L'estat del malestar

«Si de la crisi del 2007, el sistema n'havia socialitzat les pèrdues entre els més vulnerables, amb una consegüent desigualtat social ben visible, ara què?»

per Carme Vidalhuguet , 29 d'abril de 2020 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Rellegeixo l'assaig, el títol del qual manllevo per a aquest escrit, que analitza les causes i les conseqüències d'aquella crisi econòmica, social i immobiliària que arrencava el 2007, i les contradiccions del discurs oficial, del Dr. Jordi Bosch Meda, Premi "Humbert Torres" 2011. La tesi que defensa l'autor és que no era una crisi imprevisible ni inevitable, al contrari, era l'únic resultat possible ateses les mesures econòmiques i polítiques adoptades. I que la corrupció de les elits polítiques i econòmiques i la globalització impossibilitaren qualsevol actuació. Els resultats van ser la substitució dels tres pilars originals de l'estat del benestar, democràcia, capitalisme i estat social per corrupció, globalització i desigualtat. El trinomi que, segons l'autor, defineix l'estat del malestar.

Amb una arquitectura capitular, el primer dels quatre apartats analitza des d'una perspectiva històrica, política i econòmica la formació dels dos grans desencadenants de la recessió: la crisi financera i la bombolla immobiliària. El segon, dels capítols, tracta la veracitat del discurs oficial sobre la naturalesa imprevisible de la crisi i, per tant, si era o no inevitable. El tercer, la relació entre les elits polítiques i les econòmiques a partir de tres eixos: la incompetència, la negligència i la corrupció. I, finalment, el quart, n'analitza les conseqüències econòmiques i socials, d'aquesta crisi. Centrades, totes aquestes anàlisis, en dos marcs concrets, Estats Units i l'Estat espanyol, tenint també present, però, l'impacte en la resta de països de l'Europa de la Unió.


I a quines conclusions arriba, l'estudi? Doncs que la combinació simultània d'esclat de la bombolla immobiliària i de fallida del sistema financer és un dels pitjors escenaris econòmics possibles, amb un efecte devastador en l'economia i en les condicions de vida de la població més vulnerable. I encara avui, la recuperació econòmica en aquells països que van partir amb major intensitat l'especulació immobiliària només havia començat, quan ha arribat la pandèmia de la Covid-19.

I ara què, si plou sobre mullat? Si restablir l'equilibri entre sectors productius, relaxar l'endeutament privat i reactivar l'economia no va ser gens fàcil fa només cinc anys, i encara no ens n'hem acabat de refer; si encara elevem més els nivells d'atur, la pobresa augmentarà de manera imparable i moltes llars veuran caure inexorablement el seu nivell de vida. I això passa quan ja hem viscut els bancs rescatats amb diner públic i el ciutadà-contribuent abandonat a la seva sort.


D'aquella crisi, el sistema n'havia socialitzat les pèrdues entre els més vulnerables, amb una consegüent desigualtat social ben visible. Si llavors i ara, doncs, som conscients que per reparar aquests desequilibris socials podem necessitar anys i afectar diferents generacions, si ara ja hi hem de sumar el paisatge després de la batalla del coronavirus, ja ens intuïm socialment encara més desiguals i amb un sistema econòmicament encara més inestable. En crisi permanent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
26/10/2020

Brúixola Cuixart

12/10/2020

L'accent Companys

28/09/2020

Tocats de mort

31/08/2020

Una Diada sense carrer

18/08/2020

El lloc de la memòria

04/08/2020

L’independentisme parla, però es recela

23/06/2020

La flama de la llengua

08/06/2020

Fer-ne 90

25/05/2020

La mort en xifres

11/05/2020

Els governs municipals

Participació