1 de 10
opinió

Encara fem olor de petroli

per Oriol de Balanzó, 21 de juny de 2020 a les 20:10 |

«Tot allò que havíem de canviar gràcies a la conscienciació que hauria suposat el confinament, de moment segueix igual»

Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest divendres la circulació als accessos de Barcelona va arribar al 90% del que era habitual abans de l'esclat de la pandèmia del coronavirus. En aquest sentit la "nova" normalitat s'assembla molt a l'anterior. O dit d'altra manera, sembla més encertat dir-ne "fase de represa", com n'anomena la Generalitat.

Reprenem el dia a dia i tot allò que havíem de canviar o repensar gràcies a la conscienciació que hauria suposat el confinament, de moment segueix igual. Els motors tornen a rugir, el nivell de concentració de CO2 de l'aire puja. I s'espera que tornin els avions, els creuers i l'olor d'aftersun torradet a les poblacions de costa.


Proposta simple (i espero que no simplista): per poder combatre la contaminació, la bombolla immobiliària i les futures pandèmies cal que no ens amunteguem en grans centres urbans. Per poder repartir-nos pel territori de manera més equilibrada necessitem una millor xarxa de comunicacions (internàutica i de transports).

Si prenem com a bona la premissa anterior, podríem estar d'acord, doncs, en què cal reforçar el transport, però que aquest no sigui contaminant. Per tant, que l'energia que fa servir sigui elèctrica. I que aquesta electricitat no sigui generada per mitjans contaminants. Com ho tenim això ara? La veritat? No gaire bé.


Ara mateix la generació d'electricitat per energies renovables no arriba al 9% i l'objectiu de la Unió Europea pel 2020 era el d'assolir el 20% del total. Suspenem i ho fem estrepitosament. De fet, vora el 50% de tot el consum que fem a Catalunya és essencialment provinent del petroli. Mals auguris mediambientals, doncs. Això sí, l'augment de l'autoconsum d'energia elèctrica s'ha disparat en els darrers tres anys. Especialment a l'àrea de Barcelona i Lleida.

Cal recordar tanmateix que els governs espanyols dels darrers 10 anys han atemptat per una banda contra la fotovoltaica (eliminant les ajudes) i l'autoconsum elèctric (quan Tesla crea un acumulador elèctric assequible, el govern de Rajoy el va prohibir a demanda de les elèctriques).


La qüestió és la de sempre. A l'estat espanyol la intervenció del govern sol anar en una direcció: vetllar perquè l'IBEX no perdi poder ni diners. Capitalisme trampós, liberalisme inexistent, socialdemocràcia bocamolla i de postureig.

Si pretenem que aquests canvis que semblen urgents i indispensables s'esdevinguin caldrà la recepta habitual: pressió social i una premsa que faci la seva feina fiscalitzadora.


La pressió social en un moment de crisi és delicada perquè sempre és a la defensiva i més per no patir retrocés que per apuntar endavant. I la premsa... ai la premsa. Com sempre, sembla complicat que els grans mitjans fiscalitzin massa res. Depenen gairebé en exclusiva de la publicitat institucional i de les empreses de l'IBEX, amb deutes impossibles amb la banca espanyola i que a sobre reben ajudes directes del govern. Unes ajudes que la Comissió europea està investigant segons han respost a pregunta de Carles Puigdemont.

Fet el context, la pregunta podria ser: qui farà l'aposta definitiva per un canvi de paradigma a Catalunya? Perquè la sostenibilitat ecològica és també l'econòmica, la social i la sanitària. I no veure-ho i no apostar-hi radicalment seria un suïcidi de país.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
Més articles de l'autor
20/12/2020

«La Marató» ens retrata

06/12/2020

Nadal a tres bandes

22/11/2020

Carta als reis (per si de cas)

08/11/2020

La ciutat en crisi

25/10/2020

Quina mandra, la democràcia

11/10/2020

​Apologia de l'error

13/09/2020

Com vols que sigui casa teva?

19/07/2020

Una pandèmia plena de caspa

05/07/2020

Estem confinats en una sèrie

21/06/2020

Encara fem olor de petroli

Participació