tribuna oberta

Immunitat de grup

«Potser no tindrem immunitat de grup, però sempre podrem presumir de ser un grup amb immunitat de raciocini»

per Sergi Caballero , 31 de maig de 2020 a les 20:00 |
Avui una altra coneguda s'ha quedat sense feina. Es tracta d'una amiga que feia més de 10 anys que treballava en una botiga d'un centre comercial de Barcelona. El confinament provocat pel virus va obligar la seva empresa a presentar un ERTO i ara que en teoria comencem a sortir del túnel les perspectives són tan escarransides que el propietari ha decidit tancar barraca.

Mentrestant, a la capital, la gent ha començat a anar a la platja. Durant els primers dies de la "nova llibertat" el passeig marítim de la Barceloneta semblava el mercat de Roses un diumenge previrus. Això sí, amb un punt més d'exotisme. Està clar que els més fibrats tenien pressa per ensenyar els tríceps que han cultivat als terrats durant el confinament. Quedo estupefacte amb la imatge d'un senyor culturista reptant per terra com un tritó, a pit descobert, travessant el passeig encadenant flexions arran de les cames dels vianants.


Avui he escoltat una dona per la ràdio que es queixava de la sanció que li ha clavat la policia perquè l'han trobat pel carrer quan ja eren les 10 del matí tocades. Dos agents li han endinyat 1.500 euros de multa per haver esperat fins a l'últim minut per abandonar la platja. Si hagués dit que anava a comprar el pa potser s'hauria salvat. Com ella, la policia n'ha denunciat tres o quatre més que, vivint al límit, han compartit centímetres quadrats de sorra amb altres ionquis del mar i després s'han encantat més del compte.

"És el que diuen les normes, senyors"- diu l'autoritat. Però les directrius que dicta l'administració sovint atempten contra el sentit comú, se superposen i són contradictòries les unes amb les altres. Tot i que també és veritat que el sentit comú tampoc és una virtut que vingui de sèrie entre els plebeus. Aquí la queixa més estesa és que ens governen a base de prohibicions i que ens volen tutelar des de Madrid -una altra ciutat farcida de ciutadans responsables i fiables, com s'ha vist.


També és veritat que els dirigents polítics no ajuden gaire. El que avui et diuen que és blanc, demà resulta que és negre. I si no, indefectiblement, sempre trobareu un savi assessor de coll de camisa petit i corbata Esade que s'inventarà una nova tonalitat de gris per justificar aquest desconcert diari. Qui se'n refia d'aquesta nostra condició humana?

Aquest microscòpic assassí en sèrie que ens ha canviat la vida es deu estar fregant les seves letals antenes, com una mosca llaminera. Pensem que tots plegats formem una nació modèlica, però no ho som pas. Potser no tindrem immunitat de grup, però sempre podrem presumir de ser un grup amb immunitat de raciocini.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Sergi Caballero
Periodista
Transportista de notícies a Ser Catalunya. Compartint coneixements a Radiofònics
@sergi_caballero
01/07/2020

El drama de Vilallonga

19/06/2020

Porcs, tuitaires i altres espècies

11/06/2020

​Necessito canviar de menú

31/05/2020

Immunitat de grup

15/04/2020

Policies de talonari fàcil

09/04/2020

​La cara de pòquer d'El Homrani

01/04/2020

​Picaresca en temps de pandèmia

12/03/2020

El virus monàrquic

03/03/2020

La vergonya de Lorena Roldán

19/02/2020

​Bartomeu, deixa-ho, per l'amor de Déu

Participació