opinió

Què volem que passi? (II)

«Sorprèn veure gent suposadament formada parlar molt frívolament de canviar el model industrial d'Espanya»

per Jaume Barberà , 8 de juny de 2020 a les 20:00 |
En l’últim article que em va publicar NacióDigital, suggeria que, en lloc d’anar preguntant què passarà demà a qualsevol que pensem que ho deu saber, el que s’hauria de fer és preguntar-nos què volem que passi. És la forma proactiva que et permet ser subjecte actiu del futur.

Si voleu que us digui la veritat, a més d’haver-hi un excés d’informació sobre la Covid-19 sense cap singularitat ni personalitat, molt poques coses s’escriuen que incloguin propostes de com aprofitar l’aturada general pel SARS-Cov-2 per fer canvis en tot allò que es cregui que s’ha de millorar. I aquest és un problema greu. A Espanya arribaran, diuen, més de  140 mil milions d’euros de la Unió Europea per redreçar l’economia que, avui mateix, el Banc d’Espanya ha dit que podria caure aquest any fins a un 15,1% (PIB) i que l’atur podria arribar fins al 23,6%.


Ningú no sap, repeteixo, ningú no sap si el PIB caurà tant com diu el Banc d’Espanya o si ho farà més o menys. Ara bé, el que sí que se sap és que l’aturada general de l’economia durant tant de temps tindrà conseqüències greus en la riquesa del país i en l’ocupació.

Bé, doncs, se sap que l’aturada tindrà conseqüències i se sap que milers de milions d’euros arribaran a Espanya per pal·liar els danys causats. Què fem? Continuem igual com abans de la Covid-19? O intentem aprofitar el que ha passat i els fons de la UE per sortir-ne més forts i més competitius? Què fem? Que inventen ellos? Construïm més quilòmetres d’AVE i aeroports sense avions ni passatgers?


Sorprèn veure gent suposadament formada parlar molt frívolament de canviar el model industrial d'Espanya. I dic sorprèn perquè, primer, té un model industrial Espanya? Quin? Segon, un model industrial d’un país es pot canviar com aquell que es canvia de pantalons? S’ha de ser una mica seriós quan es parla de coses serioses. Un model industrial requereix anys per canviar-se. Anys. I permeteu-me dir una altra cosa: també és necessari que hi hagi cultura i ganes de fer-ho. Cal recordar que Espanya va entrar en la revolució industrial 100 anys tard? És a dir, cal cultura, que no és només música clàssica i poesia, per si hi ha algun despitat.

Sincerament, si es vol canviar, que jo crec que és imperatiu fer-ho, s’ha de començar pels fonaments, és a dir, per l’educació. Copiem, si no en sabem prou. Copiem de països que ho fan millor que aquí. Copiem, però no es pot continuar amb una educació allunyada del que necessita la societat. És normal que la majoria d’empreses es queixin per no trobar personal qualificat? És normal que encara la Formació Professional sigui considerada socialment com els estudis d’aquells que no han pogut anar a la universitat? És normal això?


El govern de la Generalitat ha creat un grup de treball format per 30 experts per dissenyar com ha de ser la Catalunya del 2022. Les conclusions i propostes del grup de treball es preveu que es lliurin al govern el mes de febrer de l’any que ve. D’entrada, crec que s’ha de celebrar que el govern català es faci la pregunta de com es vol que sigui la Catalunya de demà, la Catalunya post-Covid-19. És, com ja s’ha explicat, una actitud proactiva i molt responsable.

No tinc cap dubte que el grup de treball abordarà l’educació, la digitalització, el model productiu, la sanitat, l’urbanisme, la comunicació..., és a dir, tot l'imprescindible i necessari per poder garantir que l’aturada forçada per la Covid-19 ha significat una oportunitat per millorar. Sense ni un bri d’ironia, ja friso per llegir l’informe del grup de treball.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació