Una oportunitat per anar més endins

«Si no arribem realment al fons del que està en joc, simplement repetirem la vida d'abans i no haurà servit de res tant sofriment ni tant d'esforç»

per Xavier Melloni, 14 d'abril de 2020 a les 20:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En totes les tradicions religioses i espirituals s'han practicat i es practiquen períodes de retir, més o menys perllongats segons la importància del pas iniciàtic que està en joc. Un pas iniciàtic implica un canvi de nivell, un salt qualitatiu en la vida dels membres del grup o de la comunitat que hi participen. Està present també en la majoria dels pobles originaris en el moment del pas de l'adolescència a la maduresa. Els joves són posats a prova de diferents maneres i són instruïts en els secrets de la tribu, així com són posats en contacte amb les forces o Presències transcendents. Es descendeix als propis inferns, es mira cara a cara a la pròpia ombra i a l'ombra del grup i es rep un nou nom com a fruit de la fortalesa i de la saviesa que s'ha rebut d'aquest davallament.

No és això el que està succeint ara mateix? No estem davant d'una experiència semblant, personal i col·lectiva, per esdevenir més veritables i aconseguir una major fortalesa i una major saviesa compartides? Amb tot, aquest viatge iniciàtic, si no està ben acompanyat, té el risc de quedar-se a mig camí. La prolongació d'un mes més de confinament, no és potser l'oportunitat de no deixar a mig camí el procés i de seguir anant més endins? No hem de tenir pressa per sortir, perquè justament del que es tracta és del contrari: que hi entrem, que ens endinsem més a fons de nosaltres mateixos, així com de les entranyes de la societat en què vivim i assolim una major comprensió i nou coneixement. Si no, no haurà servit de res aquest confinament.


Si no arribem realment al fons del que està en joc, simplement repetirem la vida d'abans i no haurà servit de res tant sofriment ni tant d'esforç. Això és el que va succeir amb la crisi financera i econòmica del 2007. Hi va haver recessió econòmica, augment d'atur, tràgics desnonaments, detenció de moltes construccions a l'extraradi de poblacions ja massa congestionades o que seguien envaint la natura. Però, amb l'anomenada "recuperació econòmica", tot va tornar a ser com abans, com si no hagués passat gran cosa, com si no haguéssim après res, com no sigui a desconfiar en els bancs, tot i que seguim lligats a ells. Seria una gran pena deixar perdre la gran oportunitat col·lectiva que se'ns està donant si tornés a passar el mateix. Així que tinguem el coratge i la saviesa d'anar cap a dins i nodrim-nos de tot allò que ens enforteixi i ens aclareixi per sortir-ne renovats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Melloni
Jesuïta, antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió, especialista en la figura de Sant Ignasi de Loiola, té una quinzena de llibres publicats
14/04/2020

Una oportunitat per anar més endins

29/03/2020

Tot està lligat amb tot

Participació