Xantatge amb els morts

«La sagrada unitat d'Espanya està per sobre de tot, fins i tot per sobre de les desenes de milers de morts provocades per la Covid-19»

per Germà Capdevila , 24 de maig de 2020 a les 20:57 |
Encara és hora que algú ens expliqui com és que Portugal ha patit un impacte molt menor de la pandèmia que l'estat espanyol. Tota una vicepresidenta del govern va donar com a causa que Portugal és més a l'oest i que els portuguesos són més solidaris i responsables. Em sembla poc convincent per explicar per què a Portugal hi ha 127 morts per milió d'habitants i a Espanya 613. Gairebé 6 vegades més.

És evident que no és un defecte en la gestió de la crisi sanitària. En cada compareixença del president del Govern, del ministre de Sanitat, o dels responsables tècnics, no hi ha més que autoelogis per la magnífica feina realitzada. En un estat democràtic normal, hom podria esperar que en un futur proper, quan tot hagués passat, es faria una anàlisi exhaustiva per trobar els errors, identificar-los i evitar-los en noves situacions de crisi. Malauradament, en un estat on l'amnèsia i la impunitat són una bandera de convivència. poques esperances podem tenir-hi.


I enmig d'aquesta incertesa que ens fa dubtar dels avanços i retrocessos en les mesures de desconfinament, sempre mal explicades i elaborades a corre-cuita, se suma ara un nou element de degradació política que fa feredat. Potser ha passat desapercebut, però en el seu missatge televisat del proppassat dissabte, el president espanyol va decidir caure encara més baix en la seva croada nacionalista: fer servir el xantatge emocional per apuntalar el fanatisme unionista que impera a Espanya, pràcticament a tot l'espectre polític.

Primer va anunciar amb solemnitat "el luto oficial más prolongado de la història de nuestra democràcia", com si establir un rècord de durada fos un mèrit a destacar. El més fort, però, va venir després: "Los fallecidos en esta epidemia merecen nuestro recuerdo, nuestra memòria perdurable. Pero merecen también, si me permiten, un homenaje aún mayor. Merecen nuestra convivencia y nuestra concordia. Perdieron la vida aquejados del mismo mal y vivieron sus últimos días en el mismo suelo. Juntos y juntas debemos convivir en el mismo país que ellos construyeron. España se lo debe."


No em veig amb cor de triar un adjectiu per a un comportament com aquest. Utilitzar les desenes de milers de morts per apuntalar un projecte polític no volgut per una part important de la ciutadania, manipular la seva memòria i les seves voluntats per extorquir emocionalment els que no pensen com tu i busquen una sortida democràtica i negociada a un conflicte polític enquistat. Se me n'acudeixen uns quants d'adjectius. Trieu-ne un vós, estimat lector.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació