tribuna oberta

Catalunya, republicana

«El combat contra la corrupció i la baixa qualitat democràtica que representa la monarquia espanyola és un camp que l'independentisme ha de liderar per eixamplar la base»

per Josep Maria Vall , 2 de juliol de 2020 a les 12:40 |
El proppassat 19 de juny el borbó Felip VI ha "celebrat" el sisè aniversari de la seva proclamació en ple escàndol pels presumptes delictes i corrupteles de la monarquia espanyola. La premsa lliure de tot el més està fent-se ressò del cobrament il·legal de comissions per part del rei emèrit Joan Carles I, i les amenaces i coaccions emprades pels sicaris de la casa reial per tal que s'imposi una mafiosa llei del silenci. Sense anar més lluny, l'examant reial Corinna Larsen ha acusat públicament a l'actual rei d'ordenar que se la intimidés i assetgés amb l'objectiu que no reveli més informacions sobre els negocis bruts del seu pare.

Aquest aniversari tan aigualit ha coincidit amb un altre de signe contrari. El juny de 2012, ara fa just 8 anys, els representants d'una vintena d'entitats van presentar públicament un manifest demanant que el Parlament de Catalunya retirés a perpetuïtat els títols sobirans i nobiliaris que la casa reial espanyola mantenia sobre el Principat. Aquest text portava el nom de Declaració de Montsuar en homenatge a Manuel de Montsuar i Mateu, 28è president de la Generalitat catalana, que va destituir al trastàmara Joan II el 9 de juny del 1462.


Aquell text va comptar amb l'adhesió d'ERC, SI i la desapareguda CDC. Per part d'Esquerra Republicana, el diputat -i actual vicepresident- Pere Aragonès va expressar la voluntat que el contingut del manifest es convertís en llei sobirana de la cambra catalana.

Cal recordar que aquest manifest pioner va sorgir abans que s'iniciés pròpiament el Procés amb la gran manifestació independentista de l'11 de setembre de 2012. I si bé recentment el Tribunal Constitucional va declarar nul qualsevol pronunciament que el Parlament faci sobre la monarquia, durant aquests darrers anys a totes les poblacions catalanes -amb l'única excepció de Barcelona- on els borbons usurpen títols i dignitats, els van ser retirats simbòlicament per acord municipal.


A Catalunya el prestigi de la monarquia ha tocat fons i ja no el recuperarà. Les darreres enquestes del CEO mostren que és la institució més mal valorada pels catalans, amb gairebé un rebuig del 80% de la població. I l'actual cap d'estat, un dels principals enemics de Catalunya tal com va demostrar amb el seu abjecte discurs del 3-O, és reprovat tant o més que el seu pare pel conjunt dels ciutadans.

Es pot dir que el republicanisme és avui un dels grans consensos majoritaris i transversals de la societat catalana. Més inclús que el sobiranisme. Per això, en un marc de lluites compartides, el combat per la República i contra la corrupció i la baixa qualitat democràtica que representa la monarquia espanyola hereva del franquisme, és un camp que l'independentisme ha de liderar també com a via per eixamplar la base que permeti construir la República Catalana.


La denúncia i marcatge constant a la corrupció, privilegis i excessos de la família reial que Gabriel Rufián i la resta de diputades i diputats republicans a Madrid és un excel·lent pas en aquesta direcció. A més que desemmascara el fals republicanisme del PSOE, un partit del règim del 78, i posa en contradicció Podemos, socis d'un govern que protegeix la monarquia, inclús davant l'evidència de la impunitat i el delicte. El darrer exemple: el vicepresident primer del Congrés, membre socialista de la mesa, ha fet retirar del diari de sessions la menció a la corrupció de la casa reial que va pronunciar la diputada Carolina Telechea fa pocs dies.

Avui més que mai els independentistes hem de fer nostres les paraules que el general Prim va pronunciar des del mateix faristol on aquesta legislatura Rufián i Telechea defensen Catalunya i els valors republicans: «Los Borbones, ¡jamás, jamás, jamás!».

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Maria Vall
Doctor en Humanitats i Ciències Socials per la UAO, i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB. També ha realitzat estudis complementaris a la Universitat de Viena (Àustria) i a la Universitat d’Hamburg (Alemanya). Fundador de l’editorial Dux, és col·laborador ocasional de premsa digital i comarcal. Autor dels llibres Jujol a Vallmoll, El Fòrum de les Mentides i Bellesguard; i de l'obra de teatre El rei Martí, estrenada el 2010 amb motiu del 600 aniversari de la mort de Martí l’Humà. També va guanyar la quarta edició del premi Carles Muñoz Espinalt per l’assaig biogràfic Pere Joan Barceló i Anguera, líder dels no vençuts. La resistència catalana en la postguerra de Successió (1714-1741)
31/07/2020

El drama de la llengua

02/07/2020

Catalunya, republicana

05/02/2020

La pinça contra ERC

05/11/2019

El 10-N més republicà

20/05/2019

Per què votar Maragall?

19/12/2018

Per la unitat estratègica independentista

22/02/2018

Un tramvia anomenat desastre

10/07/2015

Laporta s'atansa a la presidència

15/11/2013

Una consulta impossible

12/07/2013

Preparant-se pel genocidi

Participació