opinió

El que amaga el sistema (educatiu)

«Treballar amb la diversitat, amb el reconeixement de la diversitat, és tot un repte que no sempre té una aplicació pràctica real»

per Carme Porta , 11 de juliol de 2020 a les 13:50 |
Tan fàcil com fer la preinscripció i tan difícil com la burocràcia i el poder de freds números sobre paper, més que no pas criteris pedagògics. Aquesta és la realitat que patim famílies que demanem plaça amb necessitats educatives especials (NEE).

Com a mare he mirat de seguir sempre allò que m'aconsellaven els diferents serveis pedagògics. Moltes famílies reconeixem la professionalitat -i vull fer un reconeixement als i les professionals que aquests anys han fet el seguiment del desenvolupament humà i de coneixements a l'escola Lola Anglada: el Domènec, la Núria, la Sònia, la Quima, la Montse, la Isabel, l'Anna, l'Òscar la Marta, la Jenifer, el Dani, la Muntsa, l'enyorat, molt enyorat, Ciscu... i altres que em deixo; i de l'EAP: la Carme, la Neus-, però el sistema té buits, molts, i amaga massa coses. El pas de primària a secundària comporta una forta topada amb aquest sistema. Treballar amb la diversitat, amb el reconeixement de la diversitat, és tot un repte que no sempre té una aplicació pràctica real.


Tot comença amb la preinscripció que només recull tres supòsits per optar a una plaça NEE: per necessitats socioeconòmiques, per discapacitat, per a nou alumnat. Si bé l'atenció educativa es planteja el marc d'un sistema educatiu inclusiu el primer document de contacte amb la secundària -el de preinscripció- ja nega aquesta inclusió. On queden els trastorns conductuals? És discapacitat un trastorn d'espectre autista (TEA)? El tan anomenat i diagnosticat TDAH en quin dels tres supòsits es contempla? Com es contempla les necessitats especials d'una criatura acollida en família aliena? La pràctica educativa des de les escoles i el seguiment professional des dels EAP (equips d'assessorament i orientació psicopedagògica) disten molt d'aquesta realitat en tres calaixos.

Durant la primària es treballa amb material sensible, nenes i nens en plena formació i creixement, a qui es dota de coneixements, valors i eines per a l'anàlisi, però també s'eduquen des del reconeixement de la necessitat d'un desenvolupament humà beneficiós, des del benestar que els permeti espais segurs i còmodes i moments de felicitat. Eines com el pla individualitzat fa que alumnat amb dificultats diverses assoleixi continguts i conductes relacionals saludables. Malgrat les retallades i les dificultats es treballa amb persones diverses, conductes diverses i necessitats diverses a les quals cal donar respostes complexes.


La secundària és un canvi i coincideix amb canvis personals complicats -qui no recorda la preadolescència, l'adolescència-, en aquest cas malgrat una aparent universalitat conductual la diversitat explota i cal un reforç d'aquest treball inclusiu. En una aula es reuneixen alumnes de diferents centres de primària, amb diferents nivells i formats educatius i, també, diferent treball previ d'allò emocional. En un moment en què l'emoció és pell més que mai cal afrontar aquest treball.

Sovint els barems i puntuacions -que per cert, desapareixen en part quan s'opta a una de les poques places NEE- no tenen en compte aquestes necessitats quan s'assignen places a un centre i això té conseqüències importants en el desenvolupament de les i els joves. Tot queda amagat sota piles de números generals i complementaris que decideixen de forma freda sobre necessitats i emocions. Sobre el paper hi ha la inclusió però la pràctica sovint inadaptada a diferents realitats, amaga la diversitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt. A Twitter: @carmeporta.
02/10/2020

El delicte de desnonar

04/09/2020

Misèries

07/08/2020

Drets i privilegis

11/07/2020

El que amaga el sistema (educatiu)

12/06/2020

Ja en van 28!

15/05/2020

Superar la prova

17/04/2020

​Empatia i pandèmia

06/03/2020

Juntes, diverses, dignes i resistents

07/02/2020

És temps de maduixes

10/01/2020

No n'hi ha prou amb el dol

Participació