OPINIÓ

El drama de pensar que TVE ens farà els deures

«No, TV3 no ha de ser un reflex de la societat catalana sinó que ha de ser atractiva per tots els catalans, que és una cosa diferent»

per Arnau Rius Llorens , 1 de juliol de 2020 a les 09:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Catalunya que no vol desaparèixer comença a parlar molt de llengua i això només pot ser una excel·lent notícia, igual com ho va ser quan la Catalunya que no volia desaparèixer va decidir fundar Òmnium el 1961; si la llengua només es defensés en temps d'entesa amb Espanya, ja no existiria.

L'estrena de la sèrie Drama (encarregada per TVE) a TV3 ha tornat a posar el català al centre del debat, i tot i que no m'agrada que hagi rebut un producte concret -i uns pobres creadors que han fet més pel català que mig Twitter-, aprofitem que s'ha encès la flama del debat per intentar refer i reivindicar el paper de l'audiovisual en la supervivència lingüística, ara que el consum de mitjans i el país són completament diferents de quan hi va haver consensos entre el PSUC i Pujol en matèria lingüística i es va segellar el pacte que Ciudadanos va aconseguir dinamitar fa uns anys.


No, TV3 no ha de ser un reflex de la societat catalana sinó que ha de ser atractiva per tots els catalans, que és una cosa diferent. TV3 és un aparell de supervivència cultural que una minoria nacional, atacada des de fa tres segles, va decidir crear durant una estona que la majoria nacional li va treure una mica la bota del coll. I TV3 és útil, molt útil, tan útil que es mereix tenir un rumb clar i ser finançada i auditada com si ens hi anés la vida, perquè ens hi va. Hom podria pensar que el problema de la sèrie Drama és la presència del castellà, però personalment crec que no és així. Crec que és útil recordar que el Rafa de les Teresines era genial, el Sevilla sortia a Plats Bruts, el Palomino i el Nen ens feien molt de riure i tots vam estimar al Ramiro de Ventdelplà.

Penso, per tant, que el problema central de Drama són els hàbits lingüístics i no tant que aquest o aquell parli castellà o urdú. Els primers dos personatges de la sèrie amb els quals la protagonista -catalanoparlant, clar- interactua en castellà són una nena (que rep classes de repàs) i una doctora (que visita a la protagonista). El que ens transmet el primer episodi de la sèrie, doncs, és que als infants i als serveis públics se'ls parla en castellà, o el que és el mateix: cap rumb en els hàbits lingüístics, cap intencionalitat normalitzadora. L'argument de TV3 és que no té diners per ser primmirada amb els hàbits lingüístics i que compra el que pot, i això, efectivament, és per alarmar-se perquè vol dir que no hi ha una estratègia de país a lloc.


Drama va ser encarregada per PlayZ de RTVE (el 3XL dels espanyols, n'hi ha que tenen sort, tu) i òbviament no se li va exigir un guió que tingués presents uns bons hàbits lingüístics: no li pots exigir al veí que et faci els deures. Tot i això, Drama és un bon producte audiovisual i tant de bo la televisió pública francesa s'animés a fer una sèrie pel seu canal juvenil sobre la Catalunya Nord i hi introduís el català, fos com fos; la televisió italiana emetés una sèrie sobre l'Alguer dels anys 30, Disney+ s'atrevís amb una producció sobre l'adolescència de Rosalia, i tant de bo hi hagués un boom de mallorquí a Twitch. El català no és només de la Generalitat i qualsevol organisme en pot disposar per fer el que li doni la gana, i des de Catalunya, hauríem de fomentar i celebrar-ne l'ús.

No obstant això, tot producte emès per TV3 hauria de passar per un filtre de bons hàbits lingüístics. El castellà ha d'aparèixer a la nostra televisió amb normalitat, i la nostra ficció ha de ser una mà estesa a la llengua catalana, ha de mostrar com no cal canviar-se al castellà perquè algú se t'hi dirigeixi, com un català imperfecte no ha de ser motiu de burla o correcció constant, com no té cap sentit començar converses en castellà per prejudicis físics, com el català és un idioma per riure, follar i insultar, etc. No pot ser que ens deixem la tasca normalitzadora de la CCMA pel camí en nom de la falta de calés, i molt menys a la franja jove, que és la que hauria de tenir prioritat pressupostària.


La trista realitat és que l'any 2003 els catalans que deien tenir el català com a llengua habitual eren un 46%, i el 2018 ja només eren un 36%. Estem sent les generacions que vivim l'enfonsament de la llengua i no és útil fer-se l'orni. De debò que la televisió pública catalana no li pot oferir al futur del país un parell de sèries pròpies actives a la graella? De debò hem de recórrer a productes de TVE per satisfer el tram del país on es decideix la supervivència de la llengua? Drama és una excel·lent notícia perquè com més serem, més riurem, però és desesperant que TV3 decidís entregar Merlí a Movistar+ per treure'n quatre duros o per disposar d'episodis nous a cost zero, com si el futur de la llengua tingués preu, com si ens poguéssim permetre el luxe d'anar desatenent els pocs aparells normalitzadors dels quals disposem.

La llengua se'ns desfà i necessitem seure, pensar i dissenyar un pla integral que inclogui media, escoles, extraescolars, oci, mercat laboral, etc. Un pla compartit per institucions i pel teixit cultural i associatiu del país, només així podrem aconseguir que la nena que rep classes de repàs a Drama acabi fent ús del seu català.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació