Opinió

Es deia Domingo Choc

«Es parla del colonialisme en passat, com si fos una cosa que ja no existeix avui. És fals. Segueix humiliant i fins i tot assassinant els qui s'hi oposen»

per Aleix Sarri , 14 de juny de 2020 a les 20:00 |
La mort de George Floyd ha desencadenat una reacció global que ha posat de nou sobre la taula com les conseqüències del colonialisme i l'esclavisme encara són palpables avui. Ha estat un xoc per a molts, però malgrat que l'aparença de caos aquesta serà una crisi que reforçarà els Estats Units perquè els obligarà a prendre més consciència sobre el seu passat.

Això val per a la comunitat afroamericana, clar, però el fet que les protestes hagin derivat cap a l'anticolonialisme posa de manifest quin és el problema de fons. Les estàtues de Colom o Leopold II són símbols del colonialisme que encara avui estructura una gran part del món. El Congo encara avui viu agenollat sota les tares i les fronteres imposades pel domini belga, mentre els indígenes del continent americà són encara sotmesos política, culturalment i legalment per la "doctrina del descobriment" i el racisme ancestral portat pels colonialistes britànics i castellans.


Però mentre tot això passava a "Occident", a Guatemala, a la regió selvàtica del Peten, el 6 de juny, moria assassinat un home del qual no veureu que els nostres mitjans en parlin. Un home senzill, un guia espiritual maia de la nació Q'eqchi, un expert en l'ús d'herbes tradicionals. Es deia Domingo Choc.

El van torturar durant 10 hores abans de matar-lo cremant-lo de viu en viu. I encara es van atrevir a gravar-lo en vídeo mentre es moria i pujar-lo a youtube. Diuen que els assassins eren fonamentalistes cristians que van cremar el senyor Choc, un home venerat per la seva comunitat, per bruixeria. Com si fossin agents de la Santa Inquisició enviats a la terra per purgar els heretges.


En realitat però la mort de Domingo Choc és conseqüència directa de la mentalitat colonial que a través de la religió, l'idioma i la política governamental envaeix la vida civil a Guatemala. Com molts dels problemes del país, l'odi a les mateixes arrels induït pels conquistadors i els seus hereus és un dels majors problemes que impedeixen avançar el país. El fet que Choc fos un membre orgullós i rellevant de la nació Q'eqchi, que no s'hagués deixat emportar pel verí formatejador d'Occident és el motiu principal de la seva mort.

Molt sovint es parla del colonialisme en passat, com si fos una cosa que ja no existeix avui. És fals. El què va iniciar Occident fa cinc segles ha estat continuat per les seves elits criolles, i segueix humiliant i fins i tot assassinant els qui s'hi oposen, com mostra el cas del malaurat Domingo Choc.


És còmode per als polítics espanyols fer discurs anti-racista amb el cas de Floyd, però la realitat és que cada cop que el govern espanyol parla d'iberoamericà i de "la segunda lengua más hablada del mundo", promou un genocidi cultural i l'extermini i empobriment de tots els qui s'hi oposen. Un home bo va morir a Guatemala el 6 de juny, es deia Domingo Choc i el va matar el colonialisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 va passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Ha publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i és co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). Assessor de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i membre de l'executiva de Junts. A Twitter: @aleixsarri.
30/11/2020

Memòria d’un confinament, amb Joan Maragall a la Setmana Tràgica

15/11/2020

Adeu a un «petit» activista

18/10/2020

(També) Depèn de nosaltres

04/10/2020

Era un 4 d'octubre

20/09/2020

Reconquerir Barcelona

06/09/2020

Bankia-Caixabank: nefast per a Catalunya

23/08/2020

Catalunya: un país més enllà de 1714 i 1939

09/08/2020

Lluís Puig lliure; Juan Carlos i la legalidad: a la fuga

26/07/2020

Lliçons neerlandeses: de cimeres europees i abjuracions

12/07/2020

Calviño i l'Espanya auto-derrotada

Participació