opinió

Acció social en temps de Covid

«La Salut Pública necessita de governança compartida amb els ajuntaments, ja que cada acció beu i s'adapta a realitats locals»

per Marina Geli , 4 de maig de 2020 a les 20:00 |
Els darrers quatre mesos el món ha entrat en una nova etapa. Aturada de la mobilitat local i global de persones davant d'un nou virus SARS-CoV-2 que ha generat una pandèmia. A data del 2 de maig (Font: Johns Hopkins University) 3.357.450 persones s'han contagiat (han donat positiu als tests), més d'un milió estan recuperades i 238.950 han mort. La pràctica totalitat d'estats reconeguts internacionalment, 184, han declarat casos de persones infectades.

Les dades de mortalitat encara no són fiables, però a dia d'avui tot indica que serà més de 10 vegades a la grip estacional (0.1%), bàsicament per pneumònia amb insuficiència respiratòria aguda. No sabem la immunitat poblacional en aquest moment a nivell global i, en curs, hi ha molts estudis per territoris. Per la grip estacional disposem d'immunitat de grup, poblacional per autoimmunitat o per vacunes estacionals.


A Catalunya un 2.5% de la població ha tingut simptomatologia, clínica de Covid-19; 57.093 confirmats amb test però més 130.000 amb clínica compatible sense confirmació analítica. Però no sabem quantes persones han passat la infecció de manera asimptomàtica. Estudis publicats indiquen que podrien ser entre 5 i 10 vegades superior. Encara no disposen de dades d'immunitat poblacional per falta de tests. La pandèmia a Catalunya està sortint de la Unitat de Cures Intensives, però estem a planta o en convalescència, en fase postaguda i podem recaure i tornar a Intensius.

Però, en paral·lel, tenim unes altres dades que acompanyen a les dades diàries de persones infectades, mortes o recuperades, les dades dels expedients de regulació d'ocupació (ERTOs). Més de 95.500 empreses que afecta a més de 700.000 treballadors, assalariats o autònoms. En aquests mesos de pandèmia Catalunya ha incorporat unes 27.000 persones a l'atur, amb una taxa atur del 10.5% (sense ERTOs).


Les previsions, 2020, són de caiguda del PIB entre 6-9 % per a Catalunya i l'atur podria arribar a les xifres del 2013 (més de 900.000 aturats) si el turisme, el comerç, les exportacions, el consum intern no generen activitat econòmica que derivi a ocupació.
Ara és el moment de la política en majúscula, de les prioritats compartides, de la concertació. La Salut i l'Acció Social en totes les polítiques són el camí.


Cal tenir els peus a terra i l'ambició per fer. Lideratge i humilitat per acordar amb tots els actors. La pandèmia ha posat en relleu les debilitats, les amenaces però també les fortaleses i les oportunitats. També el paper actiu dels ciutadans, en l'àmbit individual i col·lectiu. La capacitat de resposta adaptativa del sistema sanitari i dels serveis públics.

El confinament per responsabilitat, la resposta empresarial i tecnològica, el valor de la proximitat... Són les bases per l'acció social comunitària. Concertació política, empresarial, patronal, sindical, amb les entitats socials, amb els clústers i concertació directa amb la ciutadania.

Per una nova societat, per un nou model d'estat cal saber destriar allò que cal preservar i allò que cal abandonar del passat. Catalunya té una gran oportunitat. Aquest era, és el sentit primogènit de voler tenir instruments d'estat i de voler conrear el republicanisme cívic.Ara Catalunya, fins i tot, amb la capacitat política i social que disposa ha de fer front a la crisi social derivada de la sanitària.

La Salut Pública és una guia de les polítiques. Les crisis sanitàries posen en evidència la necessitat de coneixement, de la informació solvent científica epidemiològica (necessàriament local, europea i global). La Salut Pública necessita de governança compartida amb els ajuntaments, ja que cada acció beu i s'adapta a realitats locals. La legislació és clara en protecció, en promoció de la salut i en prevenció. I la gran majoria d'accions són transversals, amb altres àrees, socials, econòmiques, educatives, mediambientals.

L'Acció Social necessita sistemes d'informació socials solvents i evidència científica, d'autoritat tècnica independent, per guiar les accions de protecció social, de prevenció del risc social i l'exclusió i per la promoció de l'autonomia personal. En aquests moments de múltiples necessitats la revisió avaluativa de les prestacions econòmiques (salaris, pensions i prestacions econòmiques socials), dels serveis i programes socials han d'acompanyar a l'acció comunitària. Òbviament primer l'emergència social i un pla a curt termini però l'acció social necessita robustesa en els procediments i resultats.

Govern de la Generalitat i ajuntaments han de cogovernar el Pla d'Acció Social de país, donant valor a la proximitat. Acord estratègic i operativitat descentralitzada. Reclamant recursos i sobirania a l'Estat però amb la mirada a curt termini, a mig i llarg termini. Abans de la Covid-19 teníem més de 400.000 persones a l'atur, 125.000 beneficiaris de la renda garantida, 10% de la població activa i entorn del 20% de la població amb risc de pobresa i arribant al 25% entre els infants-joves fins a 16 anys. No havíem recuperat la taxa d'activitat d'abans de la darrera crisi del 2.009 (59,1 versus 54,6%).

Abandonament prematur dels estudis 19%. 350.000 persones grans viuen soles. 65.000 persones grans viuen en residències geriàtriques pendents de model acció integrada social i sanitària, igual que l'atenció en salut mental i per les persones amb discapacitat. La contaminació local, l'escalfament del planeta, el canvi climàtic requerien canvis estructurals en tots els sectors i territoris.

Ara, amb la caiguda sobtada de l'activitat econòmica, caldrà atendre l'emergència social i alhora liderar els canvis pendents que la pandèmia ha posat davant del mirall. La concertació entre actors, públics i privats és imprescindible. El prestigi de l'acció social és bàsica, més enllà de les ideologies. Per voluntat, necessitat i resultats.

El sistema de serveis socials locals (municipals, mancomunitats de municipis) pot liderar l'acció comunitària des de la proximitat i caldrà donar-li l'autoritat per les polítiques transversals i valorar el professionalisme del treball social- La crisi sanitària de la pandèmia de la Covid-19 ha de ser el revulsiu per un Model d'Acció Social (MAS) que impregni totes les polítiques.

Potser una Agència Acció Social similar a l'Agència de Salut Pública podria donar operativitat a les polítiques entre administracions, entre sectors, orientant la transversalitat (sociolaboral, socioeconòmica, socioeducativa, socioambiental).En temps de Covid, Acció Social Concertada.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
29/06/2020

Vulnerabilitat i resiliència

15/06/2020

Lliçons Covid-19

01/06/2020

Salut laboral i pandèmia

18/05/2020

L'envelliment

04/05/2020

Acció social en temps de Covid

20/04/2020

Covid-19: avui és demà

06/04/2020

Atenció residencial i la Covid-19

23/03/2020

Gestió de la crisi sanitària

09/03/2020

Servei públic, qualitat i equitat

24/02/2020

Coronavirus-19, alerta sanitària o alarma mundial?

Participació