opinió

MEDE o Retallades?

«El President Torra ha sol·licitat que la Generalitat pugui accedir a un préstec del MEDE. Sense aquests diners potser Madrid tornarà a imposar retallades»

per Ramon Tremosa , 10 de juliol de 2020 a les 20:00 |
Aquesta setmana s’han fet públiques les dues cartes que el MHP Quim Torra va enviar al president Pedro Sánchez i al president del MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilitat), Klaus Regling. En aquestes cartes el president de la Generalitat demana que Catalunya pugui beneficiar-se dels crèdits d’aquest organisme anticrisi de la UE, creat aviat farà 10 anys arran de la darrera crisi econòmica.

El MEDE ofereix crèdits al 0,1% d’interès entre 10 i 30 anys per un import equivalent al 2% del PIB del país que el sol·licita (Catalunya podria, per tant, demanar fins a 5.000 M€). Aquests crèdits del MEDE, que disposa de 240.000 M€ per a ser prestats ràpidament, van ser dissenyats per a fer front a crisis econòmiques o financeres asimètriques, és a dir, crisis que no afectessin de la mateixa manera tots els països de la UE. Itàlia i Espanya en són l’exemple perfecte: han patit més intensament la crisi que altres països europeus i el seu turisme, un sector econòmic essencial en tots dos països, hi ha estat especialment perjudicat.


Itàlia i Espanya fins ara no han volgut disposar d’aquesta possibilitat, tot i que els costa centenars de milions d’euros en interessos que es podrien estalviar. El fet que pugui semblar que “demanen un rescat europeu” i el fet que el BCE hagi comprat grans quantitats de deute públic italià i espanyol ha contingut fins ara les primes de risc (diferència dels tipus d’interès entre el deute públic alemany i italià i espanyol) els ha permès torejar l’accés al MEDE.

Itàlia i Espanya van preferir des del mes de març dipositar grans esperances en el Fons de Recuperació de la UE, tot demanant una carta als Reis en forma d’eurobons, coronabons, deute perpetu i transferències sense condicions, tot i saber que eren unes demandes impossibles: crear aquests instruments requereix un canvi dels tractats de la UE i haurien de ser aprovats en referèndum en tots els estats membres, tal com va recordar-los Wolfang Schäuble.


La resposta de la UE és lenta, com ja se sabia, i el debat del Fons de Recuperació s’allargarà per les diferències entre els països del nord (fiscalment responsables i, per tant, solvents) i els països del sud (fiscalment irresponsables i sense gaire marge de maniobra per a augmentar el seu deute públic). Els diners del nou fons europeu començaran a arribar a partir de 2021 i ja es veurà en quina proporció seran transferències sense condicions o bé crèdits a retornar i condicionats a la inversió en determinats sectors d’activitat.

Per això els ministres de l’Eurogrup al maig van eliminar quasi completament la condicionalitat del MEDE per a facilitar el seu accés ràpid a països com Itàlia i Espanya, recomanant que en fessin ús especialment per a la “despesa pública en sanitat”. Fins i tot el vici-president de la CE Vladis Dombrovskis va dir que “Espanya gastava poc en sanitat” !!  Aquests dos països, però, s’estimen més emetre deute públic als mercats encara que hagin d’oferir tipus d’interès més alt del que ofereix el MEDE, ja que així poden gastar-se els diners en el que vulguin.


Així, el govern espanyol va preferir fa poques setmanes augmentar el sou als agents de la Guàrdia Civil, sense que hagi ofert encara cap retribució al personal sanitari, tal com han fet gairebé tots els països de la UE, en atenció a la seva extraordinària dedicació durant les pitjors setmanes de la crisi sanitària. Cal no oblidar que  Espanya també lidera el rànking mundial negatiu de més personal mèdic infectat durant la pandèmia. 

La Generalitat no recapta cap gran impost i el seu finançament depèn, en més d’un 90%, de les transferències discrecionals del govern espanyol. No és cap novetat que, de fa dècades, Catalunya sempre rep dels diferents fons a repartir entre les autonomies del règim comú un percentatge força més baix que el seu pes en població i PIB, governi la "dreta" o "l’esquerra amiga" a Madrid.

El president Torra, havent vist com en la darrera crisi el govern central espanyol va concentrar totes les retallades de despesa pública en les autonomies i els governs locals, ha demanat accés directe de la Generalitat al MEDE, per finançar el més aviat possible els costos de la crisi sanitària i econòmica, sense haver d’esperar en el millor dels casos el 2021. En no ser un estat és el govern espanyol qui ha de facilitar l’accés de la Generalitat a aquest fons de la UE.

Les compres de deute públic del BCE no seran sempre il·limitades i, si la crisi empitjora o hi ha nous confinaments, molt possiblement Itàlia i Espanya hauran de recórrer a fons del MEDE. El  Banc d’Espanya ha presentat fa pocs dies un escenari molt dolent per a l’economia espanyola, tot anunciant que caldrà apujar impostos i també que caldrà reduir la despesa publica per evitar el col·lapse del deute públic espanyol.
 
És en aquest context que el ministre d’Economia italià, el socialista Roberto Gualtieri, fa 15 dies va dir que "els crèdits del MEDE eren avantatjosos" i aquest dimecres a Brussel·les va dir que "no seria cap estigma recórrer al MEDE". Roberto Gualtieri no és pas un ministre qualsevol: president de la Comissió d’Economia al Parlament Europeu entre 2014 i 2019, sempre ha figurat en el TOP-3 dels rànkings de parlamentaris més influents de la revista Politico Europe i té de fa molts anys fil directe amb el BCE.
 
El president del Col·legi de Gestors espanyol fa dies que parla obertament del rescat d’Espanya, albirant un octubre negre d’impagaments, perquè a Espanya encara no s’ha aprovat el reglament de sancions automàtiques que imposa la llei de la UE contra la morositat. Un reglament de sancions que, al servei d’algunes empreses de l’IBEX-35 que paguen a més de 200 dies, PSOE i PP han tornat a bloquejar per enèsima vegada aquesta setmana.
 
Anticipant-se a futures retallades del govern espanyol a les autonomies del règim comú, el president Torra vol prevenir-les i evitar-les tot accedint a crèdits del MEDE que la UE ofereix als seus estats membres. Les crítiques del PSC i Comuns a la petició del president Torra defensen simplement l’statu quo del centralisme madrileny, que sotmet a la Generalitat a una precarietat creixent. El silenci d’ERC sobre el MEDE fa un pobre seguidisme a PSC i Comuns, tot limitant-se Pere Aragonès a declarar màgicament que ara “no hi haurà retallades”.
 
El govern central actual, però, ja està retallant fons a la Generalitat: no només no ha tornat l’IVA del 2017 retingut indegudament a les autonomies, sinó que a l’abril d’enguany va retallar 215 M€ per a polítiques actives d’ocupació que la Generalitat esperava amb candeletes. També diferents ministres espanyols ja han insinuat vàries vegades que el govern central contempla expropiar els romanents dels municipis, generats per una llei del PP que el PSOE havia promès derogar.
 
Si el govern espanyol denega ara l’accés a la Generalitat a fons europeus, que sigui a plena llum del dia. Si Espanya acaba demanant fons al MEDE en unes setmanes o mesos, s’haurà perdut un temps preciós. Una vegada més (i no seria la primera) el president Torra podria tornar a deixar ben retratat l’oportunisme i el centralisme del president Sánchez.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació