Maneres d'amanir un tomàquet

«La normalitat existeix perquè existeix el sentit comú (el menys comú dels sentits, que diuen sempre).»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 25 d'abril de 2020 a les 07:01 |
DES DE LA TERRA DOBLE, per XUS.
                               

Quan els que governen perden la vergonya,
els que obeeixen perden el respecte.

 
Aforisme atribuït a  GEORG CHRISTOPH LICHTENBERG

(En realitat  és  de Jean Paul de Gondi, cardenal de Retz).
 
 
Benvolguts padawan, un gran savi (de qui no en vull recordar el seu nom) afirmava temps enrere: Els neuròtics es fabriquen el món a la seva mida i els psicòtics s’hi queden a viure.

Cal aclarir que la neurosi i la psicosi s’assemblen en que les dues mostren un comportament d’inadaptació de l’individu davant de la societat. La diferència bàsica és que  la neurosi no presenta lesió orgànica i  la psicosi sí.

Avui dia la neurosi és un terme no massa ben vist. Per això li han canviat el  nom i ha passat a dir-se trastorn mental, que es pot manifestar en les formes d’ansietat, estrès, fòbies, etc.

Sigmund Freud (un dels mestres de la sospita, juntament amb Karl Marx i Friedrich Nietzsche) afirmava que en major o menor mesura tots som neuròtics, perquè si no som neuròtics és que estem bojos. Aquesta afirmació va suposar enormes allaus de crítiques durant els segles XIX i XX. Avui dia està més o menys acceptada, en el sentit que la neurosi forma part de la conducta humana normal.

I què vol dir normal? Tu, padawan, ets normal? I jo, també ho soc? Encara que digui que provinc de la Terra Doble?

La normalitat existeix perquè existeix el sentit comú (el menys comú dels sentits, que diuen sempre). Per tant, quan un esdeveniment ens supera (com el cas actual de la CoVid19) no cal aplicar estrictament la lògica cartesiana, sinó la sensatesa; perquè com tots sabeu, no són ben bé la mateixa cosa.

Per altra banda, és cert que podem jutjar qualsevol fet per activa o per passiva; d’una manera entranyable o a distància (teoria de l’estranyament); des d’un punt de vista totalment subjectiu o bé tenint en compte les opinions dels altres. I també s’ha de veure si el fet que estem jutjant ha passat en una època quotidiana o en una d’excepcional.
 
Què vull dir amb tot això? Fàcil de copsar: quan ja hagi passat força temps d’aquesta pandèmia i tingueu més perspectiva històrica, valorareu els vostres polítics i les decisions que van prendre. Entre d’altres: confinament estricte a diferència d’altres països, estat policial Big Brother, dubtes contraproduents en l’aplicació de les mesures econòmiques, etc. Després comprovareu si aquests polítics eren normals, si eren sensats, si eren psicòtics o, descaradament, eren seguidors de la pel·lícula Pinocchio.

No diré cap nom, per descomptat. Us remeto a l’hemeroteca.

Després, ja decidireu a qui voteu, si és que serveix per alguna cosa.
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació