epidèmies.
 

Atès que aquest virus atempta contra l’essència mateixa de l’activitat gregària de la societat actual, es fa imprescindible que els governants donin indicacions clares, precises, solvents i eficaces en matèria de salut pública.
 
Confesso que haver vist la pitjor cara de l’actual crisi sanitària em fa ser observadora atenta del comportament dels meus conciutadans. M’aturaria a cada pas per dir-los que si no volen fer-ho per reflexió sensata, si no volen fer-ho per solidaritat amb els qui conviuen, ho facin per tots els seus projectes de vida futura i abandonin actituds irresponsables.
 
Als governants als que semblava que havia agafat d’imprevist el creixement exponencial de casos durant el mes de març, ja no podem aplicar-los l’atenuant del desconeixement. La Salut Pública és el que hem estat fent quan milloràvem les condicions de vida dels diferents barris de les diferents ciutats. Salut pública és el que vam fer amb les xarxes de clavegueram i depuració d’aigües, regenerant espais urgans degradats, portant sol on només coneixien l’humitat; salut publica és el que fem posant a disposició de la població un programa de vacunacions i salut pública son totes les accions col·lectives que han d’estar guiades per qui assumeix voluntàriament l’acció de governar.
 
Una vegada doblegada la corba de l’epidèmia en territori català calia tenir preparats els sistemes de detecció ràpida de nous casos i aïllar a totes les persones que haguessin compartit estones amb ells. Una feina meticulosa, que suposa desplaçar experts en la matèria a qualsevol indret, tenir facilitat per accedir a laboratoris adequadament equipats i exercir l’autoritat i el lideratge imprescindible. No s’aconsegueix proclamant-lo, només s’obté quan la ciutadania el reconeix.
 
Però Salut Pública també és conèixer cada situació diversa, cada costum social, cada fenomen temporal, cada picaresca i cada aliança. No podem sorprendre’ns de l’existència de treballadors temporers o de l’anada massiva de persones en zones on el paisatge o les atraccions de diversa índole provoquen un moviment de persones. No podem insistir en obrir  la circulació en els dies previs a la revetlla més celebrada i no tenir a punt el sistema de detecció i identificació dels que haurem d’aïllar per a protegir el conjunt de la població.
 
Potser no cal establir zones de quarantena com ha fet Vietnam, però tenir previst on aïllaríem els contactes sospitosos d’estar contagiats en les zones més denses quan en pocs metres quadrats habiten moltes persones o en situacions d’apilonament en treballs de temporada , només calia haver-ho previst.
 
Calen decisions del Govern de la Generalitat, però -sobretot- cal solvència que doni credibilitat al que ens indiquen, d’altra manera només generen confusió i desorientació. Aquesta setmana, després de molt temps de no fer-ho, vaig escoltar una roda de premsa on s’anunciava que els propers dies es contractarien cinc-cents agents de salut sense explicar quina formació en transmissió del virus tindrien i sobretot, en quina estructura que sigui capaç de cohesionar serveis comunitaris dels ajuntaments i personal del sistema sanitari que hagi tractat malats amb la malaltia CoVID19 i hagi fet estudis de contacte.
 
Em va sorprendre que no s’hagués fet abans
i que no fossin més, però amb el que tinguem es podria bastir una gran organització implicant professionals motivats, joves inquiets amb ganes d’aprendre, xarxes cíviques i diferents nivells d’administració, però per fer-ho, cal saber treballar amb discreció i rigor. En una epidèmia els números parlen i el valor del temps és doblement estratègic.
 
Mig any després d’aquell trenta de gener en que l’OMS alertava a tots els governants del món del greu problema de salut pública internacional que suposava el brot a Wuhan, els països on han actuat més escrupolosament ho han fet austerament sense gaires eslògans, sabent que cal ser humil davant la infecció d’un patogen que provoca la malaltia més polimòrfica de les darreres dècades.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
12/01/2021

Maragall, un president contra la inèrcia

04/01/2021

Oblidem els seguidors

20/12/2020

L'estela de la pandèmia

07/12/2020

Raimoniana

22/11/2020

Política per adults

08/11/2020

La importància d'un vot

25/10/2020

Llocs comuns

27/09/2020

La salut pública és una ciència social

30/08/2020

Lectures en temps de pandèmia

16/08/2020

Reconstruir i rellançar

Participació