Opinió

​Cientifisme autoritari

«Afirmacions del tipus ‘no s'ha activat el rastreig de contactes per por a la tecnologia’ són exasperants i fan feredat»

per Maria Vila Redon , 10 de maig de 2020 a les 19:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan aquí el confinament tot just acabava de començar, el diari alemany Zeit va publicar una entrevista a Christian Dorsten, que vindria a ser l'Oriol Mitjà d'Alemanya, que em va agradar molt. Com Oriol Mitjà, Dorsten es va convertir en un dels científics de referència del país amb el tema del coronavirus. Assessorava el govern i l'entrevistaven a tots els mitjans. Alguns ho feien amb l'afany de treure un titular per a l'esperança, d'altres intentant que digués que el govern ho havia fet fatal i que s'havien d'aplicar mesures més dures.

D'aquella primera entrevista que li vaig llegir, em va sorprendre que, sense deixar de donar la seva opinió, en tot moment evitava alliçonar les administracions. Quan el periodista li pregunta si no s'hauria de prohibir a tothom que sortís de casa, vistes les "corona parties" que s'havien celebrat a algunes ciutats, ell respon que no és ningú per dir-ho perquè no té un mandat democràtic, i afegeix que creu que les mesures que s'han pres fins al moment estan funcionant.


A mesura que anaven passant els dies, em va semblar que el tarannà d'aquest senyor contrastava amb el del doctor Oriol Mitjà, molt menys -diguem-ne- prudent a l'hora de posar damunt la taula la suspensió de drets fonamentals. El matís, crec, és important: una cosa és dir que s'ha de tancar tothom a casa, amb les implicacions polítiques i jurídiques que això té, i una altra de ben diferent és assumir el teu paper com a metge quan et pregunten si ens hauríem de carregar drets bàsics. Afirmacions del tipus "No s'ha activat el rastreig de contactes per por a la tecnologia", per exemple, són exasperants i fan feredat. Especialment en un estat que, tal com s'ha vist en aquesta crisi, tot ho gira pel cantó de la repressió.

Tot plegat no passaria d'una anècdota si no fos perquè la línia és finíssima i els "criteris científics" són la justificació perfecta per fer volar pels aires un sistema de drets i llibertats que representava que era part intrínseca de les democràcies liberals, mentre la ciutadania viu abocada a una precarització creixent.


És evident que ni Dorsten ni Mitjà prenen la decisió última sobre les polítiques que cal posar en marxa i que, com ja vaig dir en el meu darrer article, és cosa dels polítics informar-se bé de tots els riscos amb experts de tota mena -no només epidemiòlegs-, ponderar-los amb el sistema de drets i llibertats que no s'haurien de deixar en suspens tan a la lleugera, i prendre decisions amb la transparència exigible en una societat democràtica. També és cert que Alemanya no és Catalunya -per començar, Alemanya és un estat sobirà-, i que el problema no són els científics bocamolls sinó les societats que els encimbellen. Però mai com ara m'havia imaginat com seria una dictadura científica on l'objectiu fos la seguretat absoluta a qualsevol preu. La ciència, així en genèric, és l'escut per a tot. Tot en nom de la ciència.

L'altre dia mig en broma i després de llegir això de "la por a la tecnologia" vaig dir al femer que és Twitter que a mi només em feia por l'Oriol Mitjà. La bateria d'insults encara dura per part de gent que es deu pensar que estic en contra de la ciència i a favor de la mort o -pitjor encara- a favor del govern espanyol. Perquè a Catalunya, que és un lloc on el debat públic està girat a causa de la seva subjugació a l'estat espanyol, la situació encara és més dramàtica: si no idolatres l'Oriol Mitjà, és que estàs a favor de l'espanyolisme que fa quatre dies l'acusava de tenir un biaix polític. Mentrestant, aquest cientifisme autoritari va guanyant terreny, i quan la pandèmia passi ja li haurem obert la porta. Per què volem votar, si tenim científics?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
22/01/2021

El decret de desconvocatòria

30/10/2020

La gestoria de plaça de Sant Jaume

02/10/2020

La repressió que salva

03/07/2020

Militar per Catalunya

11/06/2020

«Qui s'han pensat que som, nosaltres?»

10/05/2020

​Cientifisme autoritari

16/04/2020

​Denúncies i experts

30/03/2020

«Covid-19 i autoritarisme»

16/03/2020

El virus en un país federal

02/03/2020

Crònica d’una tarda de dilluns qualsevol a Dresden

Participació