Deures municipals

«Insinuava la possibilitat d'agents de carrer que vetllin per fer complir les ordenances municipals»

per Josep Ballbè , 30 de juny de 2020 a les 17:09 |
Una de les lliçons que ens deixa la crisi del coronavirus és l'obsessió per la neteja. En aquest punt, certament, el compromís més gran ha de recaure a l'espatlla individual de cadascú. Avui, però --a uns quants mesos vista-- faig un prec al regidor responsable del tema. Ja cal que s'ho anoti a l'agenda.

Després que no cerqui excuses... Parlo d'esporgar els arbres. Tan senzill com això. La llista és prou llarga, certament. De mica en mica, tanmateix, que anoti les places Vella, Mossèn Cinto Verdaguer, Saragossa, Lluís Companys, Sagrada Família, Ca n'Anglada, Felip II i moltes més, de bon principi. No li cito els parcs de Vallparadís i Sant Jordi perquè tenen un manteniment regular.


Associat a aquest tema, que no oblidi dur a terme una gran captura selectiva de coloms. El nombre d'aquestes aus --per a mi molt repel·lents-- passa de taca d'oli. Són un cau de brutícia, contagis, corrosió i derivades molt negatives. Hi ha colònies ben localitzades en indrets de la vila on tan sols fan que molestar. No és el ser hàbitat i, per tant, cal erradicar-ne un munt. Quants anys fa que pràcticament no es fa gairebé res en aquests dos punts, esporgar i coloms?

Esporgar garanteix que els arbres creixin amb més exuberància i fermesa. A més, les branques mortes no generen altra cosa que malalties. No endebades la descomposició de la matèria viva enceta un procés en cadena que tan sols va sumant més i més "problemes".


La millor època per a fer-ho, òbviament, coincideix amb el descans vegetatiu de la planta. Des que cau la fulla fins a la primavera. Alhora, els entesos aconsellen triar una fase llunàtica minvant. Segons sembla, s'obtenen uns resultats molt millors. Estan avisats, doncs, ben bé amb mig any aproximat de marge.

Poden fer la previsió corresponent. Que no s'escudin –ni ara ni després-- en què les seqüeles de la Covid-19 han deixat les arques municipals buides. Posats a dir un exemple clar, els tendals del sector sud de la Plaça Vella gairebé tenen més aviat un efecte anti cagarada que com a protector dels raigs de sol. Fa de mal dir però no faig altra cosa que cantar una veritat com un cop de puny.


Ampliant el ventall de neteja i higiene, la cantarella dóna molt de joc. Que algun grup de l'oposició insistís cíclicament que els punts de recollida d'escombraries eren un focus de brutícia amb el qual desestabilitzar i combatre l'equip de govern no tenia cap ni peus.

Formava part d'una argúcia encaminada a obtenir algun rèdit electoral en benefici propi. No entenc com a gens agosarat crear alguna patrulla mòbil que sancioni exemplarment els ciutadans grollers. Quan deixen la bossa de les deixalles fora del contenidor. Alhora si en remenen el contingut i llencen a la vorera part de l'interior. Envers els propietaris de mascotes, multar fortament --amb càstig de treballs socials—els qui les deixen defecar sense recollir res. No oblido l'allau de burilles al terra de la via pública per part dels fumadors.

A Barcelona, hi ha una ordenança que fixa una sanció de 90 euros per cada cigarreta... Encara faltaria parlar de xiclets. Mai no s'acaba el llistat de malifetes. Tot plegat podrà semblar un reguitzell de minúcies. La suma de totes elles basteixen un panorama preocupant.

Quan l'educació cívica no funciona, el més efectiu és la "garrotada"... En forma de
multa. A mig article insinuava la possibilitat d'agents de carrer que vetllin per fer complir les ordenances municipals. En algun altre país europeu, els components d'aquests grupuscles els podríem treure de les mateixes escoles. Amb algun distintiu concret que acovardeixi
el possible infractor... Al cap i a la fi, retornant al títol, quan un té algun deute ha de pagar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
07/09/2020

Els errors de les Caixes

30/07/2020

Sis mesos...i anar-hi anant

21/07/2020

Atacar una altra pandèmia

30/06/2020

Deures municipals

22/06/2020

Titelles a Virulàndia

05/06/2020

Un ministre torpedinat

26/05/2020

Fa un any

15/04/2020

Amb 70 anys a l'esquena

07/04/2020

Help, music

18/03/2020

Boig per la música

Participació