Opinió

La pandèmia dels idiotes

«El perill dels partits catalans és acabar fent el mim. Sense res a les mans però gesticulant com si estiressin la corda»

per Oriol de Balanzó , 7 de juny de 2020 a les 20:00 |
Fa uns mesos, amb aquella innocència, vaig fer una petició als nostres polítics: que no tractessin la població d'imbècil (cliqueu aquí per a més rostisseria tertuliana). Amb la influència que caracteritza qualsevol opinador amb ínfules constato que la petició ha estat el desastre més absolut.

Encarem la recta final de l'anomenat "desconfinament" amb la sensació que la política estatal s'ha convertit en una "jam session" de petits solistes. Els ministres– ara no recordo si n'hi ha 30 o 40, per dissimular que Podemos també en té alguns– van desfilant i contradient-se entre ells i finalment hi ha un sol final publicat al BOE que ens aclareix què passarà durant 7 dies. Fins al següent BOE que, segurament, també contradirà l'anterior i ens dirà que ara sí, per fi obriran les discoteques, però bevent cervesa amb canyeta. Turistes sí, criatures a les escoles, no. Distància social en tot moment, excepte busos, als trens i als avions. Que tot està claríssim, però ja m'ho saltaré si cal. Els dirigents polítics exigeixen una coherència a la població que ni ells són capaços de mantenir.


Calma. No patim. Perquè tenim algunes certeses. La primera, encantadora: RENFE presenta un algoritme que identifica persones i objectes a temps real a través de càmeres de videovigilància però és incapaç de garantir que els seus trens arribaran a l'hora. Això sí que és un retrat del que ens espera. Control social i mals serveis.

La segona: l'estat de les autonomies fa nosa i és una quimera. Madrid no es va tancar perquè Madrid no és una autonomia, és l'Estat. I és igual si a posteriori les estadístiques diuen que el virus es va escampar de Madrid cap a la resta de Castella, tancar Madrid era humiliar l'Estat. I això sí que no.


La tercera: El llenguatge passarà per sobre dels fets. El govern de Pedro Sánchez s'ha emborratxat d'eufemismes per dissimular la realitat. Ens hem de sentir dir que no s'han tret competències a les autonomies i alhora que a la Fase 3 les hi tornaran i que, al mateix moment de tornar unes competències que no s'han tret, mantindran el poder en algunes de les competències, encara que no ho puguin fer segons la llei. I d'això en direm d'alguna manera divertida. Com ara "cogovernança" o "nova normalitat" o "Ahora + mejor + unidad + teclat predictiu de Google".

L'Estat ha decidit que el que cal és manar des del centre. I que la resta fa molta nosa. Perquè com a mínim, no hauran de discutir-se amb gent molt pesada d'altres llocs. Recorda molt la mandra visceral que els feia als reis espanyols haver de discutir-se amb les corts catalanes i aragoneses. I jo ho entenc: si saps que manes, per què coi has de dissimular-ho? En el seu cas, perquè necessitaven diners. Ara mateix, cap motiu.


Disculpeu perquè em sembla estar escrivint el mateix article cada cert temps. La recentralizació d'Espanya està en marxa. L'estat de les autonomies es vendrà per peces mentre alguns faran l'últim intent d'aconseguir un sonso al cove i queixar-se a finals d'any dels incompliments dels pressupostos. I el perill dels partits catalans és acabar fent el mim. Sense res a les mans però gesticulant com si estiressin la corda o intentessin sortir de l'urna que els envolta.

La pregunta que resta és: on queda la població que s'ho mira? Ni idea. Potser acabarem com aquell soci barcelonista que surt l'APM?, que s'aixeca a mig partit exclamant: "Me'n vaig, no en vull saber res més, ja".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
25/10/2020

Quina mandra, la democràcia

11/10/2020

​Apologia de l'error

13/09/2020

Com vols que sigui casa teva?

19/07/2020

Una pandèmia plena de caspa

05/07/2020

Estem confinats en una sèrie

21/06/2020

Encara fem olor de petroli

07/06/2020

La pandèmia dels idiotes

24/05/2020

La Catalunya esgotada

10/05/2020

Catalunya capital, Madrid

26/04/2020

La generació Urquinaona i el virus

Participació