opinió

​El 1714, casualitat o intencionalitat?

«No vull ser mal pensat però enviar a Catalunya 1.714.000 mascaretes, és una casualitat o és una intencionalitat? Aquesta és una pregunta que ens haurem fet milions de catalans»

per Anton Monner , Gandesa, 16 d'abril de 2020 a les 13:02 |
No vull ser mal pensat però enviar a Catalunya 1.714.000 mascaretes, és una casualitat o és una intencionalitat? Aquesta és una pregunta que ens haurem fet milions de catalans. I és veritat que la loteria toca només als que hi juguen. I també és veritat que jo que no hi he jugat mai perquè penso que els diners han d’arribar pel treball, o saber com invertir-los adequadament, o perquè no vull donar beneficis a l’Estat, com si es tractés d’una contribució més, si per casualitat hi jugo un cop, pot ser que em toqui.

Tot és possible en aquest món! Coneixia qui no havent pujat mai a un avió, va morir en accident el primer cop que hi va viatjar. I les estadístiques diuen que l’avió és l’aparell de transport més segur, milers de vegades més que el cotxe particular.  Per tant potser una casualitat, però la majoria pensem que és un acudit malintencionat d’algun funcionari de l’Estat que tant escoltar les nostres vindicacions del 1714 va creure que era una bona forma d’indignar, humiliar i recordar com les armes dels Borbons van conquerir Barcelona aquell any i com a conseqüència del mateix el 1717 es va decretar el Decret de Nova Planta per soterrar l’ànsia republicana i les llibertats dels catalans.


Els que no adverteixen mala intenció, diuen que davant la necessitat, benvingudes siguin aquestes 1.714.000 mascaretes! I és veritat que son benvingudes encara que només cobreixin una petita part dels habitants de Catalunya. Però, a casa nostra, tenim dues sorts molt significatives. La primera és que com estem acostumats a haver-nos de superar per nosaltres mateixos i no haver d’esperar gaire cosa de l’Estat que ens mana, obliga i imposa la seva voluntat, dotzenes de tallers de confecció i dones voluntàries ja n’havien confeccionat milers de forma altruista i s’han repartit des de la majoria dels nostres ajuntaments.

I la segona és que de l’Estat no podem confiar gran cosa quan per la via dels impostos, els diners que nosaltres paguem i marxen a Madrid, bona part d’ells s’esfumen pel camí i mai més ens retornen. La repartidora fa en que en vol i vet aquí, que com ja ho coneixem des de sempre, les mascaretes ens les fabriquem nosaltres, sense esperar res a canvi.


I és que no cal ser gaire espavilats per entendre aquestes matemàtiques; les autoritats espanyoles a Madrid en donen 10 milions,  i a Catalunya ens en cedeixen per la gran, enorme i majestuosa bona voluntat que tenen,  1.714.000. Si restem les cedides a un indret i a un altre ho veiem tot més clar i l’adagi seu de “quien reparte se queda la mejor parte”. Sí que també és veritat que a Madrid va nàixer el primer gran focus dels virus  d’Espanya i els seus més il·lustres residents van fugir-hi amb gallardia i molta solidaritat a les segones vivendes de Marbella per encomanar-los els virus a aquella gent que hom deia que n’estaven lliures.

El gran Aznar, aquell que va posar les sabates sobre la taula del president dels Estats Units quan la guerra de “les armes de destrucció massiva”, i va enviar els soldats espanyols a preservar la pau mundial, ara, amb el coronavirus pel mig, ha marxat a la costa de la Mediterrània amb la solidaritat que el distingeix amb la possibilitat de contagiar els seus veïns, sense saber si ell n’era o no portador.


Això és Espanya, estimats lectors!  I vet aquí que les Corts de Madrid no volen investigar els suposats diners cobrats pel rei emèrit i traspassat a una de les seves amants, perquè la inviolabilitat reial ha de salvar Espanya i el conseller Buch ja els ha advertit que si amb una nova tramesa ens volen recordar el 1939, la del dictador que amb un cop d’estat va enderrocar la república i la democràcia, des de Catalunya “no ho consentirem”.

I pel mateix no tenim “corredor del Mediterrani” malgrat representar més del 65 % de l’economia espanyola i la sortida lògica de les mercaderies de cara a Europa i tenim la majoria del nostre govern legítim a la presó o a l’exili, perquè els catalans som diferents, pensem diferent, treballem diferent i desitgem dirigir-nos a nosaltres mateixos.

Vet aquí que sempre hi ha qui ens vol recordar aquella expressió de “a por ellos”  o “quienes somos los que mandamos”. El discurs reial del 3-O així ens ho va advertir i, ara la militarització i la centralització com a conseqüència del Covid-19, ens ho torna a evidenciar. És la millor forma d’entendre que com ens menystenen tant com poden, hem de marxar tot seguit d’aquesta Espanya.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació