opinió

Talent i tecnologia, el petroli del nou segle

«El corrent de fons és una llarga descapitalització tecnològica i industrial d'Espanya a la qual Catalunya no és aliena»

per Xavier Ferràs , 29 de maig de 2020 a les 20:10 |
La notícia del tancament de les instal·lacions de Nissan a Catalunya em produeix una gran tristor. Conec personalment els equips d'Indústria de Barcelona i Madrid, i són professionals excel·lents. La marxa és un fet puntual, que es deu a la reordenació global d'operacions de Nissan, en el marc d'una aliança amb Renault que probablement la fa feble a Europa; i en el context d'una disrupció generalitzada del sector de l'automòbil.

El corrent de fons, molt més preocupant, és una llarga descapitalització tecnològica i industrial del conjunt d'Espanya des de fa dues dècades, a la qual Catalunya no és aliena. L'any 2000 la UE es va proposar "convertir Europa en l'economia més competitiva del món basada en coneixement". Va instar els estats membres a assolir el 2% d'inversió en R+D sobre PIB el 2010, i el 3% el 2020.


Espanya s'ha quedat clavada a l'1,2%. Catalunya, a l'1,5%. Alemanya i els països nòrdics han complert els objectius del 3%. Àsia avança cap al 4%. Les estadístiques d'R+D són desoladores, i anticipen el futur: les activitats productives marxen, bé a llocs amb costos menors; bé a llocs amb R+D major. Amb honroses excepcions, limitades en el temps, les polítiques d'innovació s'han abandonat durant dues dècades, tant a Espanya com a Catalunya.

La despesa pública, real, en R+D de l'Estat, és del 30% de la pressupostada fa una dècada, un 0'8% de la despesa total de l'Estat. L'esforç públic en R+D industrial de la Generalitat no ha superat en els darrers deu anys el 0,5% del seu pressupost. S'ha fet política científica, però desconnectada de la indústria. Seguim ancorats en dos axiomes incorrectes: la millor política industrial és la que no existeix; i l'R+D es fa a universitats i centres de recerca i (si es pot), es transfereix.


Però ara ens adonem que els països líders fan política industrial agressiva, no de tancament de fronteres i aranzels, però sí d'atracció, retenció i desenvolupament d'activitats productives basades en coneixement. I donen suport explícitament els projectes de cooperació en R+D entre empreses i centres de recerca, per tal d'ancorar localment aquestes empreses i generar avantatges competitius i ocupació de qualitat.

El petroli del nou segle és el talent i la tecnologia. Només ells podran generar creixement econòmic, llocs de treball i prosperitat. Però per això calen polítiques, ben dotades econòmicament i amb visió de llarg termini. Dir que no hi ha recursos per aquestes polítiques és condemnar-nos a tots a la precarietat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Ferràs
Professor titular del Departament d'Operacions, Innovació i Data Sciences a Esade. A Twitter: @XavierFerras.
29/05/2020

Talent i tecnologia, el petroli del nou segle

Participació