Fa un any

«Ara més que mai hem de reviure l'esperit d'un eslògan que advocava per una ‘Terrassa, ciutat de les persones’»

per Josep Ballbè , 26 de maig de 2020 a les 10:15 |
En Jordi Ballart i tot el seu equip de govern mai no podrien haver imaginat --ni en els pitjors somnis-- que, un any després de la seva victòria a les municipals (de 26 de maig de 2019), els hi tocaria viure el malson de la Covid-19. Aquell fou un moment dolç i reeixit. Poc esperat per altres adversaris polítics. Per contra, a hores d'ara, la responsabilitat assumida llavors porta adherits molts mals de cap.

En tot cas, des d'aquestes línies, em sembla oportú traslladar-los una cordial felicitació d'aniversari. A escales autonòmica i nacional, els polítics són lluny de la concòrdia. S'esbatussen a tort i a dret. Fins i tot, dessota el propòsit d'obtenir possibles rèdits electoralistes, cerquen un cert desgast del qui mana. Crec, però, que --en el cas egarenc-- ens podem felicitar del seny, la serenor i la cordialitat amb què s'ha fet front a aquesta crisi. Temps hi haurà --quan tot l'embolat passi a millor vida-- a restablir la sana confrontació entre grups. 


El que tocava actualment no era pas altra cosa que sumar tothom en la mateixa direcció. En una nota pública adreçada a la ciutadania, ha fet referència al fer que el Coronavirus ens ho ha qüestionat gairebé tot. Malgrat tot, després d'una "pausa" dramàtica superior als dos mesos, ja s'albiren signes d'optimisme. La precarietat i l'estancament de tota activitat normal són al punt de partida d'una reactivació comercial, educativa, industrial, etcètera. 

Tant de bo que el clima d'entesa es perllongui, de cara a obtenir uns resultats més reeixits i ràpids en la feixuga tasca de reconstruir i recuperar tots els valors esberlats!


L'administració municipal comença a recuperar una certa normalitat, després de setmanes d'una pressió esbojarrada. És bo que --per part del màxim responsable d'aquest engranatge-- s'admeti algun tipus d'error en la gestió d'aquest entortolligament. Com prou bé matisa ell mateix, entenc que prendre decisions urgents en condicions tan adverses no ha esdevingut gens fàcil. La ciutadania, però, no s'ha sentit desatesa en cap moment. Ans al contrari, sé que s'ha prioritzat una atenció fèrria i específica amb col·lectius més vulnerables.

Al moment de reprendre la "vida", en sentit ampli, vull aprofitar l'avinentesa per retre un record emocionat a tots aquells que ens han dit adéu al llarg d'aquest període tan convuls. Dissortadament, han estat més i tot que les víctimes d'un fatídic 25 de setembre de 1962, amb motiu de l'aiguat.


També expresso el meu sentit condol a llurs famílies. Sense passar per alt la meva felicitació i tota la meva admiració envers el personal sanitari de la nostra ciutat... Ells han estat actors principals d'aquesta mena de pel·lícula de terror. Mai no els agrairem prou el seu esforç, dedicació, compromís i estima en un tràngol tan esglaiador.

En un segon pla més discret –i no menys important—no oblido els voluntaris de diferents entitats de l'arc del voluntariat local. A canvi de no res, han estat capaços de mantenir viva la flama de l'esperança dels qui sobtadament es trobaven com "expulsats" del sistema.

Espero i desitjo --després d'aquesta tamborinada brutal-- que el nombre de persones adscrites a aquest darrer col·lectiu s'arribi a multiplicar exponencialment. Hem d'aprofitar l'avinentesa d'aquesta tamborinada salvatge per a fixar pautes noves de conducta. Amb molta més solidaritat real, que no pas xerrameca barata i buida de contingut. Cal emplenar la lladriola de cara a futur.

"Talk is cheap". Parlar no val diners. En castellà ho diuen de manera més plàstica, encara: "predicar no es dar trigo". Reprenent, doncs, l'esquema inicial, quan fa un any d'aquella victòria electoral a les municipals --ara, més que mai-- hem de reviure realment l'esperit d'un eslògan que advocava per una "Terrassa, ciutat de les persones". Per molts anys, Jordi Ballart i molts encerts en la teva tasca/gestió!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
07/09/2020

Els errors de les Caixes

30/07/2020

Sis mesos...i anar-hi anant

21/07/2020

Atacar una altra pandèmia

30/06/2020

Deures municipals

22/06/2020

Titelles a Virulàndia

05/06/2020

Un ministre torpedinat

26/05/2020

Fa un any

15/04/2020

Amb 70 anys a l'esquena

07/04/2020

Help, music

18/03/2020

Boig per la música

Participació