OPINIÓ

Per la reconstrucció sanitària i social de Catalunya

"Els metges només volen un reconeixement professional i laboral a l’alçada de la seva formació, responsabilitat i qualitat del treball que desenvolupen"

per Jordi Cruz , 27 de maig de 2020 a les 20:03 |
Ja fa uns quants dies que no s’escolten aplaudiments als balcons, ni sirenes a les portes dels centres sanitaris, ni polítics omplint-se la boca amb l’exemplar compromís dels professionals sanitaris. Com sempre, copets a l’esquena i res més. Les facultatives i els facultatius del país, conjuntament amb la resta de personal assistencial, hem estat i som on ens toca, amb la diferència que aquesta vegada exposant també la nostra salut i la nostra pròpia vida.

Els professionals podríem explicar moltes coses de la gestió de la COVID-19. Tantes, que uns bons guionistes tindrien material per a unes quantes temporades d’una sèrie de no ficció. La inexistent política de prevenció, el desastre dels materials de protecció, el ridícul amb els proveïdors dels mateixos, els tests que van i venen, que arriben ja però que no arriben... Si no fos per les fatals conseqüències d’aquesta gestió, estaríem parlant d’una tragicomèdia. 


Metges de Catalunya (MC) és l’organització sindical més representativa del col·lectiu mèdic. El 98% dels metges i de les metgesses del país afiliades a un sindicat ho són de MC. Ja fa 12 anys que som la primera força sindical en l’àmbit de l’atenció primària i, des de les darreres eleccions sindicals a l’Institut Català de la Salut (ICS), el sindicat mèdic és la segona força de la sanitat pública (els vuit anys anteriors havia estat la primera). En l’àmbit concertat, MC és una de les tres organitzacions amb representació a la mesa de negociació sectorial i disposa de delegats i delegades en els principals centres hospitalaris del país.

Aquest any 2020, MC, el sindicat mèdic més antic d’Europa, ha celebrat el seu centenari. Lluny de pretendre treure pit, volem fer veure al Govern de la Generalitat, al Departament de Salut i al Servei Català de Salut (CatSalut) que no poden deixar-nos al marge de les decisions que es prenen en l’àmbit de la sanitat pública catalana. Sense integrar el coneixement dels professionals, com s’ha vist, el sistema és deficient.  


MC, per exemple, no és membre del Consell de Direcció del Catsalut, a diferència dels sindicats anomenats majoritaris. L’organització ha fet la petició d’incorporació a aquest òrgan en diverses ocasions, totes infructuoses. El resultat és que es decideixen polítiques de salut sense la participació dels representants preferents del col·lectiu mèdic. Arran de l’extraordinari sacrifici realitzat pels professionals sanitaris en l’actual pandèmia del coronavirus, alguns països del nostre entorn han plantejat diferents fórmules per recompensar el sobreesforç, l’exposició al contagi i la perillositat que ha comportat la prestació de l’assistència davant aquest nou i desconegut virus.

Els nostres polítics i el mateix Govern es van afegir als elogis públics a la labor dels professionals de la salut i, en l’àmbit de la Mesa General de Negociació de l'Empleat Públic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, es va anunciar una partida de 45 milions d’euros destinada a compensar i reconèixer aquesta taca immensa que ha salvat milers de vida. Hores d’ara, el més calent és a l’aigüera.


En aquest àmbit de negociació, MC tampoc hi participa. Les decisions les prenen els representants de l’Administració i els sindicats de classe amb una més que escassa penetració entre el col·lectiu mèdic. A més, la suposada gratificació -de la qual ja no se’n parla- exclou els 60.000 professionals de la xarxa sanitària concertada que treballen en el 80% dels hospitals catalans. Uns dies enrere, el 18 de maig, el Consell de Relacions Laborals del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb la participació del Departament de Salut, CCOO, UGT, Foment del Treball i Pimec, va presentar un document de recomanacions per al retorn esglaonat i segur a l’activitat laboral.

Una altra vegada, MC no va ser cridat a participar en l’elaboració d’aquestes recomanacions, de les quals n’hi ha que fan referència a mesures especials per a treballadors i treballadores que presten serveis en entorns d’assistència medicosanitària, sociosanitària, residencial i penitenciària. Que l’organització més representativa del col·lectiu mèdic no pugui opinar i aportar en la definició d’aquestes mesures és incomprensible i d’una elevada incompetència, si no es tracta d’un menyspreu deliberat.
    
Ara, amb l’estabilització de l’epidèmia de la COVID-19, amb la disminució dels ingressos hospitalaris i de l’ocupació de les UCI, els centres hauran de retornar a l’organització habitual per recuperar l’activitat que s’ha deixat de fer durant el pic de la pandèmia. I, per descomptat, caldrà mantenir la tasca de detecció de nous contagis aplicant totes les mesures de prevenció. Això es tradueix en més boxes d’Urgències, més llits de planta i d’UCI, i quiròfans preparats per atendre pacients infectats amb coronavirus, si és necessari.

La recuperació de la normalitat, o la nova normalitat, segur que no serà com l’anterior a la pandèmia. Entre altres, es veuran afectades les condicions laborals dels metges i de les metgesses, també de la resta de professionals. Des de les vacances -quan i com es gaudiran aquest any-, a la jornada, els torns i els horaris.

El teletreball serà la modalitat preferent, però la seva aplicació no pot quedar desregulada. La Secretaria d’Administració i Funció Pública del Departament de Polítiques Digitals i Administració ha aprovat la Instrucció 05/2020 que intenta posar llum a la foscor, però, novament, el Govern no té en compte les peticions dels treballadors i actua unilateralment. Així, es preveu, per exemple, que els empleats públics hagin d’utilitzar els seus propis mitjans i dispositius per dur a terme la prestació de serveis. Això, en un àmbit que tracta dades de màxima sensibilitat i privacitat com és el sanitari, és una temeritat. Si la solució és el teletreball, són les empreses les que han d’aportar els recursos necessaris als seus empleats.  

De la mateixa manera, no és de rebut que es vulgui aprofitar la situació per modificar les condicions de treball dels empleats públics, com la destinació, l’horari o el gaudiment de les vacances i els permisos. Són qüestions sobre les quals el Govern no pot passar el corró i actuar sota el principi de l’ordeno y mano que tant es critica quan prové d’altres nivells administratius. La negociació i el pacte amb els professionals, inclosos els agents socials més representatius de cada col·lectiu, és una obligació democràtica i un signe de bon govern, que escolta i pren decisions fonamentades.

Aquest mes de maig es compleixen 10 anys del principal decret de retallades de les condicions laborals i retributives dels treballadors públics, el famós decret del 5% de reducció salarial, que, en el cas del personal facultatiu, oscil·la entre el 5% i el 8% del sou, residents inclosos. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, afirma que aquest descompte ja s’ha recuperat amb els increments salarials que s’han produït des de l’any 2016. El també conseller d'Economia i Hisenda és perfectament coneixedor de dues coses.

Per una banda, la pèrdua retributiva acumulada pels professionals, tenint en compte les congelacions salarials i les retallades, és molt superior al 5%. Per l’altra, és un exercici trampós assimilar les pujades de sou anuals a la recuperació d’una retallada aplicada de manera ininterrompuda des de fa 10 anys. Són molts els treballadors i les treballadores que en el primer concepte de la nòmina de maig de 2020 veuen per 120è  mes consecutiu la reducció vinculada al reial decret 3/2010. Això, en el context actual, encara fa més mal.

Ens trobem davant una nova crisi, diferent i possiblement més intensa que l’anterior. Les crisis, com no es para de repetir, també són oportunitats. Aprofitem-les, doncs. Els metges i les metgesses només volen un reconeixement professional i laboral a l’alçada de la seva formació, responsabilitat i qualitat del treball que desenvolupen, començant per tenir-los en compte en les negociacions i els acords. El Govern pot comptar amb Metges de Catalunya per dissenyar el procés de reconstrucció sanitària i social del país, però cal que a l’altra banda de la taula hi hagi interès, no només bones paraules.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Cruz
President de Metges de Catalunya
27/05/2020

Per la reconstrucció sanitària i social de Catalunya

Participació