Fil directe

Qüestió de competència

«L'obligatorietat de la mascareta no pot amagar les ombres en la gestió que ha fet la Generalitat dels brots al Segrià»

per Oriol March , 9 de juliol de 2020 a les 20:30 |
Després de setmanes transcorregudes sota l'aparença de normalitat, la situació al Segrià ha servit per recordar que la pandèmia continua viva. El confinament perimetral de la comarca recorda al que va passar a la conca d'Òdena tot just abans de la declaració de l'estat d'alarma, i ha obert una sèrie d'interrogants. Arribarà el gran rebrot a l'estiu i no a l'octubre, com preveien tots els experts? Els tancaments territorials es convertiran en domiciliaris si la xifra de contagis es continua desbordant? El sistema està preparat per la multiplicació d'ingressos? I, sobretot, està fent la Generalitat tot el que està al seu abast per contenir els avenços parcials de l'epidèmia?

El Govern va ser especialment crític amb la gestió de l'estat d'alarma. Fins al punt que, per al president Quim Torra, la manera com Pedro Sánchez va centralitzar competències a mitjans de març suposa un element -més- de desconfiança a l'hora d'abordar la data de la segona trobada de la taula de diàleg, que amenaça de no poder-se celebrar al juliol. Ara que les competències estan en mans de la Generalitat, l'executiu guanya responsabilitat i perd capacitat d'externalitzar -sovint, amb raó- les mancances exhibides durant la crisi. Els brots del Segrià han tornat a posar de manifest tombs erràtics del Govern, equiparables als d'administracions del seu entorn, i el posa davant del mirall dels arguments desplegats en els pitjors moments de la crisi, quan Torra feia bandera del confinament absolut per frenar el coronavirus.


La resposta de l'executiu al repunt de casos ha estat fer obligatòria la mascareta en totes les circumstàncies. Una mesura probablement necessària -així ho han anat determinant els epidemiòlegs al llarg dels últims mesos-, però que no deixa de suggerir una pregunta: per què ara i no des del precís instant que la Generalitat va recuperar les competències, pels volts de la revetlla de Sant Joan? Si és cert, com diu el Govern, que hi ha un relaxament de la ciutadania, per què no es va evitar des d'un principi? En tot cas, l'obligatorietat de la mascareta no pot amagar les ombres en la gestió dels brots del Segrià. Sense un rastreig de contactes eficient -el contracte amb Ferrovial continua vigent- ni els recursos necessaris, el control dels brots serà encara més complicat.

És probable que part de la ciutadania s'hagi deixat anar. El bon temps, la possibilitat de desplaçar-se per veure la família i els amics després de setmanes d'aïllament i certes actituds inexplicables -aglomeracions en zones de festa, celebracions més o menys massives en terrasses- són amenaces quan el virus encara circula i no hi ha vacuna. Però no tota la responsabilitat es pot descarregar en les ciutadans. El Govern ha tingut temps de sobres per preparar-se per l'escenari de brots puntuals. És més: els donava per fets, formaven part del calendari. Seria imperdonable una resposta erràtica a futures crisis -i si el que passa al Segrià es produeix a Barcelona?- després d'haver exigit el retorn de competències, d'haver fet bandera del confinament total i d'haver observat tot el que va fallar en les setmanes fatídiques del mes de març.


Els brots evidencien que el virus circula i que la recuperació econòmica es desenvoluparà de manera entretallada, amb la tardor com a prova de foc per al país, passi el que passi amb la data d'unes eleccions que Torra vol més d'hora que tard. Els repunts condicionaran el retorn a les escoles -continua costant d'entendre que no s'hagi posat damunt la taula una proposta seriosa per reformular el calendari del curs vinent-, envoltat d'incertesa. Si arriba el gran rebrot a la tardor, la Generalitat es trobarà davant la disjuntiva que l'estat d'alarma li va evitar al març: ser responsable de tancar-ho tot o minimitzar els danys a l'economia? Serà qüestió, aquesta vegada sí, de competència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Oriol March
Cap de Política
Ha estat periodista de la secció de Política del diari Ara durant sis anys i des del 2016 forma part de la redacció de NacióDigital. És autor dels llibres Los entresijos del procés (Libros de la Catarata, 2018), Per què sí a la independència? Conversa amb Carme Forcadell i Muriel Casals (Deu i Onze, 2013), i Què pensa Josep Maria Vila d'Abadal (Dèria Editors, 2012). A Twitter és @orimarch
23/07/2020

El nou boicot del Suprem

15/07/2020

Una Generalitat restringida

09/07/2020

Qüestió de competència

18/06/2020

Podem i la «calç viva»

11/06/2020

Pedaços en salut

04/06/2020

Divorci en diferit

28/05/2020

Negociar amb «colpistes»

21/05/2020

Coalicions en alarma

14/05/2020

Reconstruir sense diàleg?

07/05/2020

Rebrot electoral

Participació