opinió

El retorn

«La reforma dels sistemes sanitaris no pot ser només l'enunciat d'un futurible buit de contingut»

per Montserrat Tura , 21 de juny de 2020 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sortim d'un estat d'alarma que ha limitat la nostra mobilitat, ha transformat els nostres serveis, ha desertitzat les nostres ciutats, ens ha fet més distants, més temorosos de l'altre, un punt més desconfiats i -com passa en totes les grans epidèmies a fer aparèixer la gran generositat d'uns i l'egoisme rastrer d'altres. Hem viscut exemples d'entrega als altres i de mesquinesa abominable. En les grans pandèmies, de la condició humana suren grandeses i misèries des dels segles dels segles.

Amb el final de l'estat d'alarma, molts han pogut gaudir del lleure desitjat, dels retrobaments esperats, de l'estiu que arriba després d'una primavera robada. Observant la represa de la vida sembla que haguem oblidat que encara hi ha malalts que van infectar-se fa setmanes i segueixen presentant símptomes dolorosos, incapacitant per a la vida quotidiana. Encara hi ha milers de persones ingressades en els hospitals i molts dels avis de les residències estan infectats pel SaRs-CoV.2.


Sempre he dit que la societat ha d'intentar retornar a la plena activitat i tot i observar actituds imprudents, confio que l'accés a molta més informació que en pandèmies anteriors ens ajudarà a contenir l'acció expansiva d'un microorganisme desconegut, polimòrfic en la seva expressió clínica i que atempta a l'essència mateixa de la manera de viure en grans conurbacions i amb vocació cosmopolita.

La societat no pot restar aturada, congelada, no pot desaparèixer l'activitat humana i l'economia que s'ha configurat en els darrers 50 anys és la de la immediatesa, la del guany desaforat per a la propera setmana sense pensar en les futures generacions. Encara que hi hagi discursos bonics, són poc consistents per a ser creïbles en la voluntat de canviar aquesta organització planetària.


En el camp sanitari s'han produït transformacions interessants, col·laboracions de sectors antagònics, xarxes horitzontals de compartir coneixement, aules a les que podíem accedir tots amb els mitjans digitals, organitzacions eficients al marge dels plans governamentals.

La reforma dels sistemes sanitaris no pot ser només l'enunciat d'un futurible buit de contingut. Cal aprofitar tota l'experiència que amb encerts i desencerts ara tenim tots els professionals que hem treballat atenent pacients infectats.


No volem frases boniques, el nucli del debat no és retributiu. En poques setmanes s'han creat xarxes sanitàries i socials capaces de respondre a gran velocitat que s'havien anunciat sense concretar durant anys.

L'accelerat retorn ha posat els temes econòmics i de mobilitat en els titulars i les xarxes. La sanitat, els sanitaris sabem que tot quedarà sense reformar, que l'epidèmia serà més una excusa que un incentiu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
12/01/2021

Maragall, un president contra la inèrcia

04/01/2021

Oblidem els seguidors

20/12/2020

L'estela de la pandèmia

07/12/2020

Raimoniana

22/11/2020

Política per adults

08/11/2020

La importància d'un vot

25/10/2020

Llocs comuns

27/09/2020

La salut pública és una ciència social

30/08/2020

Lectures en temps de pandèmia

16/08/2020

Reconstruir i rellançar

Participació