Fil directe

Tallafoc reial

«Quan la Moncloa marca distàncies amb Joan Carles, per interès compartit amb la Zarzuela, també fa supurar la part menys amable d'anys de tabú»

per Joan Serra Carné , 10 de juliol de 2020 a les 20:00 |
Els missatges emesos aquesta setmana per la Moncloa sobre el degoteig de titulars vinculats al rei emèrit conviden a pensar que s'ha posat en marxa una operació de salvaguarda de la monarquia, necessàriament coordinada amb la Zarzuela. Observem els fets. El govern espanyol va suggerir dimarts, després de la reunió del consell de ministres, que s'ha de desvincular la Corona de les actuacions de Joan Carles I, beneficiari de generoses gratificacions de l'Aràbia Saudita sense que en tingués coneixement la Hisenda espanyola. Dimecres, Pedro Sánchez va agrair a Felip VI que marqui distàncies amb informacions que va considerar "inquietants" i "pertorbadores", per bé que el PSOE ha frenat la comissió d'investigació plantejada al Congrés. I dijous, en una entrevista periodística, el mateix president espanyol obria la porta a limitar la inviolabilitat de la monarquia, un avís que tenia com a destinatari el rei emèrit.

El vocabulari quirúrgic emprat per la Moncloa, que podria firmar la Casa Reial -costa no veure-hi la mà dels assessors de Felip VI-, es complementa amb les repetides referències a la diligència amb la qual l'actual monarca va renunciar a l'herència del pare quan va transcendir la investigació de la justícia suïssa. En l'arrencada de l'estat d'alarma, quan el coronavirus monopolitzava portades, Felip VI va començar a distanciar-se de Joan Carles de Borbó per no prendre mal. Ara, l'executiu del PSOE -un partit bregat en els equilibris que reclama el poder- fa un pas més per falcar la Corona: posa un tallafoc per protegir l'actual cap d'Estat i afermar el futur de la institució que representa. L'estabilitat a canvi de donar per amortitzat el rei emèrit, focus d'una investigació que per força haurà d'entomar el Suprem.


Però la caiguda en desgràcia del joancarlisme, figura sacralitzada en la Transició, va més enllà de l'epíleg decadent de la trajectòria del monarca. La solitud de la seva senectut només és un peu de pàgina en tota aquesta història. El que té càrrega de profunditat és l'erosió del relat d'aquella Espanya democràtica i fèrtil que va deixar enrere la dictadura i va endinsar-se amb pulcritud en l'Europa comunitària. Avui constatem sense edulcorants que el regnat de Joan Carles de Borbó tenia moltes ombres intuïdes i que la Zarzuela va treure tot el suc a la connivència dels poders polítics i mediàtics, que havien convertit el rei en intocable, útil com era com a pota estabilitzadora del sistema, de naturalesa bipartidista. Quan la Moncloa marca distàncies amb l'anterior cap d'Estat, per interès compartit, també fa supurar la part menys amable d'aquells anys de tabú. L'operació hauria d'incomodar Podem, arrenglerat darrere dels discursos calculats que emet el PSOE.

Desfigurada aquell locució oficial que va enaltir el joancarlisme fins que les ensopegades han fet impossible sostenir-lo, ara pren forma l'operació d'Estat per blindar el regnat de Felip VI. Resulta, però, que al rei li ha tocat una etapa menys plaent i més exigent, perquè l'opinió pública ja no tolera el que la democràcia incipient normalitzava i en territoris com a Catalunya la Corona hi ha perdut el crèdit que li quedava. La Zarzuela no podrà esgrimir només els serveis d'Estat, també haurà de sotmetre's a l'escrutini diari, amb l'afegit de l'exemplaritat continuada.


El que s'endevina inevitable és que progressi el debat sobre la continuïtat de la monarquia, a mesura que a Espanya les generacions que van madurar amb la Transició deixin pas. Ara bé, un cosa és que s'alimenti el debat i una altra és que l'Estat accepti una reforma d'aquesta envergadura. De moment, ja està en marxa un tallafoc reial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
22/07/2020

El silenci de Marín com a símptoma

13/07/2020

Estàvem preparats?

10/07/2020

Tallafoc reial

01/07/2020

Diàleg de saldo

17/06/2020

Unitat, paraula desfigurada

10/06/2020

Qüestió de credibilitat

03/06/2020

El mal exemple de Montilla

27/05/2020

Trinxeres al Congrés

20/05/2020

Ara, confiem en els mestres

13/05/2020

Retrocedir

Participació