OPINIÓ

Literatura popular catalana

«En l'univers de la globalització despersonalitzada, sense referents culturals propers, hem de retrobar el goig de tornar a emocionar-nos, distreure'ns, divertir-nos, alegrar-nos amb les nostres cançons tradicionals»

per Josep-Lluís Carod-Rovira , 15 d'abril de 2020 a les 20:00 |
Allò que els anglesos anomenen folk literature representa, segons els experts, ben bé la meitat de la literatura de qualsevol cultura. Ara, setze experts de diferents universitats dels Països Catalans, així com acadèmics i estudiosos, coordinats per Carme Oriol i Emili Samper, de la URV, han publicat Història de la literatura popular catalana, un llibre magnífic on es fa un recorregut documentat sobre la literatura tradicional o literatura oral, com aquí es coneix aquesta literatura. L'obra és editada, conjuntament, per la URV i les universitats d'Alacant i de les Illes Balears, en un exemple ben clar que la voluntat i el rigor fan saltar fronteres administratives i que és possible una mirada global dels Països Catalans com a unitat d'anàlisi, àmbit de recerca i espai de difusió.

Les llegendes i les rondalles, la poesia popular, el cançoner, les endevinalles, configuren un corpus literari que singularitza la nostra cultura, amb moltíssimes coincidències i petites variacions o matisos de la mateixa peça, arreu del nostre domini lingüístic. Una romanalla sorprenent, tenint en compte les vicissituds polítiques de tota mena que han viscut els territoris estudiats en aquesta obra: Andorra, Catalunya Nord, Principat, la Franja, País Valencià, enclavament murcià del Carxe, Illes Balears i l'Alguer. Tot l'àmbit territorial de la llengua catalana hi apareix, doncs, referenciat, a partir de la tasca colossal dels millors especialistes en la matèria i millor coneixedors de cada indret.


El llibre fa justícia amb la tasca dels primers interessats en l'estudi de la literatura popular, com M. Milà i Fontanals, Marià Aguiló, F. Pelai Briz, J. Verdaguer, S. Farnés, C. Gomis, A. Capmany, Maria del Pilar Maspons, entre molts altres, al Principat, amb iniciatives com l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, el Centre Excursionista de Catalunya, l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. A les Balears, els noms són A. Febrer, J. de Togores, J.M. Quadrado, l'arxiduc, Mn. A.M. Alcover, F. Camps i Mercadal, A. Ferrer i Ginard, I. Macabich o, més ençà, R. Ginard o J. Castelló i Guasch, amb F. de B. Moll i el Diccionari Català-Valencià-Balear, un paisatge riquíssim de cultura popular.  Al País Valencià i al Carxe, els referents són J. Martí i Gadea, F. Badenes i Dalmau, el Centre de Cultura valenciana o la Societat Castellonenca de Cultura i, més a prop, M. Sanchis Guarner i Enric Valor. Les Corrandes rosselloneses de P. Courtois, amb J. Pepratx, P. Vidal o E. Caseponce, amb la Societat d'Estudis Catalans, són fites simbòliques del retorn a la literatura popular catalana, al nord del país, com Roque Alberto Faci a la Franja,  A.Fiter i Rossell i el també capellà Antoni Puig, a Andorra, i J. Frank, A. Ciuffo i J. Palomba, a l'Alguer.

Sempre recordaré com l'alguerès i amic Rafael Caria (lo meu gelmà, em deia) explicava com, cada nit abans d'anar a dormir, la seva àvia li feia dir la mateixa oració:  "dorm i reposa, no tinguis por de cap mala cosa", una pregària que, al llarg dels segles, s'ha repetit infinitat de vegades arreu d'aquesta pàtria tan petita que, com Joan Oliver, la somio completa. El llibre en qüestió és un treball rigorós sobre persones, institucions i obres, però no aplega textos, cançons, rondalles, llegendes o endevinalles, sinó que, amb la seva lectura, ens anima a cercar aquest material a les llibreries.


En l'univers de la globalització despersonalitzada, sense referents culturals propers, hem de retrobar el goig de tornar a emocionar-nos, distreure'ns, divertir-nos, alegrar-nos amb les nostres cançons tradicionals, algunes de tant meravelloses com La dama d'Aragó; les nostres moixaines d'infant, com Ton pare no té nas; els nostres contes, com En Pere Poca Por; les nostres rondalles, com En Pere Bambo; les nostres llegendes com El capellà de Favara; les nostres endevinalles, com Una capseta blanca, que s'obre i no es tanca, i un gavadal de refranys, locucions i frases fetes que ens han fet com som. Una herència massa important com perquè ens la deixem perdre i no la traspassem als nostres fills i néts, a tots els compatriotes d'avui, tant se val on hagin nascut.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Filòleg i escriptor. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Ha dirigit la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra.  Autor d'una quinzena de llibres, dirigeix la col·lecció divÈrsia, Biblioteca Bàsica dels Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, viatjar, passejar, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de tres néts i una néta.
 
27/05/2020

La bandera

13/05/2020

Descobrir país

29/04/2020

​Gràcies a la cultura

15/04/2020

Literatura popular catalana

01/04/2020

La fita

25/03/2020

L'Europa «missing»

18/03/2020

L’herència més bruta

11/03/2020

Corona virus, Corinna virus

04/03/2020

Un mitjancer per als «nostres»

27/02/2020

Santi Vila, per exemple

Participació