Lliçons Covid-19

«Cal repensar prestacions econòmiques més enllà de l'ingrés mínim vital per tenir una renda garantida de dignitat»

per Marina Geli , 15 de juny de 2020 a les 22:00 |
En aquesta fase postaguda de la Covid-19 comencem a veure les lliçons que ens ha regalat la pandèmia i les lliçons pendents. Hi ha lliçons urgents que no poden esperar a setembre i altres que caldrà posar cronograma a mig termini. La ciència i l'ètica poden ser el far que orienta les prioritats, les decisions, a escala local i global, en l'àmbit individual i col·lectiu.

La pandèmia, fins avui, ha afectat 7.652.949 persones en el món, amb 425.669 persones mortes. Desconeixem el nombre de persones realment afectades, amb símptomes o sense, per la gran variabilitat d'accés a test i la fiabilitat de les dades.


A Catalunya 317.419 persones amb clínica (69.252 confirmades i resta molt probables amb símptomes) i 12.439 persones mortes (6.791 persones en hospitals i la resta entre residències geriàtriques i domicili). Un 4% de la població de Catalunya ha tingut símptomes i entorn 7% de la població té immunitat, segons l'estudi del Ministeri de Sanitat. La variabilitat entre territoris és alta. La taxa estandarditzada per 10.000 habitants és a Barcelona demarcació de 97, a Girona de 83, a Lleida 73, i a Tarragona-Ebre 33.

La propagació de la infecció a Catalunya s'ha comportat com els brots estacionals de la grip i molt similar al pic de la primavera del 2.009 de la grip A. La Covid-19 ha generat, però, més casos i més greus. Molt probablement l'expansió del virus SARS-CoVid 2 va ser durant els mesos de Gener i Febrer amb disseminació lenta i creixent fins a pic màxim entre finals de Març i finals d'Abril. 12 i 14 setmanes de llindars epidèmics alts i 4-6 setmanes de màxima afectació i gravetat.


Ara continua circulant el virus amb poca agressivitat i propagació, amb brots lleus aïllats. Desconeixem el comportament futur. Pot rebrotar a la tardor-hivern aïlladament o inclosa amb les infeccions gripals, respiratòries habituals com va passar amb la grip nova, grip A, del 2009. La temperatura més alta, la immunització poblacional i la pròpia propagació del virus SARS-CoV2 estan donant una certa treva.

Amb les dades disponibles sembla que hi ha poca immunització poblacional específica però probablement hi ha immunitat creuada. Durant la pandèmia de la grip A del 2.009 les dades epidemiològiques i clíniques varen corroborar que hi havia immunitat creuada amb altres virus de les grips habituals i, per això, la majoria de persones grans no varen afectar-se o amb poca gravetat (immunitat adquirida per síndromes gripals anteriors o per vacunació antigripal).


Ara amb la Covid-19 és probable que una part de la població tingui immunitat per altres coronavirus i el seu sistema limfocític faci que el virus no afecti. El temps de la treva juga a favor de la ciència per trobar tractaments preventius, mitigadors de la gravetat i vacunes. Aquest trasbals de la Covid-19 ha sigut una cura d'humilitat i de reconsideració de les prioritats i dels temes pendents.

Ara, a juny 2020 la crisi social és igual important que la crisi sanitària. Cal abordar primer les lliçons amb necessitat de resposta urgent.

Pel que fa a les lliçons sanitaries, el sistema de salut ha de disposar d'instruments per identificar precoçment les persones portadores del virus amb capacitat de transmissió i fer seguiment dels contactes. En paral·lel cal tenir vigilància epidemiològica enfortida que permeti durant tot l'any mesurar la presència del virus.

Catalunya disposa des de fa anys del PIDIRAC (Pla d'informació d'infeccions respiratòries agudes de Catalunya) amb fortalesa de seguiment epidemiològic de virus respiratoris a grups de població sana o amb símptomes des de l'atenció primària, hospitals i oficines de farmàcia comunitària.

Cal agregar tota la informació de les proves que certifiquen la presència del virus, fins i tot les fetes en l'àmbit laboral. Aquesta fortalesa de salut pública ha de permetre que si rebrota el virus no calgui tornar a mesures dràstiques de confinament general.
El sistema sanitari ha de fer front a la recuperació de l'activitat presencial no feta durant el confinament i la fase àlgica de la Covid-19. Està fent front al deteriorament de les persones amb dependència o cronicitat, a l'increment de trastorns mentals i patiment emocional.

El sistema de salut de Catalunya disposa de sistemes d'informació solvents i d'anàlisi de l'activitat a través de la Central de Resultat que ens permet monitorar i avaluar la realitat per orientar-la. Els informes comparats de la Central de Resultats 2019 i 2020 permetran radiografiar l'impacte de la pandèmia i decidir les prioritats.La transformació digital de l'atenció sanitària durant la pandèmia pot ajudar a ordenar la demanda.I emergeix la necessitat de consens en la reforma del sistema de salut, del seu finançament, del valor del professionalisme i de l'acció integrada social i sanitària.

Pel que fa a les lliçons socials, la crisi sanitària ha portat a Catalunya a 97.962 empreses a fer ERTOs que afecten 724.218 treballadors/és a Catalunya. Encara una part d'ells no han cobrat després de tres mesos. Aquests se sumen a més de 480.000 persones a l'atur i a unes 160.000 persones que eren tributaris d'una renda garantida. L'emergència social esdevé ara la prioritat en paral·lel a la sanitària. Més d'1/3 de la població de Catalunya té dificultats per tenir una renda digna per satisfer les necessitats bàsiques, alimentació, habitatge,...

La societat civil organitzada entorn de l'acompanyament de les persones, famílies amb vulnerabilitat social ens alerten de la gravetat de la situació que supera en intensitat, per la seva aparició brusca i l'afectació en diversos sectors econòmics, a la darrera crisi. No teníem un sòlid sistema de protecció social i ara plou sobre mullat. Catalunya suma al dèficit fiscal la falta de competències (a diferència de Navarra i al País Basc). També l'economia catalana té una alta dependència del sector turístic estranger i dels mercats exteriors.

Cal repensar les prestacions econòmiques diverses, més enllà de l'ingrés mínim vital, per tenir una renda garantida de dignitat. Si la unitat política i social sempre és necessària ara la crisi social i la incertesa de l'economia hauria de donar les pautes a seguir. L'any 2020 ha de servir per fer front a l'emergència sanitària i social no per vols polítiques partidàries de baixa volada.

Cal generar ocupació que permeti construir un model de desenvolupament econòmic sostenible. La lliçó mediambiental del confinament ens ha de servir de paràmetre.

Pel que fa a les lliçons educatives, la Covid-19 ha obligat a confinar a nens i joves sense activitat lectiva presencial escolar, universitària durant tres mesos i per a molts sis mesos. L'escola i la universitat és el més potent instrument per la igualtat d'oportunitats de la infància, de l'adolescència i la joventut. Llars d'infants, escoles, instituts i universitats permeten que, amb independència del codi postal (on i com vius) puguin gaudir d'espais més igualitaris per adquirir coneixements, habilitats i competències. Competències no només específiques sinó transversals.

L'entorn educatiu presencial permet barrejar a les persones i conèixer la diversitat que per molts nens i joves seria impossible si l'accés a l'educació no fos un dret. Els nens necessiten socialitzar-se a part d'aprendre. Necessiten moviment físic. Necessiten salut emocional. Necessitem els iguals.

Passada la fase necessària del confinament el sistema educatiu té més dificultats d'adaptar-se que el sistema sanitari. Cal acompanyar, amb urgència, a les organitzacions educatius perquè puguin fer la seva funció "essencial".

Teníem pendent de com els sistemes educatiu, sanitari i social treballaven junts. Ara hauria de ser el moment de dotar als centres educatius d'infermeres i d'assessorament mèdic integrat a l'atenció primària i comunitària. Ara és el moment de tenir educadors socials, i de recuperar els plans d'entorn dels barris (treball social, teràpia ocupacional, educació en el lleure) per fer front a les desigualtats socials que tenen molt impacte en els processos educatius i socials.

Cal fer front a la salut emocional dels nens i joves després de tants mesos fora de les aules. La xarxa de salut mental sanitari i la xarxa educatiu han de treballar de manera més efectiva conjuntament. Especial cura dels infants i joves amb necessitats educatives especials i amb trastorns mentals i d'aprenentatge. Moltes velles i noves lliçons de la Covid-19. Algunes amb urgència de resposta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
29/06/2020

Vulnerabilitat i resiliència

15/06/2020

Lliçons Covid-19

01/06/2020

Salut laboral i pandèmia

18/05/2020

L'envelliment

04/05/2020

Acció social en temps de Covid

20/04/2020

Covid-19: avui és demà

06/04/2020

Atenció residencial i la Covid-19

23/03/2020

Gestió de la crisi sanitària

09/03/2020

Servei públic, qualitat i equitat

24/02/2020

Coronavirus-19, alerta sanitària o alarma mundial?

Participació