fil directe

Ciutadans, el cost de la crispació

«El partit d'Inés Arrimadas paga ara en forma d'abandonaments i renúncies el preu d'una línia política demagògica que va ser marca de la casa»

per Pep Martí i Vallverdú , 19 de maig de 2020 a les 20:00 |
L'anunci del diputat Marcos de Quinto d'abandonar Ciutadans pel suport d'Inés Arrimadas a la pròrroga de l'estat d'alarma ha estat una més de les fugides que ha patit la marca taronja darrerament. Ho ha fet el mateix dia que Ciutadans ha pactat amb Pedro Sánchez que l'estat d'alarma no duri un mes. Els d'Arrimadas ja són el partit que viu amb més daltabaix intern els efectes polítics de la crisi sanitària. De fet, ja arrosseguen un seguit d'abandonaments des de molt abans.

No s'entén la crispació instal·lada en la política espanyola de fa anys sense la contribució especial de Ciutadans. El particular estil cesarista d'Albert Rivera, l'aposta dels taronja per un populisme bel·ligerant contra el catalanisme i la immersió lingüística, fins a límits que fregaven el mínim respecte institucional, i l'obsessió pels sondejos d'opinió, van fer de Cs les sigles d'un projecte personal sense un arrelament ideològic clar més enllà de la fúria anticatalanista.


Ciutadans va néixer com una reacció irada contra la immersió lingüística, reacció nodrida en un sector de la intel·lectualista filosocialista. Va adoptar després un perfil que volia ser centrista i liberal en la retòrica, i va acabar optant per competir amb Pablo Casado i Santiago Abascal pel lideratge d'una dreta en permanent estat d'excitació. Si l'acceleració imposada per Albert Rivera cap a la dreta va acabar incomodant perfils com Javier Nart i Toni Roldán, ara el nou cop de volant decidit per Arrimadas buscant un perfil més centrista ha desconcertat els més propers a Rivera.

El partit taronja, reduït a deu diputats al Congrés, no és imprescindible per forjar majories. Però en l'actual conjuntura de crispació, el seu capital polític creix i una nova orientació, en aquest cas moderada, pot ser vista pels seus dirigents com la darrera carta a jugar. Enmig de la tempesta del coronavirus, però, el gir d'Arrimadas ha irritat l'ala més riverista.


A Ciutadans li toca tastar ara els efectes d'una crispació que ha alimentat com cap altre dels actors en joc. El partit d'Inés Arrimadas paga ara en forma d'abandonaments i renúncies el preu d'una línia política demagògica que va ser marca de la casa durant anys. No deixa de ser sorprenent que una decisió com prorrogar un estat d'alarma provoqui l'abandonament del partit. Perquè no és el fet en si el que indigna els Girauta o De Quinto. És la decisió de no fer una oposició quasi insurreccional, una temptació massa forta per un sector cada cop més ampli de la dreta espanyola.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
07/07/2020

Assaig-error contra la pandèmia

30/06/2020

Ultres a Perpinyà, maternitat a Elna

23/06/2020

Oposició de terra cremada

16/06/2020

Ferms contra el racisme

09/06/2020

Joan Carles, l'últim fusible

02/06/2020

D'ERC a Ciutadans, la geometria somiada

26/05/2020

Pérez de los Cobos, un dels seus

19/05/2020

Ciutadans, el cost de la crispació

12/05/2020

L'error Badalona

05/05/2020

El virus s'endú la retòrica federal

Participació