fil directe

L'oest llunyà

«Portugal ha estat beneït amb una ubicació geogràfica privilegiada que li ha permès tenir molt menys morts per milió d'habitants que Espanya. Quina sort.»

per Germà Capdevila , 3 de maig de 2020 a les 20:00 |
De vegades la geografia juga males passades als països. En el cas del nou coronavirus ho podem veure clarament. L'Estat espanyol ha de lamentar més de 500 morts per cada milió d'habitants, mentre que la seva veïna Portugal no arriba als 100. Cinc cop més per culpa de la geografia. Ja és mala sort.

El diari El País entrevista una vicepresidenta espanyola i la pregunta és clara: "Per què Portugal, un país perfectament equiparable al nostre, té unes dades tan bones?". La resposta, contundent: "Portugal va parar abans. (El virus) venia de l'est i ells són una mica més a l'oest i aleshores van poder parar una mica abans".


Però encara hi ha més culpables, més enllà de la geografia. La vicepresidenta Teresa Ribera afegeix que "allà hi ha hagut un comportament per part del conjunt de la societat i per part de les forces polítiques més compacte, d'ajudar-se". En resum, la geografia, la ciutadania, i els partits polítics (de l'oposició, és clar) són l'explicació de perquè a l'Estat espanyol moren cinc cops més persones que a Portugal. El govern? Bé, gràcies.

De fet, escoltant el ministre Illa hom es pregunta com pot ser que encara hi hagi morts i contagis. Tot s'ha fet estupendament bé. L'estat d'alarma ha funcionat magníficament bé. La centralització de competència ha resultat extraordinariament positiva i Espanya és un dels estats del món que millor ha gestionat la pandèmia. Enhorabona a tots els premiats.


Algun insensat podria suggerir que també hi ha tingut alguna cosa a veure que Portugal dictés el confinament abans de produir-se cap mort, i que Espanya esperès a tenir-ne centenars, fins i tot quan durant dies i setmanes es reclamava des de la perifèria nacionalista i supremacista que s'ordenés el confinament total. Però això seria fer política amb els morts, i això és intolerable.

Potser s'ha actuat més tard a Espanya perquè el problema no preocupava tant com d'altres més greus i més amenaçadors per a la nació més antiga d'Europa. Ho explicava amb una claredat meridiana un dels apòstols de la unitat de la pàtria (dels que seuen a l'esquerra del Pare) en una entrevista a El Periódico –compartida a les xarxes per Miquel Iceta: "Aquesta crisi és terrible, però em va afectar més la tardor de 2017). Què són 25.000 morts davant el perill de trencament d'Espanya?


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació