Opinió

Nacionalisme a Perpinyà

«Res no ha canviat a Perpinyà, excepte la llengua en què l'anomenaran els seus governants»

per Montserrat Nebrera , 1 de juliol de 2020 a les 20:00 |
Perpinyà ja no és de la Catalunya Nord. Ara és, més que mai, del Sud de França. En unes eleccions absurdament convocades en temps de pandèmia i confinaments, i amb una minsa participació ciutadana, tot s'ha de dir, l'artificial partit d'un líder artificialment construït des de les elits ha perdut front dues fórmules, el nacionalisme populista i l'ecologisme sentimental.

D'aquests dos moviments, conservadors els dos tot i que cap d'ells ho sàpiga del cert, cal que ens fixem en el primer, perquè abans i ara, o dit d'una altra manera, en l'imaginari imperial revisitat per Puigdemont i en la realitat de les urnes municipals franceses, Perpinyà pot ser bon exemple de l'embranzida dels nacionalismes en temps de crisi.


Uns quants es posaran les mans al cap, però és igualment nacionalisme, essencialisme, identitarisme i fins i tot mil·lenarisme el que defensen Le Pen o Vox, i els fonaments ideològics de la posició de Puigdemont o, més encara, de Torra. ERC té interès a presentar un perfil més sociològic, com intenten vestir amb l'expressió "eixamplar la base" i amb una sempre limitada voluntat de transversalitat, pretensió que també expressen el PNC i el PDECat, però com tots ells, acaba traspuant el nacionalisme emocional que hi era en la seva fundació, i que identificà la cosmovisió de tota una època.

Tots ells, des de diverses perspectives, apel·len o apel·laven a la idea romàntica de la nació, després transformada jurídicament en el volksgeist o esperit del poble de l'escola històrica de Savigny. Fórmules més extremes, però d'idèntica arrel, són els feixismes que van recórrer a l'Europa dels altres anys 20, els del passat segle. Tot ells burxen en la ferida econòmica de les classes populars i activen la indignació contra una classe política auto referencial i aïllada, i contra unes forces econòmiques que no entenen el seu important paper en la salut de la societat, perdudes entre l'avarícia i la indolència que propicia una mala intel·lecció del liberalisme.


Ara, fins i tot més que en la crisi de 2008, la depauperació social pot ser desllorigador d'una recreació de la vella fórmula. No es distanciarà gaire del proteccionisme de Trump, o del que proposava Podem per a la seva versió de la vella Europa. Res no ha canviat a Perpinyà, excepte la llengua en què l'anomenaran els seus governants.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
23/09/2020

Desobedients

09/09/2020

Un altre atac a l'autonomia

27/08/2020

​Volem manar o evitar ser responsables?

12/08/2020

Deixem-ho en 10!

30/07/2020

Informar o no

15/07/2020

Primer, alarma i ara, neguit

01/07/2020

Nacionalisme a Perpinyà

17/06/2020

Guardians de les llibertats?

03/06/2020

Trump: l'última croada

20/05/2020

En estat de pròrroga

Participació