Amb 70 anys a l'esquena

"L'home actual demana viaranys de més compromís social real que no pas exclusivament raonaments místics potser allunyats de la realitat"

per Josep Ballbè , 15 d'abril de 2020 a les 08:03 |
Avui, el bisbe Salvador Cristau compleix anys. Justament la xifra que he avançat al títol de l'article. És així com enceta la bella havanera del "Llop de mar". Des d'aquest mitjà de premsa --dins d'un llarg i feixuc confinament, derivat de la Covid-19-- em proposo traslladar-li la meva felicitació. I, alhora, fer-ne pública l'avinentesa.

Lluny de contrastar-lo amb la figura d'un llop, certifico que em suggereix un anyell. La "bestiola" pasqual i bíblica que millor acredita el seu tarannà pacífic, empàtic i de servei humil a l'església i els seus fidels de la diòcesi egarenca. Tota la vida gronxat per les ones d'una societat convulsa, s'aferra al pal del Crist ressuscitat. Dóna un testimoni coratjós i ferm, pretenent proclamar que el món és allò que el preocupa. Sobretot pel que fa a la seva salut espiritual i de valors.


Fa gairebé 10 anys que és entre nosaltres. I onsevulla que ha passat, ha deixat palesa l'empremta d'una bonhomia extraordinària. La seva formació acadèmica ens diu que es llicencià en dret l'any 1972. L'octubre d'enguany farà 40 anys que s'ordenà prevere a Toledo.

Quatre anys més tard, el traslladaren a Catalunya, on començà com a vicari en una parròquia de Mollet. A finals de la dècada dels 80, el nomenaren oficial de la cúria barcelonina. Càrrec en què romangué ben bé un parell d'anys, passant a formador del Seminari Conciliar de Barcelona. Allí, arribà a ser-ne vicerector i director espiritual, respectivament (anys 1994 i 1997). Més enllà, fou rector de la basílica del Sant Esperit un parell d ́anys, essent traslladat al nou Seminari major diocesà de Valldoreix, d ́on és rector.


L'accés a l'episcopat es produí a mitjans de 2010, compaginant la missió amb la de conduir i gestionar les vocacions de futurs nous capellans. Jo mateix em pregunto si ell podria --en somnis-- haver-se imaginat mai dins la dinàmica de la seu episcopal de "la vella i bella Ègara". Una ciutat que precisament recuperà aquesta condició després d'albergar un Concili al llarg del segle V de la nostra era. Tals efemèrides resta perfectament acreditada en la placa d'un carrer, on precisament hi ha establert el convent de les Germanes Josefines.

Retornant al personatge que ens ocupa, des d'ací vull retre-li el meu reconeixement sincer per la seva tasca pastoral. Alhora, faig vots per tal que el puguem felicitar per molts anys. Serà un molt bon senyal.


El paper de l'església catòlica, a hores d'ara, es desenvolupa al bell mig d'un seguit de temes força preocupants. Tots els tenim in mente. En passar el neguit d'aquesta crisi global derivada del coronavirus, serà moment de fer-ne una anàlisi en profunditat. En l'àmbit religiós, és evident que caldrà posar-hi coratge, imaginació i fondària en l'anàlisi.

L'home actual demana viaranys de més compromís social real que no pas exclusivament raonaments místics potser allunyats de la realitat. O poc incardinats en la vivència personal de cadascú. Cal tocar dempeus a terra. Desempolsar termes com el famós "aggiornamento" del Concili Vaticà II podria formar part de la guspira que encengués el foc. Ser valents i decidits en una conjuntura com l'actual, activarà --sens dubte-- un munt de temàtiques amb les quals no s'ha estat prou diligent. Àdhuc, en certs moments, tapant qüestions un pèl espinoses. Això ja no podrà fer-se de la mateixa manera.

No essent així, el desig d'una nau catòlica que solqui --ben aferrissada-- els mars d'un entorn tan brutalment canviant podria veure's seriosament afectat. Personalment, és evident que a mi em preocupa...i molt. Especialment, és clar, en l'àmbit local. Dit això, una salutació ben afectuosa i cordial, bisbe Salvador!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
07/09/2020

Els errors de les Caixes

30/07/2020

Sis mesos...i anar-hi anant

21/07/2020

Atacar una altra pandèmia

30/06/2020

Deures municipals

22/06/2020

Titelles a Virulàndia

05/06/2020

Un ministre torpedinat

26/05/2020

Fa un any

15/04/2020

Amb 70 anys a l'esquena

07/04/2020

Help, music

18/03/2020

Boig per la música

Participació