Fil directe

El mirall de Badalona

«Que el cas Pastor serveixi per trobar la millor cara de la política, una gestió mancomunada des de la trinxera local en temps de crisi»

per Joan Serra Carné , 22 d'abril de 2020 a les 20:00 |
El cas Álex Pastor mostra el pitjor perfil del que hauria de ser el servei públic: un alcalde que no exerceix d'exemple als seus conciutadans. La detenció de Pastor per haver trencat el confinament, conduir en estat d'embriaguesa i enfrontar-se a l'autoritat policial constata que no sempre ens representen els més preparats, tampoc els més responsables, dèficits que percebem especialment greus en situacions d'estrès col·lectiu. Ara ens caldria lideratge i determinació per enfocar la sortida de la crisi, una empara que busquem en les institucions, partint d'una conducta solidària que estimem compartida pels dirigents que ens han de guiar.

El cas Pastor genera indignació perquè despulla el representant públic dels valors que se li pressuposen. L'acte incívic de la conducció temerària i la resposta bel·ligerant davant dels agents, amb l'afegit de fer-ho en ple confinament i fora de la seva ciutat, inhabilita Pastor per tornar a l'exercici de la política. La retirada de la confiança del seu partit (PSC) -una reacció immediata que constata coneixement de la situació personal del dirigent- i la dimissió posterior de l'alcalde de Badalona donen per sentenciat el vessant polític del cas.


El protagonista inesperat del confinament s'haurà d'enfrontar a les conseqüències penals del seu comportament. No cal que hi afegim un judici social paral·lel. Pastor desperta més aviat compassió, per la falta de pausa i clarividència que sembla acompanyar-lo. Seria més pertinent, doncs, dirigir les mirades a qui el va fer el alcalde el juny del 2018 per la via d'una moció de censura. Pensant només en ell i el seu futur, Xavier García Albiol va empènyer a l'alcaldia un adversari que ara lapida sense miraments. En aquell moment, el PSC va actuar amb el mateix egoisme polític que el PP. Sense auditar el candidat que pretenia substituir Dolors Sabater, va pensar en apoderar-se del govern d'una ciutat gran, encara que fos de la mà de qui que havia fet de Badalona un laboratori del populisme més ranci, prenent el motlle de l'extrema dreta. Gairebé dos anys després i unes eleccions pel mig, Albiol torna a tenir l'oportunitat de ser alcalde.

Quina solució ha d'entomar ara Badalona, es preguntaran. Cadascú té la seva recepta. Alguns brandaran la força dels resultats electorals i el fet ser la força més votada -el PP d'Albiol-, d'altres reivindicaran lideratges que van permetre fer un tomb a la ciutat -Dolors Sabater i la marca Guanyem, malgrat la fallida coalició amb ERC- i els qui governaven fins ara -un PSC que quedat tocat i els comuns, encapçalats per Aïda Llauradó- pensaran que tenen dret a intentar-ho un altre cop. Les forces progressistes no haurien de perdre de vista que la solució passa per un exercici de confiança compartida més que de tibantors partidistes. Si volen evitar una segona etapa d'Albiol a l'alcaldia, tots hauran de cedir. Si persisteixen en el desacord, s'escenificarà un retorn a fórmules poc constructives.


Badalona podria ser un primer mirall del que hauria de ser el combat institucional al coronavirus i els seus efectes: suma d'esforços més enllà de les sigles; resposta diligent als efectes econòmics de la pandèmia, amb les llars vulnerables al centre de l'acció pública; i full de ruta progressista que combati les desigualtats i freni les opcions polítiques que agiten i discriminen. Un exemple de gestió mancomunada des de la trinxera local en temps de dificultats. Que el cas Pastor sigui una oportunitat per trobar la millor cara de la política. Que del mirall de Badalona en surti una imatge en la qual ens sentim ben reflectits.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
01/07/2020

Diàleg de saldo

17/06/2020

Unitat, paraula desfigurada

10/06/2020

Qüestió de credibilitat

03/06/2020

El mal exemple de Montilla

27/05/2020

Trinxeres al Congrés

20/05/2020

Ara, confiem en els mestres

13/05/2020

Retrocedir

29/04/2020

I les respostes d'esquerres?

22/04/2020

El mirall de Badalona

15/04/2020

Cuidar les llibertats

Participació