Breu tractat per marcar millor la població

« La següent notícia m'encannnta: es farà servir algun tipus de marcatge per a la gent que estigui lliure de la COVID19.»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 17 d'abril de 2020 a les 08:56 |
DES DE LA TERRA DOBLE, per XUS
 

Tants àtoms, atemorits per una macro molècula.
                                                      VALERIU BUTULESCU 

 
Benvolguts padawan, no sé si he ho llegit, si algú m'ho han dit o les poques neurones que tinc s'ho acaben d'inventar, però la següent notícia m'encannnta: es farà servir algun tipus de marcatge per a la gent que estigui lliure de la COVID19.


Considero aquesta idea pròpia d'un gran filantrop (tipus Kill Bill Gates), chapeau! Però que consti que no es farà per diferenciar el personal, no; es farà per brindar per la bona salut eugenèsica de tot un poble.

La llàstima és que encara no saben quin marcatge es farà servir: si una trista polsera (¿todobieninserido?) o una targeta smart que portarem a la cartera.

La veritat, hem de tenir una mica més de bon gust i ser fashion de debò: no podem marcar el personal com si fossin ovelles, com si fossin presoners d'Auschwitz o amb una penosa marca cosida a la roba, emulant la famosa estrella jueva. Hem de tenir inventiva, imaginació i savoir-faire.

Com que soc col·laboracionista de mena, aquí passo les meves idees i propostes al Gobierno/Govern/Homes de Negre amb altres tipus diferents de marcatge:

1. Una clapa de color groc canari amb pintura permanent (un cercle de 10'11 cm Ø simulant el dibuix del bitxo del COVID19) just al centre del clatell. Serà curiós veure tot de caps amb el cercle groc, amb cabell o sense. Per altra banda, podrem jugar amb el nostre fill de quatre anys al tengui/falti. Cas que tingueu una frondosa cabellera de color groc, la clapa haurà de ser color violeta. Però heu de tenir en compte que això us restarà molts punts del CDI (Carnet del Ciutadà Ideal) que funciona, òbviament, amb una classificació Bonus/Malus, com els de les asseguradores.

2. Una altra manera pot ser també un petit tatuatge de color fúcsia a la punta del nas (un altre cercle amb el dibuix, de 1'82 cm Ø). La llàstima és que la mascareta ens el taparà i l'autoritat sempre haurà de reclamar que ens la retirem, amb la consegüent pèrdua de temps i de punts.

3. Un altre tatuatge entre les celles (amb el dibuix del bitxo de color bordeus, de 2'23 cm Ø) també estarà prou bé. Ens recordarà vagament el Tercer Ull de Tuesday Lobsang Rampa (en realitat l'autor-fistro era un ficcionari anglès i no tibetà; va ser descobert -coses de la vida- pel tibetologista ex-SS Heinrich Harrer). 

4. Una altra solució prou definitiva pot ser la implantació d'un xip electrònic connectat directament al vostre cervell (està comprovadíssim que funciona millor que el que s'implanta a la zona genital externa, masculina o femenina). Si teniu cabell quedarà molt ben dissimulat. Si sou calbs sempre us quedarà el recurs estètic del barret, o bé el menys estètics de l'apòsit. Aquest xip podrà substituir el vostre telèfon mòbil (amb l'app adequada, per descomptat), el DNI, les targetes bancàries, etc. Per altra banda, el vostre cervell ja estarà directament connectat amb el GPS de torn i així no hi haurà mai més interferències ni pèrdues de cobertura.
 
Totes aquestes idees que he transmès gratis et amore serien per al personal que ja estigui lliure del bitxo.

Però i els altres (infectats o no)? Què hauran de fer? Fàcil: doncs començar la RIP (Revolució Institucional Permanent) i aconseguir definitivament la Utopia.  

I com ho faran? Més fàcil encara: pel Twitter, remugant mentre estan confinats a casa, mirant El hoyo(*) a Neflix i menjant crispetes dolces. Of course.

PS

Ja us vaig dir que a la Terra Doble el bitxo també hi va arribar (Coronaquè? Nació Digital, 29 de febrer de 2020 https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/opinio/21057/coronaque).

Com us vaig informar, els infectats es transmutaven en zombis monàrquics. Allí, per marcar els que l'han passat i han sobreviscut, ara els col·loquen una corona daurada damunt del cap que té quatre potes que s'incrusten dins el crani.
Això sí, els canvia una mica el caràcter: es creuen fantàstics reiots (presumptament).
Gustos de la plebs.

(*)
EL HOYO
https://www.filmaffinity.com/es/film427424.html

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació