Inseguretats evitables

«Fa anys que treballadors de l'escorxador de Santa Eugènia hi arriben amb bici i de matinada pel camí de carro que ve de Vic»

per Marc Güell i Masramon , 4 de maig de 2020 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els que sortim de casa de matinada per anar a treballar ens tenim tots vistos. Hi ha els que agafem el cotxe, alguns (pocs) van a peu i, per la zona on visc, veig uns quants treballadors amb la seva bicicleta (i, a vegades, patinet o a peu) que enfilen el carrer de Sant Jaume per anar a buscar el camí de carro cap a Santa Eugènia. I ja pot fer una bona glaçada, ploure o nevar que, cada dia, te’ls acabes creuant.

Aquesta estampa fa anys que dura. Potser canvien els protagonistes, però la situació fa temps que es repeteix, i, finalment, el dia de Sant Jordi, va passar allò que molts diuen “es veia a venir”. Un riu Gurri desbordat per l’últim temporal va arrossegar un jove que anava amb bicicleta i que treballava a l’escorxador de Santa Eugènia. Al cap d’unes hores, el van trobar mort i, en el moment d’escriure aquestes línies, encara continuaven buscant un segon desaparegut.


Així, doncs, hem de donar la raó als que deien “es veia a venir”. Malgrat que, els últims anys, aquest camí s’ha anat millorant i, fins tot, hi ha trams asfaltats, l’estat de la passera per sobre el Gurri és cada cop més pèssima. Tot i això, una cosa és passar-hi els diumenges al matí amb bici, caminant o corrent, i sota ple sol, i una altra, passar-hi cada dia, de fosc i per necessitat. Però el cas és que aquest és l’únic accés que tenen els treballadors de Le Porc Gourmet que viuen a Vic davant la falta de transport públic fins al polígon de Santa Eugènia i d’una carretera amb prou voral com per poder anar amb bici amb certa tranquil·litat.

Com deia, la situació no és nova, sinó que fa anys que passa i no s’hi ha fet mai res. L’únic que fan és prohibir el pas per les zones inundables en dies de pluja per tenir la tranquil·litat que s’havia avisat. Res més. Per tant, un cop més, aquella sensació que sempre es va tard. Per què l’empresa no ofereix un servei de transport als seus treballadors? I els ajuntaments? On són? D’acord que l’empresa és privada, però no s’hauria pogut fer més pressió per trobar solucions abans que passés una desgràcia com aquesta? Ara es prendran noves mesures, es reforçarà la seguretat, es faran obres… està molt bé, però van tard.


És només qüestió d’empatia, responsabilitat i dignitat. Aquests treballadors ja tenen una feina prou carregada d’inseguretats com per haver-hi de sumar un trajecte insegur. I, per postres, tot això passa a la zona sud de Vic que, ja de normal, se sent prou oblidada.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marc Güell i Masramon
Nascut a Vic l'11-S del 1984, sóc periodista. Ara, formo part de l'equip de Planta Baixa, a TV3. Abans, he estat més de 12 anys a RAC1 i, a la comarca, hi he fet i hi faig una mica de tot, però destaco, sobretot, 20 anys de col·laboració a Ràdio Taradell. També em trobareu aquí (a Osona.com), al bloc Desemboirant Osona, a Twitter Instagram.
03/05/2021

​Alguna cosa comença a canviar

02/03/2021

​Les bones notícies

03/02/2021

​Camins de porqueria

05/01/2021

​Més màgia que mai

07/12/2020

​Primer test

06/11/2020

El sentit comú

10/09/2020

Una oportunitat al pedal

02/07/2020

Normalitzar

05/06/2020

​2020, sense primavera

04/05/2020

Inseguretats evitables

Participació