opinió

Encara fem olor de petroli

«Tot allò que havíem de canviar gràcies a la conscienciació que hauria suposat el confinament, de moment segueix igual»

per Oriol de Balanzó , 21 de juny de 2020 a les 20:10 |
Aquest divendres la circulació als accessos de Barcelona va arribar al 90% del que era habitual abans de l'esclat de la pandèmia del coronavirus. En aquest sentit la "nova" normalitat s'assembla molt a l'anterior. O dit d'altra manera, sembla més encertat dir-ne "fase de represa", com n'anomena la Generalitat.

Reprenem el dia a dia i tot allò que havíem de canviar o repensar gràcies a la conscienciació que hauria suposat el confinament, de moment segueix igual. Els motors tornen a rugir, el nivell de concentració de CO2 de l'aire puja. I s'espera que tornin els avions, els creuers i l'olor d'aftersun torradet a les poblacions de costa.


Proposta simple (i espero que no simplista): per poder combatre la contaminació, la bombolla immobiliària i les futures pandèmies cal que no ens amunteguem en grans centres urbans. Per poder repartir-nos pel territori de manera més equilibrada necessitem una millor xarxa de comunicacions (internàutica i de transports).

Si prenem com a bona la premissa anterior, podríem estar d'acord, doncs, en què cal reforçar el transport, però que aquest no sigui contaminant. Per tant, que l'energia que fa servir sigui elèctrica. I que aquesta electricitat no sigui generada per mitjans contaminants. Com ho tenim això ara? La veritat? No gaire bé.


Ara mateix la generació d'electricitat per energies renovables no arriba al 9% i l'objectiu de la Unió Europea pel 2020 era el d'assolir el 20% del total. Suspenem i ho fem estrepitosament. De fet, vora el 50% de tot el consum que fem a Catalunya és essencialment provinent del petroli. Mals auguris mediambientals, doncs. Això sí, l'augment de l'autoconsum d'energia elèctrica s'ha disparat en els darrers tres anys. Especialment a l'àrea de Barcelona i Lleida.

Cal recordar tanmateix que els governs espanyols dels darrers 10 anys han atemptat per una banda contra la fotovoltaica (eliminant les ajudes) i l'autoconsum elèctric (quan Tesla crea un acumulador elèctric assequible, el govern de Rajoy el va prohibir a demanda de les elèctriques).


La qüestió és la de sempre. A l'estat espanyol la intervenció del govern sol anar en una direcció: vetllar perquè l'IBEX no perdi poder ni diners. Capitalisme trampós, liberalisme inexistent, socialdemocràcia bocamolla i de postureig.

Si pretenem que aquests canvis que semblen urgents i indispensables s'esdevinguin caldrà la recepta habitual: pressió social i una premsa que faci la seva feina fiscalitzadora.

La pressió social en un moment de crisi és delicada perquè sempre és a la defensiva i més per no patir retrocés que per apuntar endavant. I la premsa... ai la premsa. Com sempre, sembla complicat que els grans mitjans fiscalitzin massa res. Depenen gairebé en exclusiva de la publicitat institucional i de les empreses de l'IBEX, amb deutes impossibles amb la banca espanyola i que a sobre reben ajudes directes del govern. Unes ajudes que la Comissió europea està investigant segons han respost a pregunta de Carles Puigdemont.

Fet el context, la pregunta podria ser: qui farà l'aposta definitiva per un canvi de paradigma a Catalunya? Perquè la sostenibilitat ecològica és també l'econòmica, la social i la sanitària. I no veure-ho i no apostar-hi radicalment seria un suïcidi de país.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
11/10/2020

​Apologia de l'error

13/09/2020

Com vols que sigui casa teva?

19/07/2020

Una pandèmia plena de caspa

05/07/2020

Estem confinats en una sèrie

21/06/2020

Encara fem olor de petroli

07/06/2020

La pandèmia dels idiotes

24/05/2020

La Catalunya esgotada

10/05/2020

Catalunya capital, Madrid

26/04/2020

La generació Urquinaona i el virus

12/04/2020

Ha mort l'oncle Emili

Participació