Normalitzar

«M'ha agradat que dos vigatans siguin pioners a TV3 per normalitzar situacions que, fins ara, eren gens habituals»

per Marc Güell i Masramon , 2 de juliol de 2020 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una de les seccions que més m’agrada de la ràdio es diu, justament, “M’ha agradat, no m’ha agradat”. És de l’època de Xavi Bosch al capdavant d’El món a RAC1 i que, les últimes temporades, l’Albert Om ha recuperat a Islàndia cada dimarts amb el mateix Bosch. Avui, els robo la fórmula per fixar-me en dues coses que m’han agradat i una altra que no m’ha agradat.

M’ha agradat que un jove amb síndrome de Down presenti un programa a TV3. És el primer que ho fa a la televisió pública i, a més a més, en horari de màxima audiència. Ell es diu Eloi Collell i encara m’agrada més que sigui de Vic. Des d’aquesta setmana, presenta Per què volen els avions? i es fa totes aquelles preguntes que la immensa majoria tampoc sabríem respondre. Escollir l’Eloi és un encert i estic segur que contribuirà a la normalització. Un èxit del mateix Eloi, el seu entorn i la bona feina que fa una entitat com Sant Tomàs a Osona per a les persones amb discapacitat intel·lectual.


L’altre “m’ha agradat” també té a veure amb la televisió i en un altre fet que també contribueix, per fi, a una altra normalització que, això sí, arriba tard. M’agrada que, cada migdia, la Bea Duodu aparegui al programa Planta baixa. És la primera reportera negra que surt a TV3 i, sí, també és de Vic. Una ciutat que, amb un 25% de població estrangera, ha evolucionat molt, però encara hi ha molta feina per fer perquè tothom assimili la diversitat i no classifiqui en funció del color de la pell. Creieu-me que tots tenim coses (potser només són petits comentaris) que podem corregir. Treballant tot un any amb la Bea me n’he adonat.

Dos exemples de normalització que, com a osonenc, em fan sentir orgullós. Ja sabeu que la terra em tira. Ara bé, no tot m’agrada. Ara que obrim l’estiu postpandèmia o de la represa, com en vulgueu dir, no m’ha agradat anar pel carrer i veure mascaretes a tot arreu menys a on tocaria. No m’ha agradat veure com hi ha bars que no respecten les distàncies de seguretat. No m’ha agradat veure botigues que no prenen prou mesures...


Que tinguem un bon estiu i puguem gaudir de les activitats que ajuntaments i entitats s’esforcen a tirar endavant només depèn de nosaltres. Malgrat tot, bones vacances!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marc Güell i Masramon
Nascut a Vic l'11-S del 1984, sóc periodista. Ara, formo part de l'equip de Planta Baixa, a TV3. Abans, he estat més de 12 anys a RAC1 i, a la comarca, hi he fet i hi faig una mica de tot, però destaco, sobretot, 20 anys de col·laboració a Ràdio Taradell. També em trobareu aquí (a Osona.com), al bloc Desemboirant Osona, a Twitter Instagram.
03/05/2021

​Alguna cosa comença a canviar

02/03/2021

​Les bones notícies

03/02/2021

​Camins de porqueria

05/01/2021

​Més màgia que mai

07/12/2020

​Primer test

06/11/2020

El sentit comú

10/09/2020

Una oportunitat al pedal

02/07/2020

Normalitzar

05/06/2020

​2020, sense primavera

04/05/2020

Inseguretats evitables

Participació