fil directe

D'ERC a Ciutadans, la geometria somiada

«Els suports variables no ajuden a aclarir el panorama de la política espanyola. Però també poden ser una manera de viure»

per Pep Martí i Vallverdú , 2 de juny de 2020 a les 20:40 |
Aquest dimecres, el Congrés debatrà i votarà l'última pròrroga de l'estat d'alarma. Tot indica que la proposta del govern espanyol tirarà endavant gràcies a una suma de suports i abstencions inimaginable fins fa ben poc. El "sí" de Ciutadans i l'abstenció d'ERC dibuixen un escenari complex que potser respon al desig íntim de Pedro Sánchez, un malabarista que comença a sentir-se còmode entre giragonses i canvis de rasant. Això sí, a condició que ell en sigui l'eix.  

La fragmentació és una de les característiques de la vida política a l'estat espanyol. L'altra és el joc de febleses que comparteixen gairebé tots els actors de l'escenari, on cap força és a prop de l'hegemonia. Ja han quedat enrere les èpoques de les majories absolutes i no s'albira cap bloc majoritari amb un únic partit al davant. El PSOE necessita molts aliats. Podem creu que la pandèmia els dona terreny per defensar el seu programa social, però juga sabent que hi haurà batalles que podrà guanyar, com la de l'ingrés mínim vital, i d'altres que perdrà davant del front de l'ortodòxia, com es va veure amb la derogació íntegra de la reforma laboral.


Pel que fa a ERC, Moncloa sap que els republicans tenen difícil una ruptura perquè una de les seves cartes és ser determinants a Madrid. Molt més quan la crisi sanitària ha desgastat el Govern, però ha posat el focus especialment sobre els seus consellers, a Treball, a Salut, a Educació.  

El discurs de JxCat té també les seves limitacions. Encara que els mateixos dirigents republicans admeten que l'acord signat amb el PSOE per allargar l'estat d'alarma queda lluny del que voldrien, els seus socis de govern difícilment podran renunciar a una participació en la gestió dels fons europeus ni recuperar les competències.        


Per a Ciutadans, la situació és enrevessada i plena de contradiccions. El partit d'Arrimadas està enclavat en una estratègia d'aliança de dretes de la qual li serà molt difícil sortir. Però amb deu diputats al Congrés, restar en el bloc opositor significa la irrellevància. Les seves exigències no poden ser altes, i no es pot descartar un escenari de més desercions internes, amb un Albert Rivera mirant-s'ho tot de prop. Però tot i la seva migradesa, l'aval d'Arrimadas pot ser un salconduit per Sánchez, que neutralitza els barons del PSOE.

Tot indica que el tacticisme i equilibris de Sánchez tenen els seus límits, que es manifestaran a mesura que avancin les negociacions pels pressupostos, però una confluència de febleses poden prorrogar-los, com amb l'estat d'alarma. Tot i que res es pot descartar. Els suports variables no ajuden a aclarir el panorama de la política espanyola. Però també poden ser una manera de viure. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
21/07/2020

Europa agafa el timó

14/07/2020

El tercer grau, una oportunitat pel Suprem

07/07/2020

Assaig-error contra la pandèmia

30/06/2020

Ultres a Perpinyà, maternitat a Elna

23/06/2020

Oposició de terra cremada

16/06/2020

Ferms contra el racisme

09/06/2020

Joan Carles, l'últim fusible

02/06/2020

D'ERC a Ciutadans, la geometria somiada

26/05/2020

Pérez de los Cobos, un dels seus

19/05/2020

Ciutadans, el cost de la crispació

Participació